•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Des de les seues instal·lacions es desenvolupen proves clau per a garantir el funcionament correcte del sistema de navegació Galileu (el "GPS europeu"), el futur "explorador de la Terra" Biomass o el satèl·lit de telecomunicacions Alphasat. Parlem del Laboratori Europeu d'Alta Potència en Radiofreqüència, situat des de juny del 2010 a la Ciutat Politècnica de la Innovació, el parc científic de la Universitat Politècnica de València.

El laboratori està gestionat conjuntament per l'Agència Espacial Europea i el Consorci Espacial Valencià (VSC), que està format per la UPV, la Universitat de València, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València. Des que es troba al campus de la UPV ha realitzat més de 200 assajos per a 41 campanyes de mesura i ha destinat més de 8.000 hores al servei de la indústria espacial europea.

Xifres que converteixen aquest laboratori en un dels centres de referència internacional en la mesura, l'anàlisi i el diagnòstic dels efectes d'alta potència en radiofreqüència que són perjudicials per als satèl·lits que es troben a l'espai. A les seues instal·lacions, hi ha dues sales netes de classe 10.000, amb una superfície total de 200 m² útils; sis cambres de buit i diversos sistemes d'última generació per a la verificació en els satèl·lits dels citats efectes d'alta potència en radiofreqüència en un ampli rang de freqüències.

Entre altres equips, compta amb un sistema multiportadora (Multicarrier), fonamental per a assegurar a la Terra que els satèl·lits funcionaran correctament una vegada orbiten per l'espai. I és que els satèl·lits de telecomunicacions han de gestionar i transmetre cada vegada més senyals i més potents. Per això, abans de llançar-los, és fonamental assegurar-se que tots els seus components són capaços d'operar resistint potències que arriben a assolir els 3.000 watts.

Així, la investigació que es duu a terme amb aquest equip farà possible el maneig de més potència a bord dels satèl·lits de telecomunicació. En què es tradueix això per a la vida quotidiana? Per exemple, permetrà disposar de més i millors canals de televisió, multimèdia i veu que, a més, podran arribar a zones del planeta on, fins avui, és impossible.

El laboratori està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. Compta amb una plantilla formada per un equip internacional d'enginyers i físics, que coordinen David Raboso (Agència Espacial Europea) com a responsable del laboratori i Vicente Boria, catedràtic de la UPV i president de la Comissió Executiva del VSC. "Les universitats són una important font de coneixement tècnic, la qual cosa reforça la labor de l'equip i millora la capacitat de diagnòstic durant les campanyes d'assajos", explica David Raboso.

Entre els fenòmens que s'estudien al laboratori, destaquen l'efecte multipactor, que pot arribar a causar danys físics en els components del satèl·lit; l'efecte de corona, en el qual la ionització dels gasos presents a l'interior del satèl·lit pot originar un perillós arc elèctric, o la intermodulació passiva, que es produeix quan l'emissió d'una antena d'alta potència causa interferències sobre els equips de recepció del satèl·lit. Cada dia els investigadors del laboratori VSC/ESA treballen per a assegurar que aquests fenòmens no es produïsquen quan el satèl·lit estiga operatiu en la seua òrbita.