L'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), participa en una investigació per a transformar els sucres en energia mitjançant l'ús de catalitzadors artificials com les zeolites. Els resultats d'aquest treball es publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
Hi ha un interès creixent en l'ús de fonts de carboni renovables per a la producció de productes químics, polímers i combustibles. Actualment, s'estan explorant nombroses transformacions químiques de la biomassa en una àmplia varietat de productes. En aquest sentit, una etapa clau en la producció de biocombustibles a partir de la biomassa és l'isomerització de glucosa a fructosa. Aquest procés consisteix en la transformació d'un sucre, com la glucosa, en una altra molècula similar, com la fructosa, que presenta una reactivitat molt major. En l'actualitat, aquesta reacció d'isomerització es duu a terme utilitzant un catalitzador biològic (enzim). No obstant açò, els enzims presenten grans de problemes d'operativitat (purificacions prèvies, pH i temperatures limitades, desactivació de l'enzim), que eviten o encareixen els processos d'obtenció de químics d'alt valor afegit a partir de la biomassa.
Un dels grans desafiaments actuals és ser capaços d'aprendre com actuen els sistemes biològics, i ser capaços de dissenyar catalitzadors més eficients i estables que mimetitzen el seu comportament. Això és el que han aconseguit aquest grup d'investigadors que han sigut capaços de dissenyar un catalitzador inorgànic amb grups funcionals que poden mimetitzar el comportament del catalitzador biològic.
Manuel Moliner, investigador de l'ITQ que ha participat en el treball, ens explica que "el que hem aconseguit ha sigut induir l'isomerització de la glucosa en fructosa en un medi aquós emprant com a catalitzador artificial una zeolita hidròfoba que conté àcids de Lewis. D'aquesta manera, podem reproduir el procés biològic en condicions de temperatura o acidesa més extremes".
Moliner, de 31 anys, ha orientat la seua carrera a la creació de nanomateriales selectius i, simultàniament, a la investigació sobre alternatives viables a la dependència del carbó, el gas i el petroli. El passat mes de desembre va rebre un dels premis que concedeix l'Institut Tecnològic de Massachusets, a través de la revista Technology Review, als joves científics i innovadors més brillants menors de 35 anys.
Notícies destacades