Una programació anual que reforça el seu compromís amb la normalització lingüística i l’accés a la cultura en valencià.
Dijous passat, Gandia va acollir dins de la campanya Cinema en Valencià a Gandia 2026, la projecció de La invasió dels bàrbars, la pel·lícula dirigida per Vicent Monzonís, en una sessió que es va completar amb un interessant col·loqui amb el mateix director. L’activitat no sols va permetre conèixer una obra cinematogràfica amb una forta càrrega històrica, sinó també aprofundir en el procés de creació i en el rigor documental que l’ha feta possible.
Un dels aspectes que Monzonís va destacar amb més insistència durant el col·loqui va ser el grau de documentació de la pel·lícula. Segons va explicar, pràcticament tots els elements que apareixen en la narració —des de les trames principals fins a detalls aparentment anecdòtics— estan basats en fets reals o en testimonis de l’època. Això inclou, per exemple, xicotetes històries que es conten al personatge d’Esperança i que provenen directament de vivències verídiques. Aquesta voluntat de fidelitat històrica dota el film d’una gran versemblança i el converteix en una proposta especialment valuosa des del punt de vista divulgatiu i cultural.
En aquesta línia, el director també va revelar que alguns dels elements més sorprenents de la pel·lícula tenen una base real. És el cas del personatge d’Esperança, que pren el nom d’una dona que va existir de veritat, o la presència de visites nazis a València, un fet històric poc conegut que durant dècades va quedar ocult. Tal com es va explicar, aquesta invisibilització es deu al fet que, després de la caiguda del nazisme, el règim franquista va intentar desvincular-se de qualsevol relació amb Hitler. No obstant això, investigacions posteriors i materials gràfics conservats han confirmat aquests contactes, aportant una nova mirada sobre aquell període.
La pel·lícula té el seu origen en l’obra de teatre homònima de Chema Cardeña, que Monzonís va veure l’any 2020. A partir d’aquell moment, va iniciar un llarg procés d’escriptura del guió que es va allargar fins a 2025, marcat per una intensa tasca de documentació. Aquesta dedicació evidencia la voluntat del director de construir un relat sòlid i respectuós amb la memòria històrica.
Tanmateix, el camí fins a portar la pel·lícula a la pantalla no ha estat fàcil. Tal com es va comentar en el col·loqui, el projecte es va trobar amb nombrosos obstacles a l’hora de trobar finançament. Diverses productores i distribuïdores van rebutjar-lo amb arguments com que la Guerra Civil és un tema “massa explotat” o que una pel·lícula en valencià no tindria prou públic. Davant aquestes dificultats, l’equip va optar per un model de finançament mixt: d’una banda, amb el suport institucional de la Generalitat Valenciana a través de l’Institut Valencià de Cultura; de l’altra, mitjançant una campanya de micromecenatge a Verkami que va aconseguir superar els 40.000 euros necessaris.
Tot i haver completat la producció, els problemes no es van acabar ací. El director va explicar que cap distribuïdora —ni tan sols les de menor dimensió— va voler assumir la difusió del film, novament condicionada per la percepció que el tema no despertaria interès. Davant aquesta situació, l’equip ha optat per una distribució alternativa i autogestionada, basada en projeccions itinerants per diferents pobles i ciutats.
Aquesta estratègia, lluny de ser un obstacle, s’està convertint en un dels punts forts del projecte. Tal com va destacar Monzonís, el boca-orella està funcionant molt bé i el públic està responent de manera molt positiva. La proximitat de les projeccions i la possibilitat de dialogar directament amb el director contribueixen a generar una experiència cultural més rica i participativa, que reforça el vincle entre l’obra i l’espectador.
En conjunt, la sessió de Gandia va evidenciar no sols l’interés de La invasió dels bàrbars com a obra cinematogràfica, sinó també la importància de crear i difondre cinema en valencià compromés amb la memòria i la realitat del territori. L’activitat va ser, així, una oportunitat per reflexionar sobre el passat, però també sobre les dificultats i les potencialitats del cinema valencià contemporani.
La UPV, a través del Servei de Promoció i Normalització Lingüística del Campus de Gandia, participa en el cicle Cinema en valencià, impulsat conjuntament per l’Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Gandia, la Universitat de València (mitjançant UVgandia) i la Mancomunitat de Municipis de la Safor.