- -
UPV
 

Seguretat en les preses

Juan Fullana, investigador de l'IEAMA de la UPV , desenvolupa un sistema enfront de possibles esllavissaments d'acord amb la informació disponible

[ 27/09/2016 ]
Seguretat en les preses

Juan Fullana, investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient (IEAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un sistema que estableix, segons la informació disponible, el marge de seguretat de les preses enfront de possibles esllavissaments.


Aquest treball és resultat de la seua tesi doctoral, titulada "Una contribució a l'establiment del marge de seguretat contra l'esllavissament de preses de gravetat en explotació d'acord amb la informació disponible", dirigida per Ignacio Escuder Bueno, també membre de l'IEAMA de la UPV ) i Luis Altarejos García, investigador de la Universitat Politècnica de Cartagena.


Més de 1.200 grans preses en explotació a Espanya


El projecte té l'origen en l'existència a l'Espanya actual de més de 1.200 grans preses en explotació, moltes de les quals van ser construïdes en les dècades dels 50, 60 i 70 del segle XX, amb criteris de seguretat menys exigents que els actuals.


Com a conseqüència d'això, a l'hora de dur a terme les comprovacions estructurals reglamentàries, la informació disponible sobre cadascuna de les infraestructures és molt dispar, tal com indica Fullana: "Hi ha grans diferències quant al grau de coneixement sobre la litologia, la caracterització mecànica dels materials, la geometria, la subpressió o les dades d'auscultació, entre altres aspectes. A més, la normativa tampoc regula taxativament la mínima informació que haja d'estar disponible sobre cadascun d'aquests paràmetres per a l'avaluació de la seguretat".


Un intent de perfeccionar el procediment determinista


Amb la finalitat d'abordar aquest problema, l'estudi desenvolupa un procediment per a establir el marge de seguretat necessari per a la comprovació del risc d'esllavissaments, que "pot considerar-se un intent de perfeccionar el procediment determinista o mètode dels coeficients de seguretat".


Així, aquests últims s'estableixen d'acord amb la informació disponible i la seua qualitat, com també de la incertesa sobre el coneixement de la seua resistència a l'esllavissament (vinculada als paràmetres resistents adoptats, fricció i cohesió), que es classifica en màxima, mitjana o mínima".


Amb aquesta finalitat, Fullana sosté que és necessari realitzar un judici crític de la informació utilitzada, donant per bona la premissa que la quantitat i qualitat de la informació està directament vinculada a la seua incertesa: "Com més informació i de millor qualitat hi haja sobre els paràmetres resistents, menys incertesa recaurà en els coeficients de seguretat resultants de la comprovació de l'esllavissament".


Resultats obtinguts


La metodologia s'ha aplicat a un conjunt de 16 preses en explotació de titularitat estatal, amb una edat mitjana del grup de 50 anys, la qual cosa les fa representatives del parc nacional.


En analitzar-les, en els casos en què la incertesa de la informació ha sigut qualificada com a mitjana i els paràmetres resistents es troben també en la zona mitjana del rang raonable en funció de la litologia de la presa, els coeficients de seguretat resultants són els recomanats per a l'aplicació del Reglament tècnic de seguretat de preses i embassaments.


En els casos poc desitjables d'incertesa alta i assignació de paràmetres elevada, s'han obtingut increments del 40% sobre els coeficients propugnats per la citada normativa, mentre que, amb incertesa escassa i assignació baixa de paràmetres, la reducció ha sigut del 20% pel que fa als valors establits en el reglament.


Valor afegit de l'estudi


Al seu torn, el projecte assenyala que, si l'aplicació amb incertesa màxima-o fins i tot mitjana- no verifica el criteri de seguretat actual, s'ha d'aprofundir en el coneixement de la presa i reduir aquesta incertesa en aquells aspectes directament vinculats als paràmetres resistents.


De fet, Fullana sosté que proposar aquesta nova metodologia ha de considerar-se un progrés en l'estudi sobre les preses, "ja que, en les actuals recomanacions per a l'aplicació de la normativa, els marges de seguretat són estàtics per a totes aquestes infraestructures".


En aquest sentit, l'investigador de la UPV incideix que aquest procediment pot ser utilitzat com a eina d'ajuda en la presa de decisions sobre inversions per a incrementar la seguretat en determinats supòsits: "En els casos en què no es puga millorar substancialment la incertesa de la informació, cal plantejar primerament mesures estructurals o de gestió per a augmentar la seguretat en aquelles en tinguen major distància entre el coeficient de seguretat resultant i el de càlcul, és a dir, com a sistema de priorització d'inversions".


Notícies destacades


Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7% Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7%
La pobresa infantil a Espanya, a debat en unes jornades organitzades per la Càtedra d'Infància i Adolescència de la UPV, a Torrevella
QS rànquings per matèries QS rànquings per matèries
La UPV, reconeguda com a millor universitat d'Espanya per a estudiar tant Enginyeria Agroalimentària i Forestal com Art i Disseny
L''Escola de Disseny' canvia de nom L''Escola de Disseny' canvia de nom
L'ETSEADI (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Aeroespacial i Disseny Industrial) substitueix la denominació d'ETSED
La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia
Entre els deu semifinalistes, es troben Miguel López, investigador del CVBLab-Human Tech i Carolina Rober, doctoranda en la UPV
Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV
La UPV celebra l'acte de lliurament de premis del I concurs "La Ciència a les Falles". Els ninots guanyadors, els primers d'aquest nou museu de la universitat
UPV-CLÍNIC UPV-CLÍNIC
La UPV i INCLIVA signen un conveni per a impulsar conjuntament la innovació en l'àmbit de la salut



EMAS upv