•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Els xips del futur incorporaran fotònica i electrònica; tindran una amplada de banda, velocitat i capacitat de processament i computació ara mateix impensables; permetran integrar molts més components, i les seues prestacions s'incrementaran a nivell exponencial respecte als xips electrònics. Amb tot això, resultaran fonamentals en múltiples camps, i ens acostaran una mica més, per exemple, a la computació quàntica o al cotxe autònom.

La clau resideix en la fotònica programable, una tecnologia en la qual la Universitat Politècnica de València (UPV) –a través del Photonics Research Labs (PRL) de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) i la seua empresa derivada iPronics, Programmable Photonics SL– és avui referència internacional. Així ho confirma Nature, que en l’últim número publica un article d'anàlisi sobre el present i futur d'aquesta disciplina –la fotònica programable– signat, entre altres, per Daniel Pérez i José Capmany, investigadors tots dos del Photonics Research Labs.

“La fotònica programable”, destaca Capmany, “suposa un abans i un després en el camp de les telecomunicacions. És una àrea amb un gran potencial i valor, per la complementarietat que té amb l'electrònica. El nostre article recull tots els avanços que s'han aconseguit fins ara al voltant de tot el món en aquest camp, que cada vegada suscita major interès”.

Democratitzar la fotònica

Dins d'aquests avanços, mereixen un esment especial els xips de propòsit genèric programables en què treballa l'equip investigador de la UPV. Aquests circuits són capaços de proporcionar múltiples funcionalitats emprant una única arquitectura, de forma anàloga a com actuen els microprocessadors en electrònica.

L'article, al seu torn, conté les fites més recents en el desenvolupament de xips de propòsit específic –dissenyats per a una funció concreta– i cita la investigació de centres europeus, com la Universitat de Gant i el Politècnic de Milà, i americans, com el MIT, la Universitat de Stanford i la Universitat de Toronto.

“Des d'un punt de vista fonamental”, afirma Pérez, “l'article descriu i presenta la tecnologia de la fotònica integrada i els diferents nivells necessaris –maquinari fotònic, electrònica de control i programari– per a aprofitar tot el potencial d'aquest tipus de sistemes”.

Per al personal investigador de la UPV, aquestes tecnologies permetran “democratitzar” la fotònica, la qual cosa suposaria una “autèntica revolució” en el camp de les telecomunicacions.

“A més del cotxe autònom o la computació quàntica”, prossegueix Pérez, “la fotònica integrada ajudarà també a millorar els sistemes d'aprenentatge automàtic i les comunicacions 5G, o al desenvolupament de la computació neuromòrfica, amb xips que imitaran la xarxa de neurones del nostre cervell i les seues connexions. Totes aquestes aplicacions requereixen d'una alta flexibilitat i un processament de grans quantitats de dades a gran velocitat. Això és el que ofereix la fotònica programable i d'això és del que tracta l'article que ha publicat Nature”.

Tres articles en Nature i els següents desafiaments

Amb aquest, en són ja tres els articles que Nature ha publicat sobre el treball desenvolupat pel grup investigador del PRL de l’iTEAM de la UPV en el camp de la fotònica integrada, una fita que reafirma el seu lideratge internacional en aquest camp.

Sobre els següents desafiaments, José Capmany i Daniel Pérez incideixen en la necessitat de dotar d'escalabilitat els sistemes i integrar en els xips més i millors components. “Avui dia, la investigació passa per l'escalabilitat, tant del maquinari com del programari. I preveiem que, en dos o tres anys, es puga arribar a doblar el nombre d'unitats sintonitzables integrades en els xips. D'aquesta manera, el nivell de prestacions, el que podem fer amb aquests xips, augmentarà a nivell exponencial”, conclou els personal investigador de la UPV.