La tesi doctoral del professor Pablo Huerta ha sigut premiada pel Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana. Sota la premissa que “l’audiovisual no sols promociona destinacions: pot convertir-los en experiències”, la investigació valora el potencial del cinema i les sèries com a motor turístic i cultural.
“El turisme cinematogràfic no és només una tendència, sinó una línia estratègica per a diversificar l’oferta turística i valora el patrimoni cultural a través de l’audiovisual”, afirma Pablo Huerta, professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV). La seua tesi, El turisme cinematogràfic i les rutes de cinema a Espanya: proposta d’un model de ruta cinematogràfica per a la Comunitat Valenciana, codirigida pels professors de la UPV Lourdes Canós i Germán Llorca, ha sigut reconeguda pel Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana. L’investigador confia que aquest reconeixement contribuïsca a “visibilitzar la investigació i convertir la ficció audiovisual en un producte turístic sostenible”.
El treball de Pablo Huerta analitza com el cinema i les sèries de ficció influeixen en la imatge de les destinacions i en les motivacions de viatge, i com aquest potencial pot transformar-se en productes turístics concrets, a través de mapes i rutes de cinema. La investigació parteix d’una àmplia base de dades que reuneix més de 405 produccions audiovisuals -entre pel·lícules i sèries nacionals i internacionals- rodades en la Comunitat Valenciana. A partir d’aquest material, la investigació culmina en una proposta operativa que inclou 41 mapes de cinema i 60 rutes cinematogràfiques, dissenyades per a ser consultades.
Experiències turístiques audiovisuals
Huerta defineix el turisme cinematogràfic, o film tourism, com una línia estratègica per al sector turístic actual, en la mesura que respon a la creixent demanda d’experiències. “El visitant no sols vol veure un lloc, sinó viure’l amb un relat i formar part d’aquesta història. Hi ha els que gaudeixen seguint els passos dels seus personatges favorits o simplement estant en un espai que han vist en la pantalla i compartint l’experiència en xarxes socials”, explica. En aquest sentit, l’audiovisual promociona destinacions i pot convertir-les en experiències memorables.
A més, aquest tipus de turisme permet diversificar l’oferta, distribuir els fluxos cap a zones menys saturades i combatre l’estacionalitat, al mateix temps que s’integra amb la gastronomia, el patrimoni i la cultura local.
El turista cinematogràfic, també conegut com a set-jetter, “no respon a un perfil únic”, sosté el professor del Campus de Gandia. “Pot anar des de qui descobreix una localització per casualitat fins a qui planifica el seu viatge motivat principalment per una pel·lícula o una sèrie”. En termes sociodemogràfics i de comportament, “sol associar-se a viatgers amb interés cultural, bon ús de la tecnologia, tendència a investigar abans del viatge i actituds respectuoses amb l’entorn que visiten”. En alguns models, “se’ls identifica com a “viatgers interactius”, amb franges d’edat entre els 25 i els 34 o els 50 i els 64 anys, i amb freqüència amb capacitat de despesa mitjana-alta”, afegeix.
Mapes i rutes de cinema
El model proposat en la tesi doctoral de Pablo Huerta s’articula al voltant de dues ferramentes complementàries: mapes de cinema, organitzats per províncies i comarques, i rutes de cinema interactives, estructurades en categories temàtiques. Davant d’altres iniciatives existents, generalment parcials o centrades en una única obra, aquesta aposta per un enfocament integral i temàtic. “Aquest plantejament aporta personalitat als recorreguts, els fa més variats i millora l’experiència del visitant en proposar relats i combinacions, més enllà d’un simple llistat d’escenaris”, assenyala. “La idea és passar de localitzacions soltes a un sistema coherent de mapes i rutes, fàcil de consultar, actualitzar i reutilitzar”.
En termes econòmics, el turisme cinematogràfic genera beneficis en diferents fases: des de l’impacte directe dels rodatges en l’economia local fins al retorn en imatge de marca i reputació de la destinació. El valor resideix a completar el cercle: “rodatges que deixen beneficis locals” i, posteriorment, “localitzacions que es converteixen en experiències turístiques durant tot l’any”, resumeix l’investigador.
Part dels resultats de la investigació ja s’han aplicat en iniciatives concretes, com les quatre rutes de cinema (Castell de Santa Bàrbara, Centre Històric, Port i Platges i Illa de Tabarca) publicades per l’Alacant Film Office i elaborades a partir de la tesi doctoral.
A més de la seua tasca investigadora, Pablo Huerta imparteix classes al Campus de Gandia de la UPV des de setembre de 2025 com a Professor Ajudant Doctor, en el Grau en Comunicació Audiovisual i en el Màster Universitari de Comunicació Transmèdia. “M’interessa que l’alumnat entenga l’audiovisual com a cultura, indústria i també com a motor d’innovació i desenvolupament territorial”, conclou.