- -
UPV
 

Investigadors UPV-CSIC responen

Quin impacte podria tenir en la pandèmia l'ús primerenc d'antivirals universals? I què es preveu si no s'arriba a disposar-ne?

[ 12/11/2020 ]

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat un treball en el qual, a partir d'un model computacional, simulen quin seria el resultat de l'ús primerenc d'antivirals contra la COVID-19, una vegada es dispose d'aquests a les farmàcies. I el resultat és concloent: ajudarien a reduir significativament la incidència del virus i a evitar un col·lapse del sistema de salut. Les conclusions d'aquest estudi s'han publicat en la revista Chaos, Solitons & Fractals

“Fins que es trobe una vacuna eficaç, és necessari continuar complint estrictament amb les mesures de seguretat com són l'ús de màscares, distanciament social, llavar-se les mans amb regularitat, etc. Però, a més, l'ús d'antivirals apropiats podria ser una bona opció per a alleujar els símptomes, controlar la gravetat i prevenir la transmissió. I això és el que hem estudiat en aquest treball”, explica José María Benlloch, professor d'investigació del CSIC i director de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el CSIC.

En l'estudi, els investigadors hi han desenvolupat un model de xarxa aleatòria computacional per a estudiar la dinàmica de transmissió de la COVID-19 a Espanya, que han aplicat posteriorment a la simulació de diversos escenaris en els quals es disposaria d'antivirals eficaços, accessibles i barats. “Afortunadament, hi ha molts candidats d'antivirals identificats per diversos grups d'investigació de tot el món que podrien complir aqueixes condicions que nosaltres hem anomenat democràtiques, que permetrien un accés universal a aquests medicaments”, apunta Benlloch.

Sense antivirals, el pic més alt de la pandèmia a la fi de novembre

En l'estudi, els investigadors van analitzar quina seria l'evolució de la corba de la pandèmia en quatre escenaris diferents: en el primer, simulen la incidència del virus sense disposar d'un antiviral universal, que és la situació actual. I en aquest cas, les xifres que llança el model computacional són també concloents: el nombre de contagis continuarà creixent durant novembre, fins a aconseguir el seu pic cap a finals de novembre. Mentrestant, el número d'hospitalitzats continuaria creixent fins als primers dies de desembre; i el nombre de morts per COVID fins a principis de 2021.

“Aquestes simulacions les dueguérem a terme el mes de juny i, desgraciadament, la realitat està confirmant els resultats que n’obtinguérem. I si la tendència continua, per als últims dies d'aquest mes i principis de desembre les xifres que llança el model són preocupants. D'ací la importància d'insistir, des de tots els àmbits, que la responsabilitat de tothom per a no arribar a aquestes xifres és clau”, assenyala Rafael Villanueva, investigador de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM) de la Universitat Politècnica de València.

Ajuda per a reduir l'impacte sanitari i en vides humanes

En els altres tres casos, l'equip de la UPV i el CSIC simulava la incidència del virus disposant ja d'antivirals, a partir de diferents dates i amb diferents taxes de transmissió. En el primer dels escenaris, en què el percentatge de persones que tenen símptomes és baix (15%) i l'efectivitat de l'antiviral també és baixa (35%), el model llança una reducció significativa de més del 50% de les persones hospitalitzades en el pic de casos. A més, si bé l'efectivitat de l'antiviral redueix significativament el nombre d'hospitalitzacions, també retarda sobre uns 15 dies el pic i, en conseqüència, la saturació del sistema de salut.

En el segon escenari, l'augment de la taxa de transmissió redueix l'efecte dels antivirals, amb un major risc de saturació hospitalària. I en el tercer, els investigadors simulen la disponibilitat dels antivirals a curt termini. “En aquest cas, el model permet constatar la importància de tenir antivirals accessibles a les farmàcies com més prompte millor, perquè qualsevol retard pot reduir-ne l’impacte, també fins a provocar-ne la pèrdua d'efectivitat”, apunta José María Benlloch.

D'aquesta manera, el model computacional desenvolupat en l'IMM-UPV mostra que l'ús d'antivirals efectius ajudaria a reduir l'impacte en recursos sanitaris i vides humanes que s'ha produït fins ara. De fet, l'estudi conclou que fins i tot usant antivirals de baixa efectivitat i encomanant la malaltia a un percentatge baix dels nostres contactes, seria possible aconseguir una reducció significativa d'hospitalitzacions, que així contribuiría a evitar una saturació més alta del sistema de salut pública.

“Una de les conclusions més importants d'aquesta simulació és que qualsevol acció que prenguem contra la COVID-19 suma en la lluita contra aquest virus. En aquest cas, el nostre model prediu que el que hem anomenat antiviral democràtic o universal és un instrument de gran valor per a reduir la incidència d'aquesta pandèmia”, conclou Rafael Villanueva.

Vitamina D

A més, José María Benlloch indica també la importància d'immunomoduladors, com ara la vitamina D. “Podrían tenir el mateix efecte que els antivirals directes, ja que ajudarien a disminuir ràpidament la càrrega viral de totes les persones infectades, aturar la cadena de contagis i, per tant, disminuir el pic de la segona ona. El Dr. José Manuel Quesada, de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova, ja ha realitzat un assaig clínic pilot amb la vitamina D molt esperançador en aquest sentit. Podria ser molt convenient elevar els nivells de vitamina D de tota la població, ja que curiosament un percentatge important de la població espanyola té manca d'aquesta vitamina", afegeix Benlloch.

[Referència: José-María Benlloch, Juan-Carlos Cortés, David Martínez-Rodríguez, Raul-S. Julián, Rafael-J. Villanueva.Effect of the early use of antivirals on the COVID-19 pandemic. A computational network modeling approach. Chaos, Solitons & Fractals, Volume 140, 2020, 110168 https://doi.org/10.1016/j.chaos.2020.110168]

Notícies destacades


Puzzle Pieces Puzzle Pieces
L'app desenvolupada per un equip de l'ETSET-UPV facilita l'aprenentatge d'alumnat amb Trastorn d'Espectre Autista
Biosensor per a detecció del SARS-CoV-2 en l'aire Biosensor per a detecció del SARS-CoV-2 en l'aire
Investigadors de l'IDM-UPV desenvolupen un sistema que permetria quantificar la càrrega viral en espais interiors
Beca de Hispasat Beca de Hispasat
Una estudiant de la Universitat Politècnica de València guanya la Beca "Enginyera Dona" que atorga Hispasat
La AECID selecciona y financiará dos proyectos UPV en América Latina La AECID selecciona y financiará dos proyectos UPV en América Latina
El abastecimiento de energía de una comunidad hondureña y la mejora de cultivos de arroz con drones y satélites en Perú
Por delante de Oxford, Yale o Caltech Por delante de Oxford, Yale o Caltech
La UPV alcanza en YouTube 250.000 suscriptores y 70 millones de visionados
Proyecto Endure Proyecto Endure
José M. Adam (ICITECH-UPV) recibe una ERC Consolidator Grant para llevar a cabo un proyecto que contribuirá a construir edificios más seguros y robustos

EMAS upv