•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) integra dispositius sense fils, big data i anàlisi predictiva en el núvol (cloud computing) per a la conservació preventiva de col·leccions d'art. Grups d'investigació d'àmbit internacional han presentat en el congrés del projecte europeu Collection Care, liderat des de l'institut ITACA, els últims avanços tecnològics en l'estudi del comportament i degradació dels béns culturals, el control mediambiental i el disseny d'estratègies de preservació preventiva de les col·leccions.

La iniciativa CollectionCare, finançada pel programa Horitzó 2020 amb un pressupost de sis milions d'euros per a tres anys, està coordinada per l'equip d'investigació liderat pel professor Ángel Perles, membre de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA).

L'objectiu principal d'aquest consorci format per 18 institucions és “desenvolupar un sistema per a la conservació preventiva d'objectes culturals durant la seua exposició, emmagatzematge, manipulació i transport utilitzant dispositius sense fils –amb l'adaptació de les tecnologies LPWAN– de baix cost per al monitoratge dels paràmetres ambientals que influeixen en la conservació de les obres d'art”, argumenta l'investigador Ángel Perles, pertanyent al Departament d'Informàtica de Sistemes i Computadors (DISCA).

Dades en temps real per a recomanacions a llarg termini

La professora de la UPV Laura Fuster explica que els dispositius que s'estan dissenyant compten amb sensors per a monitorar la temperatura, la humitat relativa, la llum, radiacions ultraviolades i contaminants atmosfèrics (NOx i COVs). Aquests dispositius, comenta, “pugen les dades en temps real al núvol, on s'ha dissenyat una estructura per al seu emmagatzematge i processament, mitjançant algorismes de models de degradació i estàndards de conservació preventiva amb la fi predir el mal dels materials i oferir recomanacions de conservació per a la seua preservació a llarg termini”.

La innovació que proporciona aquest sistema de conservació preventiva és, precisament, “la integració d'aquestes tres àrees: noves tecnologies per al desenvolupament de dispositius de monitoratge, cloud computing i big data i el desenvolupament de models de degradació”, subratlla Laura Fuster, integrant del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts, a més d'investigadora de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni.

Connectivitat, sensors i cloud computing

Més de 275 representants de 170 centres d'investigació, col·leccions i empreses de 40 països es van reunir en la conferència virtual Collection Care: New Challenges in Preventive Conservation, Predictive Analysis and Environment Monitoring. Aquesta trobada, tancament del projecte europeu, ha permès l'intercanvi d'investigacions altament especialitzades en el qual participen més d'un centenar d'investigadors de l'àmbit del patrimoni, les telecomunicacions, i les ciències aplicades.

Tres grans eixos van estructurar el programa, amb més de 60 comunicacions: les necessitats i reptes de les col·leccions, l'anàlisi predictiva en la conservació del patrimoni cultural i les tecnologies de connectivitat, sensors i computació en el núvol.

En aquest fòrum internacional de Collection Care van intervenir les investigadores i els investigadors més rellevants en l'actualitat en les matèries troncals d'aquest projecte, procedents d'institucions de prestigi mundial com The Royal Danish Academy of Fine Arts Schools of Architecture, Design And Conservation (Copenhaguen, Dinamarca), la Technische Universiteit Eindhoven (Països Baixos), la Polish Academy of Science o el Fraunhofer-Institut, entre altres.

A més, va comptar amb la intervenció d'especialistes de les institucions dedicades a la salvaguarda del patrimoni cultural com són la Smithsonian Institution (els EUA), el Getty Conservation Institute (els EUA), l'ICCROM (Itàlia) i el Canadian Conservation Institute (el Canadà).