El somni de Nariman i Roba avança a la UPV

"És una sensació molt difícil d'explicar. Estic molt feliç i agraïda de ser ací, en un lloc segur, i de tenir l'oportunitat de continuar els estudis, però, al mateix temps, el meu cor i els meus pensaments continuen amb la meua família i amb totes les persones que són a Gaza".

Així han començat el curs i la seua nova vida Nariman Salem Irheem (20 anys) i la seua germana Roba (19 anys), les estudiants palestines l'eixida de les quals de Gaza va promoure i va aconseguir finalment el mes de juny passat la Universitat Politècnica de València (UPV), en el campus de Vera de la qual (València) han començat ambdues els seus estudis d'Enginyeria Informàtica en qualitat d'alumnes convidades per la institució que actualment dirigeix José Capilla.

Nariman, a més, ho ha fet en gran, ja que ha aconseguit una de les notes més altes d'accés a la universitat en la prova realitzada a la UNED, un 12,728 que és, sens dubte, un assoliment extraordinari si tenim en compte la seua situació i l'escàs temps que ambdues han tingut per a preparar els exàmens.

“Aquesta nota representa el començament d'una nova etapa de la meua vida”

“Per a mi, aquesta nota no és només un número”, afirma feliç Nariman. “Representa el començament d'una nova etapa de la meua vida i, sobretot, la prova que, fins i tot en circumstàncies molt difícils, vaig poder arribar fins ací i començar a estudiar el grau que sempre he volgut: Enginyeria Informàtica a la UPV”.

“Estic molt feliç i molt orgullosa d'haver-ho aconseguit”, afig, “especialment perquè vaig tenir molt poc temps per a preparar-me els exàmens. També estic profundament agraïda a totes les persones que m'han ajudat a arribar fins a aquest moment. Per a mi, aquesta nota també representa una porta d'esperança. Espere que puga servir com un missatge per a altres estudiants que estan passant per situacions difícils: que les circumstàncies poden fer el camí molt més complicat, però no tenen per què acabar amb els nostres somnis”.

Roba: “La pròxima vegada, tindré més temps. No em rendiré ni deixaré que aquest resultat em detinga”

Bona mostra d'això és el cas de Roba, que reconeix que “després de veure el resultat”, va tenir “sentiments oposats. Sabia que aconseguir un 9,7 o més seria difícil, perquè només vaig tenir un mes i mig per a preparar els exàmens. A més, els vaig fer en anglès, i jo sempre he estudiat en àrab. Així i tot, ho vaig intentar i vaig donar tot el que vaig poder. Vaig estudiar molt, però no vaig poder acabar tot el temari”.

En qualsevol cas, Roba segueix el seu camí i té clara la meta: “Per a estudiar informàtica necessite un 9,7 o més, així que hauré de tornar a presentar-me als exàmens l'any vinent. Aquesta vegada tindré més temps per a preparar-me i podré fer-ho millor. Estic llesta per a continuar lluitant. No em rendiré ni deixaré que aquest resultat em detinga. Continuaré esforçant-me, tornaré a intentar-ho i estic decidida a aconseguir la nota que necessite. Sé que aconseguiré el meu objectiu”, conclou convençuda.

Les classes, l'espanyol, els nous amics…

De tota manera, ambdues, centrades en el dia a dia, es queden lògicament amb allò positiu, que és molt: “Ja hem acabat la nostra tercera setmana a la universitat i, encara que el començament no ha sigut fàcil, estic gaudint moltíssim d'aquesta nova etapa. Cada dia sent que veig el meu somni fer-se realitat davant meu, i això fa que valore molt cada moment”, conta somrient Nariman.

“Gaudisc especialment del procés d'aprendre coses noves, tant en les classes com en les pràctiques. Les meues classes són en anglès, però al mateix temps aprenc espanyol i intente utilitzar-lo cada dia amb els meus companys. A poc a poc em sent més còmoda parlant amb ells i formant part de la vida universitària”, explica Nariman, que ja entén bé l'espanyol i té intenció, junt amb la seua germana, de presentar-se al B2 a l’abril vinent.

“El meu desig és que arribe un dia en què tots els joves palestins puguen estudiar i perseguir els seus somnis en condicions normals”

No obstant això, malgrat que el seu dia a dia és el de qualsevol estudiant, Nariman i Roba tenen molt present d'on venen i que la realitat de Gaza continua sent dramàtica. “És difícil viure una vida que comença a sentir-se com a normal, anar a classe, estudiar, conèixer companys i pensar en el futur, mentre saps que allí la situació continua sent tan difícil. Hi ha moments de felicitat per tot el que estic vivint ací, però també hi ha preocupació, tristesa i molta nostàlgia”.

“Així i tot”, afig, “vull aprofitar aquesta oportunitat per a construir un futur del qual puga sentir-me orgullosa. Vull que la meua història tinga un propòsit i que, en el futur, puga deixar una petjada i ajudar altres joves que, com jo, tenen somnis i volen estudiar, però potser no han tingut les mateixes oportunitats”.

“El meu desig és que arribe un dia en què tots els joves palestins puguen estudiar, construir el seu futur i perseguir els seus somnis en condicions normals. I jo vull fer tot el que estiga a les meues mans perquè, algun dia, puga ajudar uns altres a aconseguir el que jo tinc ara l'oportunitat d'aconseguir”, finalitza.

El gest compromès de Resa Patacona

Per a aconseguir-ho, la implicació de moltes persones i institucions n’és la clau. En pocs dies, la solidaritat ciutadana va reunir 12.000 euros per al seu manteniment, cal afegir-hi, sens dubte, el gest de Resa Patacona, la residència d'estudiants que les acull actualment de manera gratuïta.

La realitat és que a Nariman i a Roba els queda encara molt camí per recórrer, però amb la seua tenacitat, el seu nivell, i l'ajuda d'un entorn socialment compromès, el principi de la seua història a la UPV és, sens dubte, esperançador.