•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de l'Institut d'Enginyeria d'Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València (IEAD-UPV) lidera un projecte europeu que té com a objectiu l'anàlisi de la utilització en agricultura de nous plàstics biodegradables, amb components actius que permeten un creixement òptim dels cultius i augmenten la seua competitivitat en el mercat.

El projecte -finançat per Climate-KIC, principal iniciativa a nivell europeu contra el canvi climàtic- compta amb la participació, juntament amb la UPV, de la Universitat de València, ANECOOP, Nurel i les associacions d'agricultors AVA-ASAJA i la Unió de Llauradors i Ramaders.

Els plàstics d'agricultura convencionals, efectius, però negatius per al medi ambient

Segons expliquen des de l'IEAD de la UPV, l'ús en agricultura de plàstics convencionals (obtinguts a partir de derivats del petroli) representa una forma efectiva, encara que poc sostenible, de millorar el rendiment dels cultius a tot el món, ja que tenen la capacitat de reduir l'evaporació de l'aigua, controlar el creixement de males herbes i prevenir el contacte directe dels cultius amb el sòl.

No obstant això, com apunta Chelo González, investigadora de l'IEAD de la UPV i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV), "la seua retirada sol ser costosa i encareix el procés productiu, per la qual cosa, després de l'ús, habitualment són abandonats en terra, i això exerceix un impacte negatiu sobre aquesta i sobre el medi ambient".

"A més", prossegueix González, "no poden ser reciclats a causa dels elevats nivells de contaminants que contenen. De fet, una possible solució, que podria ser la crema in situ, genera una sèrie de contaminants aeris perjudicials, com ara les dioxines".

El problema econòmic

No obstant això, amb la utilització de plàstics biodegradables obtinguts a partir de materials d'origen natural, molts d'aquests inconvenients poden evitar-se. "Aquests bioplàstics", explica la investigadora de l'IEAD de la UPV, "podrien deixar-se sobre el sòl sense risc de contaminar el medi ambient i evitant d'aquesta manera els costos addicionals de la retirada. En l'actualitat, el nombre de plàstics agrícoles biodegradables d'origen natural en el mercat és molt limitat, i els preus són de dos a tres vegades superiors als dels plàstics convencionals. Per això hi ha la necessitat de cercar alternatives sostenibles, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic".

Els components actius compensarien el major preu evitant tractaments posteriors sobre els cultius

La solució a aquest últim punt pot venir, tal com afig González, de la incorporació de components actius com antimicrobians, antifúngics o fertilitzants, que alhora tindrien un valor afegit que compensaria el major preu. Així, aquests components actius s'alliberarien al medi de forma controlada i evitarien tractaments posteriors sobre els cultius, i el consegüent cost.

Per tant, en el marc del projecte, els investigadors analitzaran les perspectives, els riscos i les oportunitats de la utilització d'aquests materials, així com les seues possibles funcionalitats addicionals. Amb aquest objectiu, s'elaboraran una sèrie d'enquestes sobre l'ús de plàstics biodegradables que s'enviaran a empreses fabricadores de plàstics per a ús agrícola, agricultors i associacions de consumidors. Així mateix, es duran a terme també avaluacions econòmiques, funcionals i de cicle de vida.

"Els bioplàstics actius", conclou Chelo González, "podrien redefinir les pràctiques agrícoles i el sistema alimentari, oferint un nou model d'agricultura sostenible, no sols mitjançant la substitució dels plàstics tradicionals, sinó com un nou enfocament per als tractaments al camp".