•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El dimarts 2 de juny, a les 16.15 h, té lloc a la Ciutat Politècnica de la Innovació una tertúlia oberta amb tres mítics premis Nobel de física: Jerome Friedman, Frank Wilczek i Sheldon Lee Glashow. La cita és una activitat del VLC/Campus -el campus d'excel·lència internacional integrat per la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques- que compta amb la col·laboració de l'Institut d'Instrumentació per a la Imatge Molecular I3M (CSIC-UPV-CIEMAT) i de la Fundació Premis Jaume I.

La trobada, d'accés lliure fins a completar la cabuda del recinte, tindrà lloc a la sala d'actes del cub blau. Tant la tertúlia com les preguntes es realitzaran en anglès, i cal indicar que no hi haurà traducció simultània.

Friedman i les subpartícules

Jerome Friedman va obtenir el Nobel el 1990 per un conjunt d'experiments que van demostrar que els protons i els neutrons no són les partícules mínimes de la matèria, sinó que, al seu torn, estan compostos per subpartícules anomenades quarks. Friedman, nascut el 1930, va ser un alumne extremadament dotat per a l'art però, després de llegir Einstein, es va decidir per la física. Va estudiar a la Universitat de Chicago i va treballar amb Enrico Fermi.

"És difícil explicar l'ambient increïblement estimulant que es vivia en aquell Departament de Física i el que allò va suposar per a nosaltres. Vam assistir a classes genials de Fermi i vam gaudir amb la companyia privilegiada dels nombrosos físics de tot el món que el visitaven. Vam ser molt afortunats", explica Friedman. És professor honorari d'alguns dels principals instituts de física del món, i el 2003 va signar -juntament amb 20 premis Nobel més- el Manifest Humanista.

La goma elàstica de Wilczek

Frank Wilczek (Nova York, 1951) va ser guardonat amb el premi Nobel el 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica, una teoria que va plasmar en el seu treball final de grau a Princeton, quan només tenia 21 anys. La llibertat asimptòtica explica el comportament dels quarks de forma similar al d'una goma elàstica: quan els quarks es troben molt junts, es comporten com si estigueren lliures, no sotmesos a cap tensió, mentre que si se'ls intenta separar, apareix una força que creix a mesura que augmenta la distància entre aquests. Aquest fenomen explica per què els físics no han pogut observar mai quarks aïllats.

Wilczek ha desenvolupat la seua trajectòria professional a les universitats de Princeton, Califòrnia, Harvard i, més recentment, a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Al costat de la seua dona, la també científica Betsy Devine, va escriure el 1989 Longing for the Harmonies, una emocionant exposició de la física moderna que va ser considerada el llibre de l'any pel New York Times.

La teoria electrofeble de Glashow

Els pares de Sheldon Lee Glashow (1932) van inculcar en el seu fill l'amor per l'estudi i el treball ben fet. Glashow afirma que, en els seus anys universitaris a Cornell, va aprendre tant dels seus professors com dels seus companys, i que això és una cosa que en l'actualitat continua passant-li, ara amb els seus alumnes. Ha vist com algunes de les seues hipòtesis eixelebrades del passat s'han convertit ràpidament en dogmes inqüestionables.

El 1979, Glashow va rebre el premi Nobel per la teoria electrofeble, que unifica dues de les quatre forces fonamentals de la naturalesa: la interacció feble i l'electromagnetisme. El personatge Sheldon Lee Cooper, el protagonista de la sèrie The Big Bang Theory, deu el seu nom a Glashow. Irònicament, Glashow és famós per ser un gran escèptic de la teoria de cordes, el camp que investiga Sheldon en la ficció.