Antonio López, a la UPV

Més de 400 persones han abarrotat l'auditori Alfons Roig de la Facultat de Belles Arts per veure i escoltar en directe el prestigiós pintor i escultor Antonio López García (Tomelloso, 1936).

"Feia temps que volia venir a una ciutat meravellosa com és València i al final he tingut l'oportunitat de fer-ho, afirmava abans de participar en "Pintar en els temps de l'art. La persistència de la pintura", una conversa amb els catedràtics de la UPV Ricardo Forriols i José Saborit, en la qual l'autor ha pogut parlar d'una cosa que l'"apassiona": la seua faena.

Als 80 anys, López ha reconegut que dedica al voltant de "5 hores al dia" a pintar, i que la seua preferència és fer-ho "sobre el motiu. M'encanta treballar sobre el motiu. Hi ha alguna cosa en la llum i el color que no poden pintar-se si no és així".

La dificultat de treballar en llocs públics concorreguts

És per això que, en diverses ocasions al llarg de la seua trajectòria, el creador ha optat per treballar directament al carrer, com va fer a la Gran Via de Madrid durant cinc estius (entre els anys 1975 i 1979): "M'agradava estar amb la gent. Si no, no ho pots fer. Havia d'haver-hi gent, cotxes. Per a això vas al centre de Madrid. Si no, et quedes al teu estudi. I jo no volia fer-ho a partir de fotografia. El treball del pintor està lligat habitualment a la solitud, i m'abellia estar també pintant entre els altres."

No obstant això, López reconeix que els temps han canviat, i ara ja és "impossible" pintar en determinats llocs públics: "Tinc molt interès a pintar la Puerta del Sol, però l'última vegada que ho vaig intentar, no ho vaig poder aguantar. La gent es posava davant de mi, veia com per davall del cavallet aguaitaven trastos que em gravaven. Dos o tres anys després vaig pensar a tornar a intentar-ho, però no m'he atrevit a col·locar el cavallet."

Actualment, López treballa en "dos quadres a Bilbao i dos més a Sevilla. Són paisatges, retrats d'aquestes dues ciutats que em semblen ben interessants. Això sí, eren ciutats poc conegudes per a mi, i he tardat anys a localitzar la ubicació adequada per a pintar-les. De vegades estava massa a prop, d'altres massa lluny... fins que per fi he trobat els llocs adequats". En tots dos casos, "en torres".

"El pintor que val, ho demostra de seguida"

El prestigiós pintor i escultor, guardonat, entre d'altres, amb el Premi Nacional d'Arquitectura (1965) i el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1985), va convidar els estudiants a no tindre por del dubte: "La meua recomanació és que seguisquen dubtant, que aquest temps de dubte sempre és necessari. El dubte està bé. Quan arriba, cal aprendre a viure-hi i pactar-hi."

Finalment, López, que té en "la vida quotidiana" el tema principal del seu treball, va afirmar que no té dubtes pel que fa al reconeixement del talent pictòric: "El pintor que val, ho demostra de seguida."

Noticia UPV TV
Descarrega arxiu