L’abandó agrari i la colonització de plantes invasores provoca l’expansió a la Península Ibèrica del bec de coral del Senegal, una au exòtica d’origen africà.
Un estudi liderat pel professor del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València Pau Lucio Puig analitza com l’abandó de terres agrícoles i la posterior colonització per plantes invasores estan afavorint la proliferació del bec de coral del Senegal (Estrilda astrild), un xicotet passeriforme exòtic d’origen africà que s’ha expandit per gran part de la Península Ibèrica.
La introducció d’espècies exòtiques és una de les principals amenaces per a la biodiversitat a escala global, i provoca impactes ecològics i econòmics significatius. “En entorns agrícoles i periurbans, la transformació del paisatge, l’abandó de cultius i la presència de vegetació invasora genera noves oportunitats ecològiques que algunes espècies exòtiques poden explotar amb gran eficàcia”, explica Pau Lucio.
En aquest context, l’estudi demostra que el bec de coral del Senegal té una notable capacitat d’adaptació als paisatges humanitzats, especialment en camps agrícoles abandonats, on s’alimenta de llavors tant natives com exòtiques. Els resultats revelen que la presència del bec de coral del Senegal està associada amb dues de les plantes invasores més pernicioses i esteses a escala global, la planta de les plomes (Cortaderia selloana) i la canya comuna (Arundo donax), que proporcionen refugi i, en el cas de la planta de les plomes, també alimenta amb les llavors.
El bec de coral del Senegal es reprodueix de manera contínua des de maig fins aproximadament octubre, i aconsegueix les seues màximes densitats a la fi de la tardor. “En el nostre estudi consta que allí on era present el bec de coral del Senegal, arribava a dominar les comunitats d’aus”, destaca Pau Lucio.
Aquest treball posa en relleu com l’abandó agrari i la posterior colonització per plantes invasores faciliten l’expansió d’aus exòtiques, que alterent potencialment el funcionament dels ecosistemes mediterranis.
“Cal reforçar els programes de seguiment a llarg termini, i també implementar mesures de gestió del paisatge orientades a frenar l’expansió d’espècies invasores i a explorar els impactes que puguen tenir sobre les comunitats d’aus natives”, hi afig Rafael Muñoz, investigador també del campus de Gandia de la UPV i coautor de l’estudi.
El treball s’ha publicat en accés obert en la revista Journal of Ornithology .
Referència: Lucio-Puig, P., Muñoz-Mas, R., Garófano-Gómez, V. et al. Association patterns between farmland abandonment and the senar-native Common Waxbill (Estrilda astrild) in the eastern Iberian Peninsula. J Ornithol 166, 773–789 (2025). https://doi.org/10.1007/s10336-025-02257-5