"Burning Man"

L’important és l’interior. Ja ho deia el Petit Príncep. Amb la filosofia de mirar cap a dins, tres arquitectes formats a la Universitat Politècnica de València (UPV) seran els primers espanyols a construir el Temple of the Deep, l’edifici singular del festival Burning Man, que es fa al desert de Black Rock, a Nevada (EUA) del 24 d’agost a l’1 de setembre.

The Man, que és l’estàtua central, i el temple ixen a concurs perquè són les construccions més destacades de la trobada que es preveu que reunisca 80.000 persones. Són construccions efímeres que es cremen, com les falles, el dia 31 d’agost.

En la història del festival, “normalment tots els temples miraven cap al cel. En aquest cas, no. El que busca és mirar cap a dins de cada persona”, explica Javier Bono Cremades, professor i investigador de la UPV.

Espai on compartir el dol

“El temple és un espai de recolliment i de compartir el dol que té una simbologia molt forta. Està separat de la zona dedicada a la música, el ball i la festa. És on la gent processarà la pèrdua dels éssers volguts”. Hi acudeixen amb fotos i objectes dels seus éssers volguts morts i de les seues mascotes, i els deixen allí. Els arquitectes valencians portaran, entre altres, fotografies de persones que moriren a causa de la riuada ocasionada per la dana del 29 d’octubre de l’any passat.

Miguel Arraiz i Javier Bono Cremades es van conèixer quan Javier treballava en l’estudi d’arquitectura Arqueha. Junts van fer el pavelló de la Capital Mundial del Disseny, a la plaça de l’Ajuntament de València, l’any 2022. I quan va sorgir la idea de presentar-se al Temple of the Deep s’hi va unir també Javier Molinero, arquitecte membre de Badallar Estudi. Arqueha forma part del projecte del temple.

Miguel Arraiz té experiència en falles experimentals i fa deu anys en va plantar una en el Burning Man. Això li ha obert la porta a participar en el concurs per a construir el temple del festival, al qual es van presentar dotze projectes internacionals.

Entre València i Califòrnia

L’equip de disseny del Temple està dividit entre València i els Estats Units. Miguel Arraiz, a Califòrnia des de febrer, és l’artista líder del projecte que coordina la captació de fons i l’equip humà de voluntariat, que s’encarregarà de fabricar les peces que s’acoblaran després en el desert. Mentrestant, des de València, Javier Bono i Javier Molinero han desenvolupat el projecte amb Elisa Moliner i Josep Martí. Miguel Arraiz, Javier Bono i Javier Molinero es reuniran a Califòrnia el 24 de juliol i des d’allí, el 6 d’agost, viatjaran al desert per a coordinar el muntatge del temple.

“El festival té una filosofia de non-profit, però radical. És a dir, nosaltres i totes les persones que hi participen, ho fem per amor a l’art, per amor al festival”, aclareix Javier Bono. El pressupost ascendeix a 800.000 dòlars i el festival n’aporta vora 150.000.

Amb catorze metres d’alt i trenta de diàmetre, Temple of the Deep es construirà en fusta en brut, sense coles ni productes contaminants, perquè “el festival vol reduir al mínim les emissions de carboni i arreplegar els residus que es deixen quan es creme la construcció”, explica Javier Molinero, basat en el concepte del leave no trace, és a dir, deixar el desert com es va trobar.

Inspiració del kintsugi japonès

La idea dels arquitectes valencians per a la construcció del temple s’inspira en la tècnica japonesa kintsugi, que literalment significa ‘reparació amb or’. Consisteix a reconstruir objectes de ceràmica trencats amb or, de manera que, en compte d’ocultar el mal, el destaca.

Partint del kintsugi, la idea és que la peça té més valor perquè s’ha reconstruït de la manera més adequada possible. “El temple el que representa és això. Els clevills no estan construïts, no són massissos, no uneixen les peces, sinó que el que fan és deixar veure a través. Pels clevills en pots veure l’interior. Dona una sensació de volum i que hi ha alguna cosa més enllà. I intenta connectar amb les persones que vagen al temple. I a la nit s’il·lumina l’interior i la llum eixirà pels clevills”, explica Javier Bono.

El vòrtex en vareta construït per l’artista faller Manolo García

El paral·lelisme amb les falles serà encara més clar perquè s’encarregarà de fer el vòrtex l’artista faller Manolo García, qui, amb el seu equip, es traslladarà al desert de Nevada a construir la peça amb la tècnica de vareta.

Miguel Arráiz, Javier Bono i Javier Molinero van estudiar a la Universitat Politècnica de València, però són de promocions diferents. Javier Bono és professor associat del Departament d?Expressió Gràfica Arquitectònica, fa classe en l?Escola Tècnica Superior d?Arquitectura i, a més, és investigador de l?Institut Universitari de Restauració del Patrimoni. Des de la UPV, col·labora amb el Centre de Tecnologies Físiques en el càlcul d’emissions associades a la construcció i crema del temple.

Burning Man

Burning Man se celebra al desert de Black Rock, a Nevada, els EUA, on desenes de milers de persones es reuneixen per a crear una ciutat temporal basada en principis com l’autoexpressió radical, l’autosuficiència i la comunitat.

Va nàixer en 1986 en una platja de San Francisco i ha evolucionat fins a convertir-se en un experiment social i artístic únic. Durant una setmana, les persones que hi participen, burners, construeixen instal·lacions artístiques monumentals, organitzen tallers, performances i celebracions, sense comerç ni publicitat, ja que tot es basa en la barata o el regal. El festival acaba en flames com les Falles, cremant The Man, el Temple of the Deep i altres monuments exposats

Redacció: Carmen Revillo Rubio

Àrea de Comunicació de la UPV