•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El sector agroalimentari europeu pateix una "preocupant" pèrdua de competitivitat, marcada per un descens generalitzat, tant en la quota de mercat exportador com en la demanda interna, segons es desprèn d'un estudi de la Unió Europea (UE) liderat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Mª García Álvarez-Coque.

Per a l'elaboració de l'estudi, encarregat pel Parlament Europeu i en el qual han participat experts de sis nacionalitats, s'han enquestat 158 experts pertanyents a diverses branques de la cadena agroalimentària de 19 països, amb una presència significativa de l'àmbit acadèmic, però també d'organitzacions agràries, funcionariat públic nacional i europeu, associacions interprofessionals, minoristes i majoristes.

Així mateix, els investigadors han analitzat també diferents indicadors del comportament exportador dels països i estudis de casos des d'un enfocament de cadena de valor, i s'han avaluat els diferents agents que intervenen en la competitivitat dels productes.

La feblesa de la demanda interna, la burocràcia i l'escassa despesa privada en R+D, principals causes

Entre les causes de la pèrdua de competitivitat, l'informe apunta principalment a la feblesa de la demanda interna, la burocràcia a la qual estan sotmesos els productors ¬-i que afecta fonamentalment les pimes- i l'escassa despesa en R+D per part del sector privat.

Al seu torn, alerta també de la "falta d'organització" dels mateixos productors, i l'escassa capacitat del sector per a afegir valor i consolidar l'ocupació. Així mateix, l'estudi apunta cap a una característica inherent al sector, com és el gran nombre de petites explotacions existents.

Més de sis milions d'explotacions de menys de dues hectàrees

Tal com explica García Álvarez-Coque, "la productivitat agrícola es veu limitada per unes estructures agràries febles, amb més de sis milions d'explotacions de menys de dues hectàrees. La possibilitat per a un augment dels rendiments en bona part de la UE és molt limitada".

La solució passa per eliminar burocràcia, fomentar el mercat intern i una ferma estratègia de defensa internacional de la política comercial europea

Per al grup d'experts que ha elaborat aquest estudi, la solució passa -entre altres mesures- per regles més efectives i menys burocràtiques per al sector; una major preocupació pel mercat intern, i una ferma estratègia de defensa de la política comercial europea en els fòrums internacionals.

A més, l'estudi advoca per mobilitzar el potencial d'innovació del sector agroalimentari i impulsar noves mesures que permeten posar fi a la fragmentació i el desequilibri que caracteritza avui el sector en la UE.

El major declivi, a Dinamarca, Hongria i Eslovènia

Malgrat la generalització anterior, l'informe revela una marcada diversitat entre els estats de la UE. En el costat positiu es troben els Països Bàltics, Luxemburg, Polònia, Portugal i Romania, amb una important quota de mercat exportador.

En el negatiu, apareixen Dinamarca, Hongria i Eslovènia, la quota dels quals ha patit un important declivi en els últims anys. "La resta de països", indica el coordinador de l'estudi, "es troben a la meitat de la balança, si bé la majoria presenta caigudes en aquesta quota d'exportació internacional".

Per sectors, la carn porcina i el vi, els que més exporten

Per sectors, els que presenten una millor situació són la indústria càrnica (fonamentalment, la de porcí), fruites i hortalisses, cereals i begudes, sobretot, els vins. En el pol oposat, els menys exportadors són les indústries de molineria, les oleaginoses i el sucre. "A més, observem també una deterioració creixent en la posició dels productors en la indústria làctica", afig el professor de la UPV.

Finalment, l'estudi adverteix també de la necessitat de noves polítiques de gestió de la crisi per al sector de fruites i hortalisses, així com polítiques d'enfortiment de les organitzacions de productors.