•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (IRP-UPV) ha mostrat, en el marc de les jornades Emerge 2014 sobre conservació i restauració del patrimoni celebrades aquesta setmana a la UPV, els darrers resultats aconseguits en l'aplicació de tècniques nanoelectroquímiques per a analitzar restes arqueològiques o per a establir l'antiguitat d'objectes metàl·lics de diferents períodes.

Segons destaca Teresa Doménech, directora de l'Institut IRP-UPV, aquestes tècniques destaquen per oferir "simultàniament" -cosa que les distingeix de la majoria de les convencionals- la composició i morfologia dels objectes artístics, prenent amb aquest objectiu solament uns nanograms de mostres.

Tècniques nanoinvasives aplicades a les restes arqueològiques de Porcuna i les pintures iberoromanes de Càstulo

"A més", prossegueix la directora del IRP-UPV, "es tracta de tècniques que no incideixen en l'obra d'art; són nanoinvasives, la qual cosa garanteix la conservació de la peça sobre la qual es treballa."

Entre altres projectes, els investigadors de la UPV han aplicat aquestes tècniques a l'estudi dels llocs arqueològics de Porcuna (Jaén), de les pintures del poblat iberoromà de Càstulo (Jaén) i de la problemàtica de la migració d'ions entre estrats de pintura a l'oli en provetes cedides pel professor Mecklenburg de la Smithsonian Institution de Washington (Estats Units).

Datació d'objectes amb voltamperometria de micropartícules

Pel que fa a la datació d'objectes metàl·lics, l'Institut IRP-UPV treballa junt amb un equip de la Universitat de València en l'aplicació d'una tècnica coneguda com voltamperometria de micropartícules, que, com explica Doménech, "ajuda a caracteritzar les diferents capes de corrosió aplicades sobre l'objecte metàl·lic, ja que, estudiant la composició i l'espessor d'aquestes, es pot establir l'època de l'objecte esmentat."

Fins ara, els investigadors de la UPV i la UV han aconseguit optimitzar mètodes per a datar objectes de plom, coure i plata, fonamentalment monedes, si bé han treballat també amb un sarcòfag de l'any 500 de Yarmuk (Jordània) i figures de bronze de diferents períodes.

Bioneteja amb enzims per a eliminar grafits

En el marc d'Emerge 2014, s'han presentat també els primers resultats d'un treball centrat en l'ús de noves tècniques de bioneteja, en concret enzims, per a eliminar els grafits d'edificis que formen part del patrimoni cultural.

El projecte el desenvolupen el Departament de Biotecnologia i l'IRP-UPV, junt amb la Università degli Studi di Bari Aldo Moro. Fins avui, els treballs s'han centrat en la caracterització química dels esprais per a grafits, de cara a determinar els enzims més adequats per a actuar sobre cada grafit.

Rosa Montes, professora de microbiologia de la UPV, assenyala que actualment "analitzem el potencial de l'ús d'enzims per a tractar aquestes pintures. Al nostre laboratori vam crear les condicions perquè l'enzim actue i, en alguns casos, hem obtingut resultats molt esperançadors."

"No obstant això", continua, "queda molt per avançar encara, ja que les diferents composicions químiques dels esprais utilitzats en els grafits fan que l'enzim no actue de forma homogènia sobre totes".