L’espurna de la ciència
Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència a la UPV
11 de febrer de 2026
L’11 de febrer és més que una data en el calendari: és el dia que visibilitza el treball de les dones que es dediquen a les àrees CTEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques).
És, a més, una reivindicació necessària que ajuda a generar referents femenins que puguen contribuir a l’elecció d’aquestes àrees com a carreres professionals.
Des de l’ACOM de la UPV ens unim, com cada any, a aquesta celebració amb les accions que commemoren el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Et convidem a descobrir-les!
Què va encendre la seua espurna científica?
Amparo López Jiménez
La seua espurna per la ciència ve de molt arrere: “van ser els meus profes de ciències naturals, matemàtiques i física els qui em van transmetre que les enginyeres porten la ciència a la societat. I llavors, amb 16 anys, ho vaig saber: seria enginyera”.
Amb la seua investigació vol contribuir a fer ciutats més resilients que gasten menys energia i estiguen més preparades per a les eventualitats
Andrea González Montoro
Han sigut moltes les seues “espurnes” al llarg de la seua vida: “començant per una gran curiositat científica (tecnològica i mèdica), seguida pels brillants científics i mentors que han sorgit en el meu camí i, acabant amb la motivació que em brinda saber que el que fem té un impacte directe en la millora de la societat. En el meu cas en l’àmbit de la medicina nuclear”.
Esther Nebot Díaz
Un llibre, La tabla de Flandes d’Arturo Pérez-Reverte, va encendre la seua espurna científica. Ací va descobrir la conservació i restauració com a professió. “Prompte vaig entendre que la restauració necessitava ciència i que ací podia unir totes dues vocacions, i vaig decidir canviar de camí per a formar-me com a conservadora-restauradora”.
Itziar Irakulis Loitxate
Ser conscient de la preocupant situació del planeta va ser l’espurna definitiva que la va portar a investigar i buscar solucions als problemes que ens aguaiten: “Vaig créixer en un entorn rural, envoltada de molta naturalesa i paisatges preciosos, així que pensar que l’acció humana està danyant tot això em sembla molt egoista i inadmissible”.
María S. Guillem Sánchez
L’espurna de María es va encendre quan estava acabant la carrera d’Enginyeria de Telecomunicació, quan va començar a treballar en el seu Treball Final de Carrera als 23 anys: “ací vaig sentir que el meu treball podia contribuir a millorar la vida de les persones. Aleshores vaig veure com era d’important la interacció de la tecnologia amb la medicina i el seu impacte en la vida de les persones que ho necessiten”.
Josefa Mula Bru
La seua espurna va sorgir en unir el seu projecte fi de carrera en la planta de Ford amb el seu primer treball en una pime, on en implantar sistemes de disseny, productius, logístics, d’informació qualitat i medi ambient va descobrir la necessitat d’investigar nous enfocaments de modelatge i tecnologies per a resoldre els problemes complexos inherents als sistemes industrials, i va ser quan tenia 24 anys.
Mónica Tereza Boscaiu Neagu
“De xicoteta acompanyava el meu pare a excursions botàniques i per això vaig decidir estudiar biologia. Aquesta va ser l’espurna que va encendre el meu amor per la ciència”. Actualment, Monica està centrada en l’estudi dels saladars valencians, les respostes de les halòfites davant del canvi climàtic i la competició amb les espècies invasores.
Nuria Chaparro Banegas
En acabar la carrera es va adonar que la cosa que més il·lusió li feia, era continuar formant-se, aleshores Nuria va saber que s’havia encès l’espurna. Una espurna que s’ha mantingut gràcies a trobar persones a la universitat que la van secundar, la van inspirar “i em van fer sentir que la investigació era el meu lloc”.
Pilar Soriano Sancho
Amb només 15 anys, va ser una altra dona la que va encendre la seua espurna de la ciència: “la professora de dibuix del meu col·legi ens va portar a visitar la Facultat de Belles Arts i en veure la classe de Pilar Roig, vaig saber a què em volia dedicar”. Actualment centra la seua investigació a conservar el patrimoni i donar-lo a conèixer.
Salomé Cuesta Valera
La seua espurna es va encendre a l’institut Juan de Garay: “vivim un moment molt especial, amb un grup de professors que introduïen els continguts a través de reptes, apreníem francès cuinant, o estudiàvem biologia, filosofia o història preparant els temes. En aquest moment, va sorgir l’interès per saber més, per voler aprendre i aquest desig, encara contínua”.
Rosa Porcel Roldán
Què hi ha a l’interior d’un ésser viu? Aquesta pregunta que la xicoteta Rosa, de només 7 anys, tenia sempre en ment, va ser el que va encendre la seua espurna. La curiositat més innocent la va portar a convertir-se, anys després, a investigar i contribuir al fet que puguem continuar alimentant-nos de verdures i hortalisses, encara que hi haja sequera.
“Artefactes científics. Dones, identitat, ciència i objectes”
La UPV acull fins al pròxim 27 de febrer aquesta mostra, que proposa un recorregut artístic i simbòlic per l’univers vital i professional d’onze dones científiques a través de composicions creades a partir d’objectes significatius, tant personals com professionals.
Pot visitar-se en l’Espai n-1 de la Biblioteca Central de la UPV, en horari de dilluns a divendres d’11 a 14 h i de 16 a 19 h, i dissabtes d’11 a 14 h.
Nova temporada d’Elles Parlen de Ciència
Vuitena temporada d’aquest programa, amb 11 noves entrevistes a investigadores de la UPV en les quals recorden com van arribar al món de la R+D+I; parlen també dels seus referents i rememoren moments per a elles inoblidables.
Ens descobreixen a més els seus reptes més immediats i ofereixen algun consell per a joves investigadors i investigadores i també per a xiquetes i xiquets que somien amb ser algun dia científiques i científics.
“Dones de ciència”: 46 murals amb nom de dona
Des dels seus inicis, Dones de Ciència ha unit tres llenguatges que poques vegades dialoguen entre si: l’art urbà, la divulgació científica i l’educació. I ho ha fet amb un propòsit clar: mostrar a les noves generacions que la ciència també té rostre de dona, transformant els centres educatius en espais vius d’aprenentatge.
Des del 8 de febrer de 2019, en el qual Margarita Salas va inaugurar el mural que li ret homenatge en la façana de rectorat de la UPV, fins avui són 47 els murals que han cobrat vida en aquest projecte. Tots ells en homenatge a grans referents en els seus respectius camps i realitzats per dones artistes.
Segueix per streaming la trobada “Dones de Ciència”, el 27f
Vols conèixer com s’entrena una astronauta, de la mà de Sara García Alonso? Descobrir els últims avanços en investigació contra el càncer amb Anna Lluch? O fascinar-te amb els secrets que va traure a la llum la restauració de l’església de Sant Joan del Mercat, comptats per Pilar Roig?
El pròxim dia 27 de febrer tens l’oportunitat en aquesta trobada! Comptarà amb la presència d’aquestes tres grans referents de la ciència espanyola. Se celebrarà a les 11 hores, a l’auditori de la Facultat de Belles Arts. L’aforament ja està complet, però la trobada es podrà seguir per streaming en aquest enllaç:
#11F #11FUPV
