•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Recentment, l'exministre d'Educació i catedràtic de Metafísica Ángel Gabilondo va visitar la Universitat Politècnica de València per impartir una lliçó magistral davant un auditori compost per orientadors de secundària. La conferència va resultar lúcida, va arrancar riallades entre el públic i va servir per a posar en valor el sistema públic d'educació.

Proveït d'una llibreta amb notes i uns papers amb cites, Gabilondo va desplegar en el seu discurs totes les seues habilitats retòriques per a aconseguir una xarrada intel·ligent, enginyosa i plena de matisos, per la qual van desfilar personatges com Sòcrates, Deleuze, Deaño o Foucault, però també Jack el Destripador i Gladiator.

Va recórrer als jocs de paraules ("allò que no s'avalua, es devalua" o també "allò que es prova, s'aprova"), a la paradoxa, a la ironia i a la sorpresa: "si veig algú que em cau malament, m'hi fixe i resulta que s'assembla molt a mi. I si no el puc suportar en absolut, és que és idèntic".

Va arremetre contra les noves esglésies de la talentologia, contra la competitivitat exacerbada que no té en compte la solidaritat ni la col·laboració, contra la reducció de tot a una visió pragmàtica i rendible de la vida, i contra la qualitat entesa exclusivament com un conjunt de resultats. "La qualitat és també equitat, diversitat, flexibilitat, participació i coneixement".

Segons Gabilondo, "dir d'algú que està sobrequalificat és com dir que està sobresaludable, que té més salut de la que necessita". Va demanar a la societat que no es faça un discurs contra el coneixement, que no s'afirme que és igual estudiar que no fer-ho. En primer lloc, perquè això, al seu parer, no és cert: com major siga la qualificació, major serà l'ocupabilitat. I en segon terme, perquè l'educació és un valor. Educar suposa "arrancar algú del limitat horitzó on està per portar-lo a ocasions o a mons mai pensats".

Finalment, l'exministre va destacar que la millor manera d'aconseguir que una persona tinga èxit és estimar-la i esperar molt d'ella. I viceversa, si un vol, per exemple, enfonsar un estudiant, n'hi ha prou amb dir-li en públic una vegada i una altra que és un inútil, que no val per a res i que no arribarà a res en la vida. "En vuit dies, s'aconsegueix. I es pot fer igualment amb tot un sistema educatiu: que no serveix per a res, que està acabat, que la gent sols vol vacances, que ací no treballa ningú." I així, a poc a poc, es va creant un estat d'ànim que la societat interioritza.

Si vols escoltar la xarrada al complet, fes clic en l'enllaç que figura a peu de pàgina.

"L'art de la lliçó: ni qualsevol elecció, ni qualsevol selecció", per Ángel Gabilondo
Descarrega arxiu
Elaborat per UPV TV