•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Una investigació duta a terme per la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV), el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS n'és la sigla en francès) i la Universitat de Bordeus (UB) ha descrit els canvis que pateixen determinades estructures cerebrals al llarg de la vida, i permet estimar el moment en què se separen les trajectòries dels models patològic i no patològic.

La investigació, desenvolupada José Vicente Manjón (UPV), Enrique Lanuza (UV), Pierrick Coupé (CNRS) i Gwenaelle Catheline (UB), i publicada en la revista Scientific Reports, ha mostrat una divergència al voltant dels 40 anys d'edat en els volums de l'hipocamp, l'amígdala i els ventricles laterals del model d'Alzheimer, comparat amb el model d'envelliment normal.

En el cas de l'hipocamp i l'amígdala, el volum disminueix, mentre que en el cas dels ventricles laterals, augmenta en el model patològic.

Divergències: models i edats de detecció

L'hipocamp és l'estructura cerebral que exhibeix la divergència més precoç entre el model cognitivament normal i el model patològic, sent detectable entre els 37 i els 39 anys en funció de la deterioració cognitiva.

Per part seua, l'amígdala és la part que experimenta canvis més grans en proporció a la seua grandària en el moment de divergència, produït entre els 40 i els 44 anys. Aquesta desviació no és sorprenent, ja que és la responsable de la degradació de la capacitat de processament de l'emoció i, probablement, està també relacionada amb els dèficits olfactoris, símptomes freqüents en els pacients amb Alzheimer.

Quant al model de ventricles laterals, la investigació posa de manifest que hi ha una divergència primerenca entre els 39 i els 42 anys. No obstant això, l'ampliació d'aquesta estructura durant l'envelliment normal redueix l'anomalia després dels 60 anys. Per tant, l'ús d'aquest biomarcador és difícil per als casos d'inici tardà de la malaltia, ja que l'engrandiment dels ventricles laterals es produeix durant l'envelliment normal.

Segons Lanuza, investigador i professor del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la UV, "aquests resultats suggereixen que les alteracions neuropatològiques subjacents a l'Alzheimer comencen molt abans de l'aparició dels símptomes clínics, i anys abans del diagnòstic clínic".

Més de 4.000 ressonàncies magnètiques analitzades per a crear els models

Aquest treball estableix un marc de referència que permet entendre quina és la dinàmica d'un cervell sa i quina la del cervell afectat per Alzheimer. Per a arribar-hi, l'equip d'investigació ha analitzat més de 4.000 imatges de ressonàncies magnètiques de cervells sans i malalts corresponents a subjectes amb edats compreses entre els 9 mesos i els 94 anys d'edat.

Amb aquesta finalitat, van fer ús de volBrain, una plataforma virtual gratuïta desenvolupada per l'equip de la UPV i el CNRS que permet una anàlisi automàtica, ràpida i detallada, del volum de diferents estructures del cervell.

Durant l'estudi, el personal investigador va avaluar 2.944 ressonàncies de cervells sans, a partir de les quals van desenvolupar el model de l'evolució normal dels volums cerebrals al llarg de la vida, i 1.400 més de pacients amb Alzheimer de més de 55 anys, amb les quals van construir el model dels cervells malalts.

"A partir de la comparació de tots dos models", assenyala Manjón, investigador del grup IBIME-ITACA de la UPV, "l'estudi va permetre constatar quan es produeixen aquestes primeres alteracions en el cervell".

Disseny de nous fàrmacs en fase preclínica

Així mateix, l'investigador de la UPV apunta que aquest treball podria ajudar, al seu torn, al disseny de nous fàrmacs per a alentir el progrés de la patologia.

"El nou model proposat", destaca, "ens dóna informació sobre els canvis del cervell dels 40 als 55 anys, és a dir, en una fase molt primerenca de la malaltia i de la qual a penes es tenien dades. Això obri la porta a estudiar l'efecte de futurs fàrmacs en una fase preclínica, quan la degradació del cervell encara pot ser reversible".

Sobre volBrain

volBrain ofereix informació sobre els volums dels teixits de la cavitat intracraneal (ICC), així com d'algunes àrees macroscòpiques com els hemisferis cerebrals, el cerebel i el tronc cerebral. A més, proporciona també els volums i índexs d'asimetria de les estructures subcorticals, de gran importància en l'àmbit neurològic. Tota aquesta informació resulta d'especial rellevància per a l'avanç de la investigació sobre patologies neurològiques.

Entre els seus principals avantatges, volBrain destaca fonamentalment per la facilitat d'ús i la velocitat d'anàlisi, que el diferencien d'altres sistemes similars que hi ha en el mercat.

Actualment, el sistema ha processat més de 130.000 cervells de tot el món, i analitza una mitjana de 4.000 casos al mes.