•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Fins fa uns mesos, les poblacions hondurenyes d’El Santuario (Choluteca) i Torrecilla (Nacaome) formaven part dels més 800 milions de persones que, segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), manquen avui dia d'energia moderna. Avui, ja no és així.

I no ho és gràcies al projecte Comunitats Rurals de Carboni Zero, ideat per l'Institut d'Enginyeria Energètica (IEE) de la Universitat Politècnica de València (UPV), liderat i coordinat per la mateixa UPV, finançat íntegrament per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i que ha tingut com a sòcies les empreses espanyoles Monsolar, Genia Global Energy i Vestel Ingeniería, a més de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures (UNAH).

De la seua unió solidària s'han beneficiat 1.050 habitants de 126 habitatges de tots dos llogarets, que avui disposen de sengles microxarxes intel·ligents híbrides d'energies renovables, integrades per dues plantes fotovoltaiques amb 40kWp de panells solars (una per llogaret), dos gasificadores de biomassa de 25kW com a sistema de suport (un per llogaret), bancs de bateries amb capacitat d'emmagatzematge de 50kWh per grup (quatre per llogaret), inversors de 50kW per a la connexió dels mòduls solars, gestors de xarxa de 8kW (sis per llogaret), mesuradors de consum intel·ligents, sistemes d'adquisició de dades i de gestió de la generació d'energia i la seua demanda, a més de xarxes de distribució elèctrica i organitzacions de ‘consumidors proactius’ per a la gestió dels serveis energètics.

Necessitats energètiques cobertes amb un sistema amb menys emissions de CO¿

Gràcies a aquestes intervencions, valorades respectivament en 275.000 € (Choluteca) i 350.000 € (Nacaome, on els habitatges estan físicament més separats), tots dos llogarets disposen de subministraments anuals de 73.000 kWh i 87.000 kWh d'energia en forma d'electricitat obtinguda de recursos renovables, suficients per a cobrir de manera ininterrompuda les necessitats directes de les persones de la comunitat, com també les indirectes a través dels serveis comunitaris.

Amb un consum previst per habitatge de 86,15 kWh/mes (el recomanat per a una vida digna en zones rurals) i una capacitat de pagament (expressada per la mateixa comunitat) de 6,5 euros per habitatge/mes, s'ha possibilitat la sostenibilitat dels projectes en cobrir els costos d'operació, manteniment i amortitzacions, a més d'importants reduccions d'efecte d'hivernacle respecte del que haguera suposat una electrificació amb dièsel o una realitzada amb connexió a la xarxa elèctrica hondurenya.

“A partir dels 4 km de distància”, explica Tomás Gómez, director de l'IEE de la UPV i coordinador del projecte, “és directament millor fer una planta local d'energia, i ja que la farem, fem-la amb renovables. És absurd reproduir sistemes molt cars i insostenibles com els grups dièsel o altres”.

L'elecció de les comunitats, clau

“Aquest projecte és una confluència de molts actors”, comenta Gómez. “La FAO treballa per evitar migracions, donant a la gent oportunitats més enllà del menjar i l'aigua; nosaltres treballem en l'electrificació rural amb renovables, i després, enginyeries com Monsolar, Genia i Vestel són especialistes en renovables”.

“Això”, afig l'investigador de la UPV, “juntament amb contraparts locals com l’ACICAFOC i la UNAH, que tenen identificades comunitats molt compromeses (que no cerquen solucions per a cada família sinó conjuntes, la qual cosa garanteix la sostenibilitat del projecte en el temps), fa que ens atrevim”.

“Ja han muntat perruqueries, tallers de mecànica, polleries i llocs comunitaris per a guardar medicaments i aliments”

“El que trobàrem en arribar allí”, recorda Gómez, “va ser molta pobresa. I la paraula és aquesta: pobresa. Gent que vivia amb el sol, que no es podia permetre ordinadors i altres elements que per a nosaltres són normals i que ells necessiten per a fer-se sentir, posar els seus productes en el mercat o el que siga. Problemes per al transport, la mobilitat…, no hi havia il·luminació de carrer, amb la qual cosa quedes a l'atzar del que puga ocórrer a la nit”.

“No obstant això, junt amb aquesta gran necessitat”, continua el director de l'IEE de la UPV, “trobem també una gran fortalesa, que hem utilitzat perquè es comprometen amb el projecte. Així, junt amb nosaltres, ells han codissenyat el projecte, l'han coexecutat i s'han capacitat. Ara mateix, ells estan mantenint allò viu. Si falla un aparell molt especialitzat, cal substituir-lo, però tota la resta, la mecànica, l'elèctrica, l'agroforesteria, han après a fer-ho i ho fan molt bé. De fet, han sigut les persones que capacitem en El Santuario les que ens han ajudat en Torrecilla”.

Gràcies a això, “creiem i confiem que aquesta infraestructura estarà funcionant molts anys. Ja han muntat perruqueries, tallers de mecànica, polleries i llocs comunitaris per a guardar en fred medicaments i aliments”.

Sol i biomassa

La labor de la UPV ha sigut “liderar i coordinar el projecte en un país com Hondures, on les administracions no funcionen especialment bé, a més d'aportar elements d'innovació com la hibridació de les diferents fonts d'energia renovables. Ells tenen energies no gestionables, com el sol, el vent i l'aigua, i calia completar-les amb les gestionables. En aquest cas, ha sigut la biomassa, que hem combinat amb el sol aplicant criteris de mínim cost i màxim ús del sol”.

“De moment”, indica Gómez, “tot està funcionant molt bé. Han sorgit alguns problemes, salts en diferencials en transformadors, però ho han resolt ells mateixos. Quan ens criden, sempre fem broma amb ‘ja s'ha desbaratat tot’ i, a l'hora de la veritat, només és per a fer-nos preguntes del tipus ‘puc comprar aquest refrigerador?’, ‘o aquesta TV de plasma?’. La resposta és sempre ‘Si està dins de la potència que tens assignada per a casa, sí, és clar’.

“Sí, volem fer més projectes i tenim una possibilitat que fa molt bona cara”

“Aquests projectes han sigut una gran notícia per a les comunitats locals, i en tenim moltes comandes, però hem de ser molt acurats a l’hora de triar les comunitats. Han de ser autogestionables i no totes les comunitats estan en aquest nivell. En molts casos, cada família resol les coses pel seu compte o hi ha faccions enfrontades pels recursos. Això és humà, però les descarta”.

En qualsevol cas, Nacaome no serà l'última intervenció de l'IEE de la UPV: “Sí, volem fer més projectes i estem cercant finançament on n'hi ha. Tenim diverses possibilitats, però n’hi ha una amb molt bon aspecte que probablement serà la que prioritzarem”.

Amb aquests projectes, “es demostra que aquesta tecnologia és més barata i viable per a electrificar i donar energia moderna a persones que, desafortunadament, d'una altra manera, tardarien moltíssims anys encara a poder connectar-se a una xarxa elèctrica”.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu