•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Investigadors d'INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), han publicat recentment, junt amb dos coautors de la University of Sussex al Regne Unit), els resultats d'un estudi sobre l'organització de la xarxa de laboratoris per a realitzar test PCR de Covid-19 durant la pandèmia del Covid-19 a Espanya i al Regne Unit i les seues implicacions posteriors.

El treball mostra com el criteri dels professionals mèdics a Espanya (en aquest cas els microbiòlegs clínics dels hospitals públics) va ser més influent en l'organització dels laboratoris de test que al Regne Unit. En aquest últim país es van imposar criteris relacionats amb l'eficiència, i els experts van tenir menys influència en les decisions sobre la realització dels test. Aquestes condicions van conduir a la creació de nous mega-laboratoris centralitzats – els anomenats “Lighthouse Labs”, criticats pel seu elevat cost i la baixa qualitat de les proves.

“Les conseqüències d'aquestes decisions han sigut molt diferents en els dos països: mentre que a Espanya la influència dels microbiòlegs va ajudar al fet que els laboratoris dels hospitals públics estiguen avui més preparats que abans de la pandèmia, al Regne Unit els grans laboratoris centralitzats que es van construir durant la crisi han sigut desmantellats i sembla que no han ajudat a millorar les capacitats del país”, apunta David Barberá, investigador d'INGENIO i un dels autors de l'estudi.

L'estudi està basat en 44 entrevistes realitzades amb personal expert de tots dos països, des de caps/as de laboratori, fins a responsables de polítiques sanitàries o especialistes en salut pública de tots dos països, a més de l'anàlisi de múltiples documents.

“La nostra anàlisi s'enfoca en els discursos i les pràctiques emprats en els dos països que conceptualitzem com “boundary work” - “treball de frontera” en castellà-, és a dir, discursos i pràctiques destinats a excloure del sistema a laboratoris que disposaven de la tecnologia PCR però que no complien amb els criteris marcats per la lògica dels professionals mèdics (a Espanya) o la lògica de l'eficiència (al Regne Unit)”, explica Enrique Meseguer, investigador d'INGENIO i coautor de l'estudi.

Així, l'estudi destaca que al Regne Unit es van imposar restriccions als laboratoris clínics establits del sistema de salut públic per al testat massiu amb tecnologia PCR en favor dels Lighthouse Labs, i que a Espanya els laboratoris universitaris o d'investigació van ser exclosos de facto.

Aquest treball s'emmarca dins del projecte d'investigació OCTS (Optimising Coronavirus Testing Systems), liderat per la University of Sussex i finançat per la UKRI (United Kingdom Research & Innovation), l'agència estatal de finançament britànic.

El projecte ha estudiat l'organització del sistema de test en vuit països durant la crisi del Covid-19 (el Regne Unit, Espanya, Alemanya, Corea del Sud, Sud-àfrica, Irlanda, Austràlia i el Canadà). Un equip interdisciplinari, compost per especialistes en innovació en medicina, emergències en salut o epidemiologia, es va reunir setmanalment durant el període comprès entre juny de 2020 i maig de 2022 per a discutir diferents aspectes dels sistemes de test durant la pandèmia als països analitzats. S'han dut a terme investigacions sobre temes com la relació entre la capacitat del sistema de test i l'excés de mortalitat en tots els països estudiats, o l'organització dels test per a viatges internacionals. Aquest treball comparatiu i enfocat a Espanya i el Regne Unit és el primer article publicat com a resultat de les investigacions del projecte.

¿Referència

David Barberá-Tomás, James Bates, Enrique Meseguer & Michael M. Hopkins (2023) Who ca “Test. Test. Test.”? The interplay between boundary work and institutions in the organisation of diagnostic testing for COVID-19, Innovation, DOI: 10.1080/14479338.2023.2254740