•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La intel·ligència artificial generativa podria agreujar les desigualtats laborals i posar encara més en risc els treballadors més vulnerables, si no s’impulsen les polítiques públiques adequades. Així ho adverteix un estudi d’un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Tecnològica Atlàntic-Mediterrani (UTAMED).

La investigació forma part del projecte OdiseIA i Google cAIre de l’Observatori de l’impacte social i ètic de la intel·ligència artificial amb el suport de Google Charity.

“L’estudi ha consistit a analitzar els principals actors involucrats, les solucions tecnològiques que hi ha que podrien mitigar els impactes negatius o potenciar els positius de la IA generativa en el mercat laboral, i els casos d’èxit en què la IA generativa ha impulsat la innovació, especialment en grups vulnerables, amb la finalitat de proposar polítiques públiques i estratègies ètiques aplicables en el mercat laboral que minimitzen els impactes negatius i aprofiten els positius de la IA generativa”, explica María de Miguel, professora de la UPV i coordinadora de l’estudi en la UPV.

Nous grups vulnerables

L’estudi identifica nous grups vulnerables. D’una banda, la gent major, que veu ampliada la bretxa digital amb l’arribada de la IA generativa. De l’altra, la gent jove que s’incorpora al mercat laboral, les persones que ocupen posicions fàcilment automatitzables o no tenen formació suficient per a aprofitar aquestes eines. A més, el treball apunta cap a un nou tipus de vulnerabilitat econòmica: la de qui no pot accedir a les versions professionals de les aplicacions d’IA generativa, que normalment són de pagament.

“El repte no és només tecnològic, sinó profundament social. Necessitem polítiques que garantisquen que la IA siga una eina per al benestar col·lectiu, no un instrument de marginació”, afig Jeremy Mederos, investigador de la Universitat Tecnològica Atlàntic-Mediterrani (UTAMED). En el sentit dit, les polítiques de requalificació i formació són fonamentals.

Ampliació del concepte de vulnerabilitat laboral

Una altra de les conclusions principals del treball és l’ampliació del concepte de vulnerabilitat laboral. Fins ara, s’associava principalment a persones majors; no obstant això, l’equip de la UPV i la UTAMED destaca que la IA generativa també impacta en sectors econòmics complets, com les indústries culturals i creatives, on la falta de formació tecnològica incrementa el risc d’exclusió.

En l’estudi, l’equip de la UPV ha analitzat casos reals en col·lectius amb discapacitats físiques, sensorials i intel·lectuals. També ha estudiat l’impacte de la IA en el sector de la indústria musical, un dels més exposats als canvis que introdueix la intel·ligència artificial. Un àmbit en el qual el projecte s’ha dut a terme en paral·lel a la iniciativa europea Music360, junt amb els professors de la UPV Blanca de Miguel i Daniel Catalá, per a desenvolupar estratègies ètiques adaptades a les noves necessitats del mercat.

Segons l’estudi, els professionals dels videojocs, la il·lustració i la traducció són qui se senten més amenaçats per la IA generativa, ja que temen ser substituïts per eines automatitzades que encara no tenen control de qualitat. En canvi, sectors com la música, l’arquitectura, el disseny o l’audiovisual perceben la IA més com un suport en etapes específiques del procés creatiu.

Els professionals de la comunicació són qui més bé s’hi adapten, en integrar la IA generativa com a aliada per a tasques de documentació o síntesi. Així, ChatGPT, Gemini o Perplexity són les eines més usades com a suport, mentre que Adobe, Photoshop o Canva incorporen la IA en processos ja consolidats.

Garantir la transparència

El treball advoca també per la necessitat d’adoptar un enfocament ètic i centrat en les persones. L’equip de la UPV subratlla la importància de garantir la transparència en els processos d’IA generativa, oferir formació adequada als treballadors i fomentar un lideratge ètic en el desenvolupament i aplicació de la tecnologia.

“Hem de saber de quins continguts s’alimenta la IA generativa, com es prenen les decisions i quin impacte tenen en les persones. Hem de treballar molt perquè les polítiques públiques garantisquen un impacte positiu i just de la IA generativa en l’ocupació. El desenvolupament tecnològic ha d’anar acompanyat de mesures socials que eviten l’exclusió”, conclou María de Miguel.

Més informació sobre el projecte: www.odiseia.org/proyecto-google-charity i www.music-360.eu