"Artefactes científics. Dones, identitat, ciència i objectes"

La Universitat Politècnica de València acull fins al pròxim 27 de febrer l’exposició “Artefactes científics. Dones, identitat, ciència i objectes”. La mostra proposa un recorregut artístic i simbòlic per l’univers vital i professional d’onze dones científiques a través de composicions creades a partir d’objectes significatius, tant personals com professionals.

Inspirada en els murals del projecte Dones de Ciència i desenvolupada des de l’enfocament del projecte artístic i visual d’Artefacto Portraits, l’exposició combina art, història i imaginació per a reivindicar el paper de les dones en la ciència. Entre les protagonistes hi ha Pilar Roig, catedràtica de la UPV i restauradora, Sara García Alonso, biòloga molecular i astronauta de reserva de l’ESA, i Anna Lluch, investigadora en càncer de mama i catedràtica de Medicina.

L’exposició es pot visitar a l’Espai n-1 de la Biblioteca Central de la Universitat Politècnica de València, amb accés lliure i debades, en horari de dilluns a divendres d’11 a 14 i de 16 a 19 h, i dissabtes d’11 a 14 h.

Objectes originals plens d’històries

La mostra explora l’univers d’onze dones científiques mitjançant composicions artístiques inspirades en els retrats dels murals de Dones de Ciència. Els artefactes combinen art, història i imaginació per a transformar objectes quotidians en narracions poètiques que celebren les seues vides i els assoliments, i que conviden a comprendre i imaginar.

“No volem representar la història amb exactitud, sinó imaginar-la amb rigor i cura. Ens interessa comprendre i traslladar la història, el context, les passions i el llegat de cada una de les onze dones que protagonitzen el projecte”, expliquen les comissàries i artistes de l’exposició, Virginia Vinagre i Ella Ahonen.

Per a fer-ho, s’han documentat en profunditat sobre la vida de cada dona representada i, en els casos en què ha sigut possible, han comptat amb objectes que han cedit personalment les protagonistes o els seus entorns. En les altres, els objectes s’han recreat o s’han trobat en antiquaris, rastres i cases de familiars i amistats.

Els objectes fan un retrat de la persona i no només de la seua obra científica. Per això és important la perspectiva artística del projecte que permet accedir a la dimensió humana de les científiques tan íntimament lligada amb la seua producció científica, encara que no siga tan evident la connexió quan se’n descriu només la faceta científica. Quina relació hi ha entre un mocador, un ventall, un penjoll, una bossa o unes ulleres i un avanç científic? Això és també matèria d’exploració.

Per exemple, Sara García Alonso ha prestat per a l’exposició un dels polos oficials de l’Agència Espacial Europea que té, unes pues de guitarra fetes per al seu casament, un exemplar de la tesi doctoral i una bossa que va muntar amb legos ella mateixa. Pilar Roig ha prestat una xeringa de restauració, una caixa de pesos antics de son pare i el llibre de poemes de Francisco Brines dedicat per ell mateix. Anna Lluch ha prestat un quadre dedicat a ella, la medalla de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i l’anell de doctora honoris causa que li concedí la Universitat Jaume I de Castelló.

Pioneres i referents

A més de Sara García Alonso, Anna Lluch i Pilar Roig, la mostra ret homenatge també a altres referents espanyoles: Margarita Salas, bioquímica i referent de la biologia molecular espanyola, i Concepción Aleixandre, metge, ginecòloga i inventora pionera a Espanya.

Amb elles, Jane Goodall, primatòloga, conservacionista i exploradora del comportament animal; Ada Lovelace, matemàtica i visionària de la computació; Katherine Johnson, matemàtica i artífex de trajectòries espacials; Hipàcia d’Alexandria, astrònoma, filòsofa i mestra a Alexandria; Jane Jacobs, pensadora urbana i activista ciutadana, i Marie Curie, física i química pionera del radi i la radioactivitat.

Marie Curie és evocada a través dels tubs amb sals de radi que manipulava amb fascinació; Hipàcia d’Alexandria, mitjançant un àbac que remet als càlculs astronòmics i matemàtics que va fer; Jane Jacobs apareix defensant la seua ciutat amb pancartes, pintura i megàfon, o Katherine Johnson fent càlculs orbitals complexos amb una calculadora Monroe, envoltada d’homes en un centre d’investigació de la NASA.

El 27 de febrer, trobada amb Sara García Alonso, Pilar Roig i Anna Lluch

Per a tancar l’exposició, la UPV ha organitzat la trobada-col·loqui “Dones de Ciència”. Se celebrarà el 27 de febrer, a les 11 hores, a l’Auditori de la Facultat de Belles Arts i comptarà amb la presència de Sara García Alonso, Pilar Roig i Anna Lluch.

La trobada estarà oberta a tot el públic, amb inscripció feta prèviament i fins a completar aforament (pots inscriure?t en l?enllaç).

Tant la trobada com l’exposició les organitza l’Àrea d’Acció Cultural i l’Àrea de Comunicació de la Universitat Politècnica de València i tenen el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.