•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El curs 2020-2021 ha sigut un any marcat íntegrament per la pandèmia de COVID-19. L'alumnat ha assistit a classes en línia, híbrides i presencials; ha tingut exàmens amb màscara i ha guardat la distància de seguretat. Com han viscut personalment aquesta experiència tan extraordinària?

El projecte Autoretrats en el curs COVID, ens mostra l’autorepresentació de 80 estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València en què reflecteixen com s'han sentit.

El treball forma part de les assignatures Dibuix: llenguatge i tècniques, del Grau de Belles Arts i Processos, i de Tècniques i Materials del Dibuix, del Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals, impartides per la professora Victoria Esgueva.

El curs passat, Esgueva incorporà a les seues assignatures l'autoretrat en xarxes socials a manera de joc, que suplantava la identitat d'un personatge d'una obra d'art icònica, com es reflecteix en aquest vídeo editat per UPV- TV.

Enguany, la proposta ha sigut incorporar elements relacionats amb els hàbits acadèmics o socials atesa la pandèmia, des de les seues visions personals.

La representació del jo amb tècniques de dibuix

“Des de fa ja alguns anys, el projecte final d'aquestes assignatures se centra en la idea de l'autoreferencialitat; és a dir, en la representació del jo mitjançant les tècniques del dibuix que hem practicat a classe. El projecte és personal, lliure i ampli i cada alumne decideix abordar-lo des de dos punts de vista: d'una banda, trobant trets o característiques físiques relacionades amb la seua aparença, buscant la semblança. I, de l’altra, mitjançant la incorporació de factors externs més conceptuals que definisquen l'essència de què som”, explica Victoria Esgueva.

Màscares, gel, paper higiènic

Aquest any, la proposta ha sigut que l'alumnat incorporara les seues vivències relacionades amb la pandèmia. “En alguns casos es representen amb elements ara quotidians, com l'ús de la màscara; és el cas de Sandra Yago, que es representa amb el gest quotidià que fa quan arriba a sa casa qualsevol dia d'aquest curs i es posa còmoda llevant-se el que li molesta”, explica la professora de la UPV.

“Mariola Herráez Alenda manifesta l'excessiu ús de gel hidroalcohòlic i es representa banyant-se en aquest líquid. Estar tant de temps a la nostra casa o habitació, rebent des d'allí classes en línia, ha sigut un tema comú. Ho ha representat Illa Climent, que se situa a la seua habitació, asseguda al llit i envoltada per les parets laterals. Alicia Frutos ha realitzat un plantejament més conceptual, ja que traça una silueta de casa i una part del seu cos s'obstina a eixir-ne”, continua Esgueva.

“Uns altres afegeixen un toc d'humor, com ara Sandra Collado, que apila al seu habitatge paper higiènic. Isabel Aranda, en clau d'il·lustració sobre negre, crea un fons a manera de xarxa de papers higiènics. Miriam Martín fa l'ullet a la iconografia mariana, i substitueix el nimbe de la Mare de Déu per la imatge del virus realitzada amb la tècnica medieval de daurat amb pa d'or”.

Intimisme i normalitat

“Un seguit d'alumnes han optat per una visió més intimista, com són Alejandro Moreno. Sergio Llongo, María Segrera, Verónica Ferris, Alexia Llàtzer, amb una factura més realista, usen tècniques que permeten la representació formal més mimètica”, explica la professora UPV.

Diversos estudiants han aportat un gest de normalitat, amb la finalitat d'intentar deixar arrere la pandèmia. “Exemple d'això és el treball de Libertad Galán, que es representa apel·lant a la continuïtat natural de la vida”, afirma Esgueva.

El format de les obres ha sigut de 100 x 70 cm i s’han utilitzat una gran diversitat de tècniques: pastel, descolorits amb lleixiu i tinta xinesa, tecnologies digitals, tipografies, grafit, clarobscur amb carbó, barres Conté…