"Les possibilitats d'estudiar avui a Gaza són zero, gràcies a la UPV per donar-nos un futur"

“No només ens permeteu eixir de Gaza, ens doneu un futur, ens doneu dignitat, ens doneu l’esperança de continuar amb les nostres vides; prometem que farem que sentiu orgull de nosaltres”.

Emocionada, amb llàgrimes als ulls… així responia Nariman Salem Irheem, estudiant de vint anys de Gaza (Palestina), a la comunicació per videotelefonada en què, fa pocs dies, el rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Esteban Capilla, li confirmava l’acord definitiu. Després de mesos d’una batalla burocràtica intensíssima, es va concedir l’últim permís: l’1 de juny, tant ella com la seua germana Roba Irheem (dènou anys) eixirien de Gaza en direcció a una nova vida.

“Tot el món ens deia que era impossible, que no aconseguiríem eixir-ne mai, però ho hem aconseguit. Hem arribat ací i això és un missatge d’esperança per a tota la gent de Gaza. Es pot aconseguir”, celebrava Nariman, asseguda al costat de Capilla, la germana Roba, el vicerector d’Internacionalització i Comunicació de la UPV, José Francisco Monserrat, el vicerector d’Estudiants i Emprenedoria, José Alberto Conejero, i Andrés Terrasa, el director de la que tant Nariman com Roba esperen que siga la seua futura escola, la Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (ETSINF), la qual les acollirà des del mes de setembre com a estudiants convidades mentre aconsegueixen l’accés oficial a través de les PAU.

“No som terroristes, som persones normals, intel·ligents, capaces d’estudiar enginyeries o qualsevol altra carrera, i ens mereixem somriure i viure com la resta de gent”, afirma Nariman, que ha reconegut que, “ara, estudiar a Gaza és impossible. Totes les universitats estan completament destruïdes, i internet funciona malament. És difícil fins i tot enviar un missatge. A penes hi ha electricitat en els edificis públics, com ara els hospitals, i és un risc anar allí, pels atacs, els bombardejos… Ara com ara, no hi ha cap possibilitat”.

Mesos de treball burocràtic, diplomàtic i emocional per a aconseguir l’acord de tots els governs implicats

“La història comença a l’estiu del 2024”, ha assenyalat el rector de la UPV, “quan el Consell de Govern va aprovar una resolució de suport a Palestina”. En aquell context va arribar el missatge de Nariman al whatsapp de la UPV, en què sol·licitava l’admissió per causes humanitàries.

“Vaig escriure a moltes universitats espanyoles, perquè volia anar a un país on sentir-me segura i ben acollida. Unes quantes em van contestar, i n’hi hagué que em van donar fins i tot esperança, però al final, ha sigut la UPV la que s’ha bolcat amb nosaltres perquè ara, a la fi, puguem estar ací”.

Per a fer-ho realitat, han fet falta mesos de treball diplomàtic, burocràtic i emocional. “Al final, parlem de persones”, ha explicat Capilla en ser preguntat pel fet d’haver aconseguit els permisos de tots els governs necessaris, inclòs el d’Israel, que el rector ha qualificat de “imprescindible” per a dur a terme una operació que ha comptat, durant tot el temps, amb el suport de tres ministeris del Govern d’Espanya –Joventut i Infància; Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació; i Ciència, Innovació i Universitats–, els consolats espanyols de Jerusalem i Amman, i l’ambaixada d’Israel a Espanya.

Amb tot preparat, Nariman i Roba van iniciar la matinada de dilluns un viatge que les va portar a travessar el pas fronterer de Kerem Shalom, travessar Cisjordània fins a arribar a Amman –on disposaven d’un permís de 32 hores per a abandonar el país–, volar dimarts fins a Madrid i, finalment, desplaçar-se per carretera a València.

“És el millor dia de la meua vida”, deia Nariman amb un somriure gegant, tot i “les quatre hores que he dormit des de diumenge a la nit”, en passar la porta 10 de la T4 de l’aeroport Adolfo Suárez-Barajas. N’hi ha per a això i per a molt més, perquè, com reconeix, “fins al final tenia por que passara alguna cosa que ens impedira arribar”.

Dos estudiants brillants

Ara, una vegada a València, els toca preparar la prova d’accés a la universitat que faran a través de la UNED, que ha col·laborat fent les modificacions de calendari necessàries. “No tenim dubte que ho aconseguiran”, ha afirmat el rector, “perquè són estudiants brillants”.

Nariman, de fet, es va graduar en el Tawjihi en el 2023 amb una nota mitjana de 9,91 i, a pesar dels bombardejos i els desplaçaments continus, va acabar un any acadèmic de la llicenciatura en Enginyeria de Ciberseguretat impartida en anglès en la Universitat de Ciències Aplicades de Gaza. Roba, també amb unes qualificacions excel·lents, segueix el camí de la seua germana.

Hui han xafat, per primera vegada, l’escola en la qual volen continuar creixent acadèmicament, i sobretot, fer-ho en pau. A Gaza queda la família, de la qual es van acomiadar entre llàgrimes perquè, com reconeixen, “qui sap si ens tornarem a veure”. Tant de bo el futur, com més pròxim millor, els torne a reunir per a celebrar els èxits d’unes germanes que volen mostrar “el millor camí, el de l’educació, per a aconseguir el món que volem”.

“Moltíssimes gràcies, de cor, a tota la UPV”, així ha acabat la seua intervenció Nariman, agraïda per la recepció de la que, sens dubte, ja és sa casa.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu