•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) participa, a través del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), en PHENOMEN, un projecte europeu de ciència excel·lent finançat pel programa FET Open d'Horizon2020, que aspira a establir les bases d'una nova tecnologia de la informació.

Amb aquesta finalitat, PHENOMEN proposa la construcció de fonts i detectors de fonons -vibracions mecàniques de la matèria- controlats per mitjans òptics a partir de la combinació de les tecnologies fotònica, mecànica i electrònica, totes a escala nano.

El projecte està liderat per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i, juntament amb la UPV, l'integren també: el Consiglio Nazionale delle Ricerche i la Università Politecnica delle Marxe, tots dos italians; el Centre de Recerca Tecnològica VTT de Finlàndia; la Université des Sciences et Technologie de Lille (França), i l'empresa francesa MENAPiC SAS.

Millores a través de l'ús de totes les partícules fonamentals de la matèria

En l'actualitat, per a processar la informació en els sistemes de computació o comunicació, s'utilitzen dos tipus de partícules: l'electró, que porta l'electricitat, i el fotó, que porta la llum. D'una banda, els electrons són útils per a l'emmagatzematge d'informació (per exemple, en memòries RAM), mentre que els fotons ho són per a enviar-la a llargues distàncies i a alta velocitat (és el cas de les fibres òptiques).

"No obstant això", apunta Alejandro Martínez Abietar, investigador de l'NTC de la UPV, "en la matèria tenim més partícules fonamentals, de manera que, si les usàrem, podríem millorar les nostres capacitats de processament més enllà d'allò aconseguit amb electrons i fotons".

Per això, l'objectiu de PHENOMEN és aprofitar tot el potencial que brinden els fonons, controlar la seua generació i detecció, i poder manipular-los per a utilitzar-los com una tercera partícula en el processament de la informació.

Un sistema completament innovador i d'un abast impredictible

Alejandro José Martínez Abietar, investigador de l'NTC de la UPV, destaca que la implementació de l'ús de fonons en un xip com a transportadors d'informació és completament innovadora i assenta les bases d'una nova tecnologia, l'impacte de la qual és "difícil de predir en aquest moment, tal com va ocórrer quan l'home va començar a usar electrons o fotons. L'ús de fonons en xips obrirà una nova porta en el processament de la informació i pot ser fonamental en la realització de xarxes quàntiques. A més, els fonons ja hi són pel mer fet que la matèria tinga una certa temperatura; per què no usar-los?"

Xarxes de major velocitat i sensors ultraprecisos per a la detecció de masses, forces o càrrega en la nanoescala

Entre les futures aplicacions, la nova tecnologia permetria disposar de xarxes de comunicació de major velocitat i gran eficiència, i facilitaria també el processament de senyals de radiofreqüència en xips òptics. Així mateix, aquest nou sistema també podria generar sensors ultraprecisos per a la detecció de masses, forces o càrrega en la nanoescala.

En el marc del projecte PHENOMEN, l'NTC de la UPV centrarà la seua labor en el disseny i la fabricació de xips optomecànics de silici i la seua caracterització. Referent a això, cal assenyalar que l'NTC és un dels pocs centres europeus amb capacitat per a construir aquests xips, fonamentals tant per a la conversió de fotons (llum) en fonones (vibració), com per a la realització del procés invers.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu