•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Víctor Carrasco Berlanga és enginyer en Disseny Industrial per la UPV i creador de l'empresa Viccarbe, una firma gestada com a projecte de finalització de carrera l'any 2000 i que, tan sols vuit anys més tard, rebé el prestigiós Premi Príncep Felip a l'Excel·lència Empresarial. Fa poc ha rebut el Premi Idees, concedit per la Universitat Politècnica de València, per la seua trajectòria empresarial.

Viccarbe és una de les empreses internacionals de referència en mobiliari contemporani per a la casa i instal·lacions, exporta el 85% de la seua producció a més de 70 països, i té entre els seus col·laboradors tant dissenyadors de prestigi com joves promeses.

Entre els seus clients es troben multinacionals de la talla d'Apple, Google, Nike, NH hotels, Walt Disney, etc., o universitats com Stanford, Princeton, EDEM, etc.

1. Com van ser els teus inicis empresarials? Què recomanaries a aquells que emprenen un negoci propi?

El meu projecte final de carrera va ser desenvolupar el business plan de la meua empresa. De fet, el nom Viccarbe li'l va posar la mateixa Universitat unint els meus nom i cognoms. Com que sonava bé en tots els idiomes, el vaig adoptar.

Sempre m'he esforçat a pensar a llarg termini, i vaig entendre que l'hàbitat era un sector de moltes oportunitats, pel fet de tenir unes barreres d'entrada assumibles per a algú com jo, que no disposava de recursos econòmics ni industrials. La competència estava poc professionalitzada i, per tant, hi havia moltes coses per fer.

El meu consell és que la diferència entre un emprenedor i un llançat és un bon pla d'empresa.

Jo personalment em vaig esforçar molt treballant en el meu model de negoci i després el vaig sotmetre a stress per part de professionals, als quals vaig demanar que l'avaluaren sense compassió. Vaig haver d'escoltar coses que no sempre m'agradaven, però que el van enrobustir de tal manera que després d'aquell simulacre vaig minimitzar errors i em vaig estalviar molts diners i disgustos.

El Japó és un país que adore, on Viccarbe té una gran presència, i el que mes n'he après ha sigut la seua sensibilitat per a, com diuen ells, "llegir l'aire": saber escoltar allò que els altres no senten sol marcar la diferència.

2. Com vas descobrir la teua vocació? Quin significat té per a tu la paraula disseny?

Des de xiquet he prestat molta atenció al valor afegit.

La meua vocació no estava relacionada específicament amb el sector del moble o el disseny, sinó amb el fet de millorar la meua habilitat per a donar valor afegit a les coses creant la meua pròpia diferència amb la competència.

Si l'aigua, que és l'element mare, es pot diferenciar per la força d'una marca o el disseny d'una ampolla, i això fa que ens decantem per una o una altra al supermercat. com no hem de poder diferenciar qualsevol altre producte/servei?

Això és el que sempre m'ha apassionat i és per això que, a més de treballar en la meua pròpia empresa, em diversifique en altres sectors, i sóc assessor de ZRISER, un prestigiós family office que inverteix en companyies gestionades per equips directius de primer nivell i les dota de creixements sòlids i sostenibles gràcies, entre altres coses, a grans dosis de valor afegit.

3. A l'hora de realitzar un projecte, segueixes alguna metodologia personal o, per contra, la inspiració arriba de forma sobtada i s'adapta particularment a cada projecte?

Sóc més de transpiració que d'inspiració: tinc un gran respecte per tot allò que suposa esforç i reflexió.

Des del 2007, col·labore com a director de Business Development amb la multinacional nord-americana Coalesse, de grup Steelcase, líder mundial en la fabricació de mobiliari d'oficina i socis de Viccarbe als Estats Units. Aquesta experiència, i l'oportunitat d'haver viatjat amb ells per tot el món, m'han donat una formació pragmàtica, elàstica i diferent d'aquella a què que estem acostumats a Europa.

El meu caràcter és bastant racional, i encara que pense de pressa i tinc un humor espontani, no deixe a l'atzar les meues decisions.

La creativitat és un múscul que es pot treballar com qualsevol altre.

4. Qui són els teus mestres? I les teues eines inseparables de treball?

El meu hobby és aprendre, per la qual cosa col·leccione mestres; anomenar-ne només un seria injust. La meua eina inseparable és la meua curiositat, així que m'esforce a envoltar-me de gent millor que jo, que em facen sentir incòmode i seguir millorant.

5. De quin disseny et sents més orgullós?

Vaig llegir fa poc que envellir és tenir més records que no il·lusions. Em va encantar aquesta definició. El projecte de què més orgullós em senta serà el pròxim. Cada matí sent que tot està per fer.

6. Has sigut alumne de la UPV; quins records guardes especialment de la teua etapa universitària?

Anys de molt de sacrifici, perquè no era un alumne brillant, malgrat que en el meu projecte final de carrera vaig rebre una matrícula d'honor. Va ser curiós que, un temps després d'acabar els meus estudis, em diagnosticaren dislèxia i discalcúlia; encara sort, perquè si ho haguera sabut abans potser m'hauria costat massa acabar la carrera. Això em podria haver condicionat.

El meu record és entranyable, perquè malgrat l'exigència d'una universitat del prestigi de la UPV vaig tenir l'ajuda de professors de gran qualitat humana, que avui són amics personals.

7. Què n'esperes, d'Alumni UPV? Què creus que et pot aportar formar part d'Alumni UPV?

Tornant al valor afegit, la UPV té molt de què fer-nos sentir orgullosos, i som nosaltres els qui hem de potenciar-ho augmentant el nostre sentiment de pertinença.

Alumni, lluny de refregits i succedanis, és l'única associació oficial de la UPV que recull els interessos de tots els qui hem eixit de la Universitat, i cerca la creació de sinergies entre nosaltres. El seu treball, i sobretot la seua good will, és apassionant.

8. Què diries als alumnes i titulats de la UPV perquè puguen veure's reflectits en tu?

Jo puc dir el que a mi m'ha anat bé, però evite ser dogmàtic.

Els diria, humilment, que un mínim de talent és sempre benvingut davant de qualsevol repte professional, però no és allò més rellevant: sobretot, la diferència la marquen l'esforç i la capacitat de sacrifici, així com una necessària dosi d'autoestima.

Crec que l'ego és com el colesterol, hi ha el bo i el roín. Hem d'augmentar el nostre ego per reforçar la nostra autoestima, un pilar fonamental per a fer possible qualsevol somni. Un bon sí o sí a temps mou muntanyes

En una paraula...

Un disseny favorit: el pròxim

Un dissenyador: Dieter Rams

Un color: blanc

Un estil: atemporal

Una forma: atemporal

Un material: aigua

Línies corbes o rectes: rectes

Llapis o ratolí: llapis

Un sentit: el comú ;-)

Una ciutat: València