•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El festival ArtFutura arriba a la trentena edició, després de l'aturada de la pandèmia, i ho fa presentant una obra inèdita de Moebius gràcies al procés d'arqueologia de mitjans sorgit de la col·laboració entre el Museu d'Informàtica i la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. S'han recuperat un total de 99 imatges originals de Jean Giraud, el gran historietista, il·lustrador i escriptor francès. D’aquestes, un total de 85 formen part d'una presentació ordenada en format de vídeo (que inclou les transicions intermèdies corresponents a manera de cortinetes), i constitueixen un metratge de 16 minuts que, de ben segur, serà una de les peces més destacades de la primera edició del festival després de la pandèmia.

Rescatar el contingut de 12 disquets inaccessibles

Tot va començar perquè el director d'ArtFutura, Montxo Algora, volia convertir aquesta edició tan especial del festival en una “mostra expositiva que reflexionara sobre l'art digital i els suports d'emmagatzematge. Entre les peces de l'arxiu, Algora va mostrar un gran interès per rescatar l'obra inèdita de Moebius, que es trobava inaccessible gravada en una sèrie de disquets des del 1993, any de la tercera edició del festival”, explica Paco de la Torre, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

Aquestes peces de l'arxiu són 12 disquets de 3,5 polzades. El disquet o disc flexible (floppy disk en anglès) és un suport d'emmagatzematge de dades de tipus magnètic que es va comercialitzar des del 1970 fins a la primera dècada del segle XXI. Per a accedir al seu contingut és necessari disposar d'un ordinador amb disquetera i compatible amb el sistema d'arxius del disquet, això és, aquell que se li va donar durant el procés de formatació necessari abans de poder usar-se com a suport d'emmagatzematge d'informació. Si, a més, part d'aquest contingut és una aplicació que es vol executar, llavors l'equip en concret ha de tenir l'arquitectura i el sistema operatiu adequats al programari emmagatzemat. En defecte d'això, totes aquestes condicions poden simular-se amb l'ajuda d'un programa conegut com a emulador.

La tercera edició d'ArtFutura, el 1993, va incloure un homenatge a Moebius amb la projecció d'un cicle dedicat als seus treballs en el camp de l'animacio¿. Es va estrenar Story of starwatche els curts animats Internal transfer, L'incal i Upon a star, i el llargmetratge Les maitres du temps , una pel·lícula de René Laloux amb la col·laboració de Moebius.

Faltava un Commodore Amiga

Moebius va aportar obra per a aquella primera edició en els 12 disquets. En aquell moment no es va poder exposar el contingut perquè faltava un ordinador Commodore Amiga, necessari per a la reproducció. L'obra va quedar oblidada i depositada en l'arxiu del festival fins a novembre de l'any 2022, moment en què Montxo Algora es va posar en contacte amb Paco de la Torre. El professor de Belles Arts va recórrer llavors al Museu d'Informàtica per a tractar d'accedir al material informàtic.

És en aquell moment quan comença el treball de Jorge González Mollá, professor doctor contractat pel Departament de Sistemes Informàtics i Computació de la UPV. Ha sigut la persona ideal dins de la Universitat per a dur a terme aquest procés d'arqueologia dels mitjans i desentranyar el contingut dels 12 disquets perquè és el responsable del Museu en Viu, l'àrea del Museu d'Informàtica dedicada a la recuperació i posada en marxa d'ordinadors obsolets.

Fer funcionar la màgia

“Havia d'aconseguir fer funcionar la màgia que tenien dins”, explica Jorge González, que va realitzar diversos intents fallits fins a recuperar els dissenys de Moebius. “Vaig arrancar un Commodore Amiga de l'època després d’aconseguir totes les peces”. Però ni tan sols l'equip, la font d'alimentació i la membrana de teclat funcionals van ser suficients per a reproduir el contingut dels disquets.

Els dos professors cauen en el compte que el jeroglífic es resol amb la carta manuscrita en francès que acompanya els discos. “Seguírem les instruccions de la carta, però… tampoc va funcionar”, diu González. No obstant això, després d'estudiar detingudament el document, consultar alguns contactes i bussejar en fòrums dedicats a Commodore Amiga, el professor d'Informàtica aconsegueix per fi resoldre l'enigma. Per a veure els dissenys, era necessari, prèviament, abocar els arxius dels disquets en un disc dur. Així estava pensat.

Lamentablement, al Museu no compten amb cap Commodore Amiga amb disc dur, motiu pel qual es recorre a un programa emulador i s'elabora una imatge digital dels disquets, a través de la qual l'emulador simula la introducció d'un disquet físic en la disquetera de l'ordinador que està emulant, en aquest cas, un Commodore Amiga.

“Vam haver de comprar una placa de maquinari que permet realitzar digitalitzacions. A través d'un emulador, en un PC modern es pot configurar, i aboquem [sobre un disc dur virtual] el contingut de la imatge digital [de tots els disquets]. Calia parametritzar alguna cosa” i l'esforç va assolir la recompensa, casualment, un dia molt especial.

“Vaig aconseguir gravar-ho [en vídeo]”, explica Jorge González, “el Dia de Reis”, il·lusionat en adonar-se que veia per primera vegada el resultat d'aquesta aventura, però l'emoció era pensar d’ensenyar-li'l a Paco de la Torre: “Fliparà”.

Moebius, un pioner de l'art digital

Moebius és el pseudònim de l'il·lustrador i escriptor francès Jean Giraud, que va morir l'any 2012. Va fer treballs d’art conceptual per a pel·lícules com Tron o Alien, i va exercir una gran influència en la concepció distòpica de Los Angeles de Blade Runner, de Ridley Scott. La recuperació d'aquesta obra inèdita de Moebius el posiciona entre els pioners de l'art digital.

És “una faceta prou desconeguda referenciada per declaracions registrades en entrevistes”, assegura Paco de la Torre, i representa una evidència d'aquest vessant “que desenvolupa en paral·lel a la seua carrera internacional com a il·lustrador en el camp del còmic. Són un valuós testimoniatge de la història del consolidat art digital”.

Segons el professor de Belles Arts, “en una entrevista publicada el 1988, Moebius declarava que va començar a experimentar amb l'ordinador que havia comprat al seu fill. La seua actitud era la del joc, dibuixar per diversió”, i així va crear aquesta animació digital realitzada, segurament, fotograma a fotograma, i cadascun dels fotogrames, píxel a píxel. “Inclouria aquests dibuixos dins de les tendències sorgides a partir dels estudis de l'automatisme i el món oníric en el si del moviment surrealista, en el context de les primeres avantguardes del segle XX”.

A la sala d'exposicions N-1 de la UPV. Inauguració l'1 de març a les 19 h.

La directora de l'Àrea d’Acció Cultural de la UPV, María José Martínez de Pisón, considera que les imatges descobertes són “molt trencadores amb l'obra més coneguda de Moebius. Són peces més aviat abstractes, extravagants o amb figures sobre fons més bucòlics. Sí que es reconeix la paleta de color pròpia de Moebius”.

Fins al 3 d'abril, a la sala d'exposicions N-1 de la Universitat Politècnica de València, podra veure's el vídeo inèdit de Moebius en la mostra d'Art Futura30.

Peu de foto d'esquerra a dereta: Jorge González i Paco de la Torre

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu