•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, Hydrens –empresa derivada de l'UJI– i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) acaba de publicar un estudi que demostra l'efectivitat de l'ozonització com un procés de desinfecció vàlid enfront del SARS-CoV-2 i altres virus en el transport públic. El treball s'ha publicat en la revista Journal of Environmental Chemical Engineering i ha comptat també amb la col·laboració de les empreses valencianes LIC i Vareser.

L'equip d'investigadors i investigadores de Hydrens va desenvolupar un model numèric que estima la concentració d'ozó necessària per a complir els criteris de desinfecció. Amb aquesta finalitat, té en compte la geometria i el volum de l'espai que cal tractar, el tipus de materials que hi ha a l’interior i la capacitat que tenen per a absorbir ozó, i les característiques del sistema d'impulsió-distribució utilitzat.

“Per a determinar la quantitat d'ozó necessària, el model té en compte també les barreres amb què es pot trobar l'ozó, com seients, barres, agafadors, etc., que provoquen que el gas es descomponga en xocar contra aquestes. Aquest ozó es perd, amb la qual cosa, cal també tenir-ho en compte i sumar-lo a la quantitat de gas necessària per a una correcta desinfecció. I és el que aconseguim amb el nostre model”, apunta Javier Navarro, investigador del Departament d'Enginyeria Química i Nuclear de la UPV.

El catalitzador, clau

El model es va validar en diferents proves, tant al laboratori com en vagons de metro i tramvia –cedits per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana– en els quals es va instal·lar un sistema d'ozonització que anava injectant progressivament el gas fins a arribar a la concentració determinada pel model, així com un catalitzador per a la descomposició de l'ozó residual, a fi d’evitar-ne l’emissió a l'atmosfera.

“Després de la desinfecció, a l'interior del vagó queda un ozó residual que cal eliminar el més ràpid possible i això és el que permet el catalitzador que aportem des de l’ITQ. En les proves que hem dut a terme, després de l'aplicació del protocol de desinfecció desenvolupat, tenint en compte també el nostre model, s'aconsegueix eliminar l'ozó residual mitjançant la descomposició catalítica, deixant l'interior del vagó lliure d'ozó i evitant-ne l’emissió a l'atmosfera”, destaca Antonio Chica, científic titular del CSIC a l'Institut de Tecnologia Química, centre mixt de la UPV i el CSIC.

Sobre com aplicar-lo, l'equip de l'estudi incideix en el fet que ha de realitzar-se amb els vagons buits, sense passatge, començant amb la injecció d'ozó i acabant amb la descomposició catalítica de l'ozó residual. Destaquen també que emprar l'ozó d'aquesta manera permet desinfectar zones que, amb altres mètodes, com la llum ultraviolada, no és possible, ja que no arriba a tots els racons dels habitacles.

Sistema apte per a autobusos, avions…

“L'eficàcia del sistema ha sigut validada utilitzant el virus de la diarrea epidèmica porcina (PEDV) i el norovirus murí (MNV-1) com a substituts del SARS-CoV-2 i el norovirus humà, respectivament. Els resultats donen suport clarament a l'ús de l'ozó com una mesura eficaç per a la inactivació de virus en el transport públic. En experiments a escala de laboratori, aconseguim la inactivació amb concentracions d'ozó de 100 ppm durant 25 min a 25° C i un 95% d'humitat relativa. I a escala real, aconseguim la mateixa eficiència d'inactivació amb 55 ppm d'ozó durant 20 min a 32 ° C i un 87% d’HR, la qual cosa mostra la rellevància de la humitat en l'eficiència de la inactivació”, apunta Gloria Sánchez, investigadora responsable del Laboratori de Virologia Ambiental i Seguretat Alimentària (VISAFELab de l’IATA-CSIC).

Així mateix, l'equip de la UPV, el CSIC, Hydrens, l’UJI i el IATA assenyala que, si bé els experiments es van dur a terme en vagons de metro i tramvia a escala real, el procediment es pot estendre a altres vehicles (com autobusos i avions) i altres espais interiors d'edificis.

Referencia

Irene Falcó, Walter Randazzo, Gloria Sánchez, Jose Vilarroig, Javier Climent, Sergio Chiva, A. Chica, J. Navarro-Laboulais, Experimental and CFD evaluation of ozone efficacy against coronavirus and enteric virus contamination on public transport surfaces, Journal of Environmental Chemical Engineering, Volume 9, Issue 5, 2021, 106217, ISSN 2213-3437, https://doi.org/10.1016/j.jece.2021.106217.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu