•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Gonzalo Safont, investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha sigut premiat per la Societat Systems, Man, and Cybernetics (SMCS) de l'Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) com a reconeixement als treballs sobre cibernètica.

Safont, que desenvolupa l'activitat científica a l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia de la UPV (iTEAM), ha rebut un dels cinc premis per a tesis extraordinàries (Outstanding Thesis Grant Initiative) que concedeix l'SMCS a tot el món. És, a més, l'únic investigador espanyol que ha sigut distingit amb aquest guardó.

Importants contribucions en els primers anys de carrera científica

Amb aquests premis, l'SMCS reconeix la labor d'estudiants i joves professionals que, en els primers anys de la seua carrera científica, han contribuït amb avanços importants en els àmbits de la teoria i l'aplicació de la ciència i l'enginyeria de sistemes; els sistemes persona-màquina, i la cibernètica. Aquestes aportacions inclouen desenvolupaments teòrics i tecnològics; millores en els processos i nous productes, o procediments relacionats amb altres camps d'interès de la societat.

La tesi de Safont -dirigida per Addisson Salazar i Luis Vergara, també investigadors de l'iTEAM- ha rebut el premi Treball Extraordinari de Tesi en el camp de la Cibernètica. "Aquest treball", destaca Salazar, "és una contribució essencial al desenvolupament de sistemes integrats capaços de processar dades multimodals en el context del big data".

Millora del diagnòstic de l'epilèpsia

Els mètodes proposats en la tesi de Gonzalo Safont s'estan aplicant, en col·laboració amb l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, per a la millora del diagnòstic de l'epilèpsia. En concret, s'han emprat en l'avaluació clínica de pacients epilèptics als quals se'ls realitzen proves neuropsicològiques de memòria i aprenentatge.

"Amb aquests mètodes", assenyala Safont, "aconseguim localitzar l'activació de diverses regions cerebrals significatives. A diferència d'altres mètodes dinàmics, els paràmetres estimats poden relacionar-se amb aspectes clínics, i permetrien ajudar a monitorar l'afectació i la recuperació de pacients epilèptics abans i després de la teràpia".

Mètodes més precisos

Actualment, Safont treballa, junt amb Vergara i Salazar, en l'aplicació d'aquests mètodes al modelatge conjunt de dades electroencefalogràfiques i imatges de ressonància magnètica funcional.

Aquest sistema seria capaç d'unir la precisió temporal de l'electroencefalograma amb l'espacial de la ressonància magnètica funcional en un únic model, que seria utilitzat per a estudiar dinàmicament les possibles alteracions en la resposta cerebral dels pacients epilèptics, com per exemple, la progressió de les crisis des d'un origen focalitzat (la zona epileptogènica) fins que es generalitzen a tot el cervell.

Segons Vergara, "aquest estudi dinàmic de la progressió de l'activitat epilèptica podria tenir aplicacions clíniques com ara: establir un pronòstic sobre el risc de patir aquesta patologia; estimar l'efecte cognitiu de l'epilèpsia, o estudiar els patrons de crisi a causa d'hormones, somni, maduresa, etc.".

Aquests desenvolupaments formen part d'un treball conjunt amb l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe i el Grup Mèdic ASCIRES ERESA, amb l'objectiu d'explorar i diagnosticar pacients epilèptics.