•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Esteve Edo, Alberto Sánchez, Jorge Oteiza, Eusebi Sempere, Martín Chirino, Manolo Valdés, Joan Cardells o Pablo Serrano són alguns dels autors de les escultures que es troben als jardins del campus de Vera. La llista continua, fins a 65, amb noms de professors de la Facultat de Belles Arts de la UPV. Tots han deixat l'emprenta en el panorama artístic i a la UPV.

El Campus Escultòric s'ha convertit en un espai d'art únic que "combina avantguarda i modernitat al costat de la sensibilitat artística", segons el catedràtic d'Art Contemporani i actual director de l'Àrea de Gestió Cultural de la UPV, David Pérez, "és una de les millors col·leccions d'escultura a l'aire lliure que hi ha a la Comunitat Valenciana i a Espanya".

La idea de crear aquest museu d'escultura a l'aire lliure va sorgir a la fi dels 80, sent rector de la UPV Justo Nieto. El Campus Escultòric va començar a donar els seus primers passos com "una possibilitat d'acostar-se a l'escultura i als seus autors per a la gent que no està directament relacionada amb l'art. A més, resultava molt interessant per als escultors poder compartir i mesurar-se amb l'espai real", segons paraules de l'artista i catedràtica d'escultura -en aquell temps vicerectora de Cultura de la UPV- Amparo Carbonell.

Cada peça guarda una història, des de la més antiga (Sunbilla de Nestor Basterrexea) fins a la més recent (Mindstorms de Joan Llaveria). Així mateix, cada obra es converteix en reflex del quefer del seu autor. En Dona fent nanses, Silvestre de Edeta va assentar "els paràmetres d'una figuració de tradició clàssica, en un afany de recuperar els valors intrínsecs de l'escultura allunyant-se de l'anecdòtic, pictoricista, literari i epidèrmic".

Des de Demiürg còsmic, Nassio Bayarri evoca el seu univers particular "diferent al convencional, en el qual dóna cabuda a una nova mitologia conformada per éssers en els quals queda acoblat allò orgànic i allò geomètric".

Cimall de Miquel Navarro "és un element icònic extret de l'ampli repertori de les seues ciutats. Una peça en la qual l'autor dóna forma tangible al seu món secret, pletòric de ressorts imaginatius. L'originalitat de les seues ciutats van marcar una notòria línia divisòria respecte de l'escultura anterior".

Amb Tótem Uiso Alemany va convertir en art un ordinador obsolet. En altres casos, com en el de Javier Mariscal, és l'acer inoxidable el material triat. De la seua escultura brollen cactus vius. Amb aquesta, l'artista proposa una reflexió irònica de la realitat, un joc amb el contrast entre allò natural i allò artificial.

Les obres del Campus Escultòric estan en permanent diàleg amb el seu entorn. De fet, algunes d'elles són plantejades "per a establir conversa amb un petit bosc d'arbres tallats al seu voltant". És el que aconsegueix Miguel Molina en Murmuris del bosc, on una parra de vinya ens "descobreix el misteri de la vida" recreant "la successió anual de les quatre estacions".

Al llarg del curs acadèmic, des del Fons d'Art de la UPV s'organitzen visites guiades pel Campus Escultòric dirigides a alumnes de secundària i al públic en general. Per a sol·licitar una visita guiada és necessari enviar un correu electrònic a l'adreça que figura a peu de pàgina.

• farteupv@upvnet.upv.es
• Escultura Gladiador, de Tomás Lara (UPV TV)
• Programa en UPV TV



Descarrega arxiu
Elaborat per UPV TV