•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) ha elaborat un estudi que prediu l'evolució de la corrupció política a Espanya els pròxims quatre anys i, segons els resultats obtinguts, de cara al 2023, quasi 377.000 persones presenten un risc mitjà de caure-hi, i 144.000, un risc alt, xifres que representen l'1,6% i el 0,6% de la població de l'estudi, respectivament.

20 subpoblacions

L'estudi se centra en la població activa i capacitada laboralment, entre els 16 i els 70 anys (quasi 24 milions de persones). El personal investigador hi ha establit quatre nivells de risc de cometre corrupció política: risc zero, que fa referència a persones que no estan en contacte amb càrrecs públics; risc baix -menys del 10%-, el de persones susceptibles de col·laborar amb càrrecs públics -aquells que pertanyen a partits, sindicats o patronals-; risc mitjà -fins al 25%-, que inclou representants públics triats directament o indirecta, i que gestionen pressupost públic; i risc alt -més del 50%-, el d'alts càrrecs que manegen grans pressupostos i/o tenen una capacitat de decisió elevada.

Així mateix, l'estudi té en compte també la situació laboral en el moment de l'anàlisi, i divideix la població en cinc categories: prelaboral (joves de fins a 26 anys), aturat, empleat d'empresa privada, empleat d'empresa pública o administració, i funcionari. D'aquesta manera, la població de l'estudi es troba dividida en 20 subpoblacions, segons el seu nivell de risc de cometre corrupció política i la seua vida professional alternativa o complementària al fet d'exercir un càrrec públic.

Com més dones, menor risc

Lucas Jódar, director de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV i un dels autors de l'estudi, explica el procés: "Estudiem l'evolució de les subpoblacions en el temps durant el període 2015-2023, atesos els trànsits dinàmics anuals. Les variables externes que determinen els trànsits dels individus entre poblacions durant el període d'estudi són: les eleccions, el temps en el càrrec, el gènere, la desconnexió moral, l'economia, la religió i l'efecte de les portes giratòries".

El treball conclou també que la proporció de dones en els càrrecs públics és un factor que influeix favorablement en la reducció del problema, és a dir, a major nombre de dones en càrrecs públics, menor serà la població en risc de corrupció política.

Sistema d'equacions en diferències

En la seua anàlisi, els investigadors de la UPV i la UV van utilitzar un model poblacional discret, en el qual la població es divideix en les subpoblacions citades. "Es van calibrar les poblacions en el moment inicial, just en passar les eleccions del maig del 2015, i es van quantificar, aproximadament, els trànsits anuals entre poblacions, tenint en compte els factors de trànsit esmentats", afig Jódar. El model és un sistema d'equacions en diferències amb les variables següents: temps, nivell de risc i perfil professional.

"Els factors de trànsit", conclou Jódar, "es calibren prenent dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fent hipòtesis sobre l'efecte de desconnexió moral i tenint en compte els resultats electorals, el gènere, el perfil professional dels càrrecs, el temps en el càrrec, etc.".