•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Càtedra Esteve d'Economia de la Salut i Gestió Sanitària de la Universitat Politècnica de València, patrocinada pel grup farmacèutic Esteve, ha organitzat la Jornada “Estratègia d'atenció integral a pacients amb malalties neurodegeneratives: Parkinson i Alzheimer”, que ha tingut lloc a la UPV.

La jornada s’inscrivia a la III Health Economic Evaluation Summit.

El director de la Càtedra Esteve i coordinador del Centre d'Investigació en Economia i Gestió de la Salut de la Universitat Politècnica de València, David Vivas, ha explicat que un dels objectius de la jornada ha sigut debatre sobre les estratègies per a la sostenibilitat dels tractaments del Parkinson i l'Alzheimer, pel gran impacte econòmic i social d'aquestes malalties.

Inmaculada Fernández Verde, vocal de la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i Altres Demències (CEAFA), ha representat a persones afectades en la jornada. La seua principal reclamació ha sigut que arribe a executar-se el Pla Integral d'Alzheimer i altres Demències 2019 - 2023, un document que, ha afirmat, arreplega les demandes de les associacions, però no té dotació pressupostària. “Necessitem que ens ajuden. Segons un estudi de CEAFA, l'Alzheimer suposa un cost de 32.000 euros a l'any per família i l'administració només està cobrint el 15%; el 85% restant l'assumeixen les persones particulars, especialment les dones, que són les principals cuidadores”.

Canvi de paradigma

Segons una nota de premsa publicada per la farmacèutica japonesa Eisai i la nord-americana Biogen, l'abordatge de l'Alzheimer està a punt de viure un canvi de paradigma gràcies a la pròxima comercialització de medicació basada en anticossos monoclonals, ha explicat el doctor Guillermo García Ribas, ponent en les jornades que s'han celebrat a la UPV.

Segons aquesta nota de premsa, la nova generació de tractaments no curaria l'Alzheimer, però sí que frenaria l'avanç de la malaltia.

El doctor García Ribas és metge de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid. L'especialista ha afirmat que, si es confirmen aquestes dades, el nou abordatge terapèutic serà més efectiu en etapes primerenques de la malaltia, per la qual cosa es necessitarà un sistema de cribatge diferent a l'actual: la primera detecció es basaria en diagnòstic clínic i test en sang i podria realitzar-se en atenció primària, però segons el doctor García Ribas, en les condicions actuals, el sistema no pot assumir-ho.

El neuròleg ha puntualitzat que els nous fàrmacs s'aplicarien per teràpia intravenosa en hospitals; aquest canvi suposaria una gran inversió. “Estem parlant d'un tractament similar al de l'esclerosi múltiple, però per a una població que és 50 o 60 vegades superior. El càncer té una inversió en investigació 10 vegades major i hi ha polítiques de cribatge des de fa 20 anys. En les malalties neurodegeneratives estem lluny d'això”, ha puntualitzat.

Epidèmia d'aquest segle

Segons Joaquín Escudero, cap del servei de Neurologia del Consorci Hospital General Universitari de València i ponent de les jornades, les malalties neurodegeneratives associades a l'envelliment aniran en augment.

“L'Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica la demència com l'epidèmia del segle XXI. A Espanya, l'Alzheimer té una prevalença pròxima al 8% en majors de 65 anys; és a dir, hi ha entre 800.000 i un milió de persones amb Alzheimer”. Per això cal comptar amb un abordatge integral, que comprenga aspectes mèdics, de rehabilitació i també socials.

La incorporació de la tecnologia i de perfils professionals com l'enginyeria biomèdica al sistema sanitari pot millorar l'avaluació de l'efectivitat dels tractaments i de la inversió necessària. El codirector acadèmic de les jornades a la UPV, l'investigador José Luis Trillo, ha explicat que l'anàlisi de dades en temps real ja permet comprovar el benefici efectiu dels tractaments i determinar la inversió justa, però aquests estudis encara es realitzen de manera limitada.

Segons Trillo, que és responsable del servei de Farmàcia de l'Àrea de Salut del Departament Clínic de la Malva-rosa de València, a Espanya la despesa farmacèutica és de 20.000 milions d'euros anuals, per la qual cosa és imprescindible l'avaluació contínua de la seua efectivitat, que repercuteix en aspectes com el descens d'ingressos o de mortalitat.

A més, ha explicat José Luis Trillo, l'avaluació dels tractaments ha d'incorporar la millora de la qualitat de vida que suposen “tenint en compte els consensos aconseguits per les societats científiques i també l'opinió dels pacients”.