•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El Centre d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l'empresa francesa ExactCure, ha desenvolupat una metodologia de simulació computacional que permet avaluar el risc de diversos medicaments d'induir arrítmies cardíaques (en concret, del tipus torsade de pointes) com a efecte secundari.

El sistema, basat en la combinació de models farmacocinètics –que simulen la distribució i eliminació dels medicaments en el cos humà– i electrofisiològics –que simulen l'activitat elèctrica del cor i com aquesta es veu alterada pels fàrmacs–, proporciona informació valuosa sobre les complexes interaccions entre els efectes dels fàrmacs, el sexe (home/dona) i la funció renal, a més de testar i identificar la dosi segura que cal administrar des del punt de vista cardíac en funció de les característiques dels pacients.

“L'avaluació del risc de provocar torsade de pointes”, afirma Jordi Llopis (Ci2B), primer autor del treball, “és un dels principals reptes de la indústria farmacèutica i de les agències reguladores, tant durant el desenvolupament de nous fàrmacs com en la pràctica clínica, atesa la gravetat de les possibles conseqüències, entre les quals s'inclou la mort”.

“En aquest aspecte”, prossegueix, “l'estudi demostra el potencial de les simulacions in silico farmacocinètiques i electrofisiològiques per a millorar l'avaluació del risc dels medicaments d'induir arrítmies cardíaques”.

Resultats

La recerca, realitzada sobre una mostra de 1.200 pacients virtuals conclou que, emprant idèntica dosi de fàrmac, les dones amb una funció renal compromesa són més susceptibles a desenvolupar arrítmies cardíaques que els homes amb funció renal compromesa, i que homes i dones sense la citada característica. Aquests resultats ressalten que, en les dones amb una funció renal compromesa, seria recomanable bé reduir la dosi de fàrmac o bé monitorar la funció cardíaca d'una forma més estricta.

Cal destacar, així mateix, que aquesta recerca evidencia la potencial rellevància de la medicina in silico (via simulació computacional), que ofereix “la possibilitat d'avaluar una àmplia gamma de factors de manera sistemàtica i eficient, que permet optimitzar les teràpies farmacològiques”. De fet, afig Llopis, “una major investigació en aquesta àrea pot contribuir al desenvolupament d'enfocaments de medicina personalitzada que, en última instància, conduïsquen a teràpies farmacològiques més segures per als pacients”.

Actuals línies d'investigació

El treball, els resultats del qual han sigut publicats en la revista Computer Methods and Programs in Biomedicine, s'emmarca en el projecte SimCardioTest, finançat per la Unió Europea, el principal objectiu del qual és precisament demostrar la viabilitat, l'eficàcia i els beneficis dels assajos in silico de fàrmacs i dispositius cardiològics, i la meta final dels quals és disposar d'una geometria realista en 3D per a comprovar-ho.

El grup de recerca del Ci2B, que ha comptat amb el suport del Centre Nacional de Supercomputació (Barcelona), està també treballant en l'avaluació de la seguretat farmacològica en situacions d'isquèmia cardíaca, desenvolupant estratègies per a valorar l'eficàcia de diversos medicaments contra la insuficiència cardíaca i la fibril·lació auricular –l’arrítmia més freqüent entre la població–, i treballant junt amb l'empresa noruega Simula Research Laboratory en la incorporació de l'aspecte mecànic del cor.

Referència: Llopis-Lorente, J., Baroudi, S., Koloskoff, K., Mora, M. T., Basset, M., Romero, L., ... & Trenor, B. (2023). Combining pharmacokinetic and electrophysiological models for early prediction of drug-induced arrhythmogenicity. Computer Methods and Programs in Biomedicine, 107860