•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip format per matemàtics, psicòlegs i físics de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha elaborat una metodologia simple, ràpida i automatitzada per a la identificació de xiquets amb trastorns cognitius i d'atenció en general.

Per a fe-ho, els investigadors s'han basat en dades de prevalença mundials i en les evidències de correlació que han trobat entre el temps de resposta a estímuls visuals en tasques informatitzades i els trastorns cognitius en general, i amb el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) en particular.

Encara que el diagnòstic final l'ha de fer un psicòleg clínic o un psiquiatre, la selecció proporcionada per aquesta metodologia permetrà a aquests especialistes avaluar un nombre menor de xiquets, i això ajudarà a estalviar temps i altres recursos. El treball s'ha publicat en la revista Mathematics.

El pateixen entre un 5% i un 7% de xiquets i xiquetes en edat escolar

L'Associació Americana de Psiquiatria estableix que entre 5 i 7 de cada 100 xiquets i xiquetes en edat escolar poden ser diagnosticats amb TDAH, per la qual cosa és una de les patologies amb més prevalença en la infància a nivell mundial.

El diagnòstic d'aquest tipus de trastorn cognitiu sol ser un procés dificultós en comparació d'altres trastorns, ja que cal disposar d'informació àmplia sobre l'acompliment del xiquet en més d'un context (escolar, familiar, etc.). Amb aquest objectiu se solen fer entrevistes a altres xiquets, a la família, i a persones de l'entorn escolar, com ara els mestres o tutors. Al mateix temps, la informació recollida requereix un seguiment en el temps, almenys durant diversos mesos.

Així mateix, és ben conegut que el TDAH té relació amb problemes de conducta, d'aprofitament acadèmic i d'adaptació escolar, i també amb la falta d'habilitats socials, entre altres coses. Per tot això, poder tenir-ne un diagnòstic més ràpid esdevé summament valuós.

Una metodologia no basada en processos estandarditzats

Amb aquest objectiu, investigadors de les tres universitats espanyoles han dut a terme un estudi dirigit a proporcionar una metodologia per a una determinació ràpida dels xiquets la reacció dels quals en el temps difereix de la mitjana, i que, per tant, són candidats potencials a ser diagnosticats amb TDAH.

Els autors d'aquest estudi van analitzar la resposta dels xiquets a estímuls de presentació breu, a través de les funcions de distribució de probabilitat dels temps de resposta recollits durant els experiments. Un element essencial per a això va ser l'ajust de les funcions de probabilitat experimentals a corbes exgaussianes.

La nova metodologia es basa en procediments que no són estàndard dins de la psicologia, sinó derivats d'una inspiració constant en conceptes de la física i la matemàtica. Per exemple, a l'hora de seleccionar els candidats més allunyats del comportament normatiu dels xiquets, els autors han tingut en compte les asimetries de les distribucions de probabilitat dels paràmetres de les exgaussianes.

"El prediagnòstic ràpid consisteix, en definitiva, en el processament, de manera automàtica i instantània, dels temps de resposta d'un xiquet quan realitza un experiment desenvolupat amb estímuls visuals en un ordinador", assenyalen els investigadors.

Fàcil d'implementar en centres escolars o sanitaris

La prova resulta molt senzilla d'implementar als centres escolars o sanitaris, i de respondre per part dels xiquets i xiquetes. Posteriorment, s'analitza el temps que va necessitar cadascun d'ells per a respondre a cada estímul, i la taxa d'encerts i errades.

Sobre aquesta base, l'especialista (psicòleg o psiquiatre) pot tenir una idea precisa dels possibles candidats a ser diagnosticats amb TDAH. "Només hem d'imaginar el que costaria, pel que fa a recursos humans, realitzar una avaluació massiva de xiquets i xiquetes per a detectar-hi el TDAH", conclouen els autors de l'estudi.

L'èxit definitiu de la metodologia plantejada serà contrastat amb nous experiments que faran els autors en un futur pròxim.

Aquestes investigacions formen part de la tesi doctoral que Moisés Hernaiz desenvolupa actualment a la UPV. L'equip investigador el lideren Esperanza Navarro (UV), José María Isidro i Pedro Fernández de Córdoba (UPV) i Juan Carlos Castro (de la UPM, encara que actualment vinculat a la UPV).