•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) dirigit per Carlos Palau (Departament de Comunicacions) ha desenvolupat un sistema basat en la Internet de les coses (IoT), les dades massives i la informàtica en núvol que contribueix a millorar el diagnòstic, el tractament i la prevenció d'aquesta malaltia, que actualment pateix entre el 6 i el 8 per cent de la població espanyola, xifra que augmenta ostensiblement en el cas dels majors de 65 anys, rang d'edat en el qual un de cada cinc se'n troba afectat.

El travat dels investigadors ha sigut publicat fa poc en la revista Pervasive and Mobile Computing.

Dispositius intel·ligents connectats mitjançant xarxes sense fil de baixa potència

L'equip incorpora diferents dispositius intel·ligents -sensors i actuadors- connectats a través de xarxes sense fil de baixa potència. A través seu es registren diferents paràmetres relacionats amb l'activitat física i la qualitat del son de les persones grans, com ara la freqüència cardíaca i l'entorn del somni.

Al seu torn, el sistema inclou també una capa de fog computing ('informàtica en boira') i serveis d'emmagatzematge, processament i anàlisi de gran quantitat de dades (dades massives o big data) en núvol. Allí, tota la informació es processa de forma automàtica i, en temps real, s'ofereix un diagnòstic a través d'un web desenvolupat també en el marc d'aquest treball.

"D'aquesta manera", explica David Sarabia, doctorand al Departament de Comunicacions de la UPV, "el sistema ajuda a la presa de decisions de metges, cuidadors i centres d'emergència que participen en la cura i l'atenció del tractament de l'apnea del son en la gent gran".

Principal avantatge

En comparació amb altres sistemes de diagnòstic i tractament de l'apnea, el sistema desenvolupat pels investigadors de la UPV presenta com a principal avantatge la reducció de la latència per a enviar notificacions de forma automàtica si detecta situacions que afecten la qualitat del son.

"Aquest avantatge s'aconsegueix en implementar una capa de fog computing", remarca Sarabia. El sistema s'ha desenvolupat en el marc del projecte europeu INTER-IoT.

Com funciona

Les dades generades s'envien a la capa d'informàtica en boira utilitzant els diferents protocols i tecnologies sense fil que fa servir la IoT. En aquesta capa, el sistema preanalitza les dades, i per a fer-ho empra un processador d'esdeveniments complexos (CEP).

"Posat cas que el CEP detecte una situació d'emergència", afig Carlos Palau, "activa de forma automàtica notificacions i ordres que s'envien als professionals de la salut (cuidadors, personal mèdic) i actuadors, respectivament. Totes les dades s'envien al núvol, on es processen en temps real, s'emmagatzemen i s'analitzen per extraure'n informació útil sobre l'avanç en el tractament de l'apnea mitjançant l'ús de plataformes i eines de dades massives".

Dades provinents d'una ciutat intel·ligent com a suport a la presa de decisions

Junt amb això, altres fonts de dades provinents dels serveis d'una ciutat intel·ligent s'integren en el núvol per brindar informació de context, com ara l'estat del clima i la qualitat de l'aire.

"Les dades generades per la ciutat intel·ligent", conclou Sarabia, "s'usen per a generar un servei de predicció i recomanació dels llocs amb menys contaminació a la ciutat, a fi que les persones grans puguen fer les seues activitats d'oci (passejar, exercitar-se, etc.) en les millors condicions. Finalment, el resum de l'anàlisi de les dades es desplega en un web per facilitar la presa de decisions".