•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador pertanyent a l'Institut Universitari CMT-Motors Tèrmics de la Universitat Politècnica de València (UPV) forma part d'ESTiMatE, el projecte internacional finançat per la Unió Europea a través del consorci Clean Sky Joint Undertaking que té per objectiu la reducció de les emissions contaminants en els motors d'aviació.

Amb una duració inicial de tres anys, ESTiMatE promou el desenvolupament de models predictius precisos i fiables que expliquen els mecanismes de formació de contaminants en els motors d'alta relació de derivació (very high by-pass ratio, VHBR), presents tant en l'actual com en la futura generació d'avions comercials.

En el projecte, coordinat pel Centre Nacional de Supercomputació (el Barcelona Supercomputing Center) i que compta amb el suport de Rolls-Royce, participen, juntament amb la UPV, l'Institut de Tecnologia de Karlsruhe (Alemanya) i prestigioses universitats, com la de Stuttgart (Alemanya) o les tècniques de Berlín, Darmstadt (ambdues també alemanyes) i Eindhoven (Països Baixos).

Controls estrictes i objectius ambiciosos

Jesús Benajes, catedràtic del CMT-Motors Tèrmics i investigador principal de l'equip, explica la raó de ser del projecte: “En el passat, les aeronaus no estaven sotmeses a controls estrictes en termes d'emissions, com succeeix amb els automòbils. Això va canviar amb els objectius marcats per l’ACARE (Advisory Council for Aviation Research and Innovation in Europe) per a l'interval del 2000 al 2050, que, entre altres, persegueixen reduccions del 75% del diòxid de carboni i del 90% de l'òxid de nitrogen, per passatger i quilòmetre, en els avions del futur”.

En aquest sentit, José María García, investigador del CMT integrat en el projecte, assenyala que “disposar de models numèrics fiables permetrà als fabricants optimitzar els dissenys dels nous models d'aeromotor, no solament des del punt de vista econòmic, sinó també ambiental”.

Per a desenvolupar aquests models, afig, “es treballa en una sèrie de simulacions numèriques avançades validades amb experiments de referència, realitzats també per participants del consorci”.

La UPV, responsable del desenvolupament d'un model fenomenològic

En el marc de les seues funcions dins del projecte, la UPV està desenvolupant actualment un model fenomenològic que descriu l'atomització de combustible en el motor.

“Mitjançant simulacions d'alta fidelitat”, explica Marcos Carreres, professor contractat doctor i investigador al CMT-Motors Tèrmics, “aprofundim en la interacció entre la turbulència i el combustible injectat per a la seua disgregació en lligaments i, posteriorment, en gotes”.

Per a això, compten amb recursos computacionals de la xarxa Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE) i de la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES).

Simulacions del flux reactiu en cambres de combustió reals

Les prediccions del model anterior són utilitzades en simulacions del flux reactiu en cambres de combustió reals. En aquest aspecte, explica José Manuel Pastor, investigador del projecte, “incorporem el model d'atomització juntament amb els de formació i oxidació de sutge generats dins del projecte, i validats a partir d'experiments en diferents tipus de flama. Amb això, podem avaluar l'acompliment i la precisió del conjunt de models en condicions d'operació rellevants per als motors actuals i futurs”