•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El silici, l'alumini i el liti són les matèries primeres més crítiques del planeta. La seua escassetat i la complexitat per a extraure aquests materials pot dificultar el desenvolupament de tecnologies que són clau per a la transició verda. És una de les principals conclusions d'un estudi de l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), juntament amb la Universitat de Roma, la Universitat de València i la Universitat de Londres.

L'article, publicat recentment en la revista científica Industry and Innovation, analitza la relació entre les matèries primeres crítiques (CRM, per les sigles en anglès) i les tecnologies verdes, i constata que les dificultats per a aconseguir aquests materials afecta la producció de panells solars i de cotxes elèctrics, tecnologies altament dependents d'aquests materials i, alhora, eixos centrals d'estratègies de sostenibilitat com el Pacte Verd Europeu.

Segons la mateixa Unió Europea, les matèries primeres crítiques són aquelles que es consideren essencials per al desenvolupament d'uns certs sectors, com és la generació d'energies renovables, però el subministrament de les quals presenta risc d'escassetat, perquè la seua producció està altament concentrada en pocs països.

Ara, l'article “Mapping critical raw materials in green technologies”, utilitzant dades de patents tecnològiques de tot el món i tècniques de mineria de text, estableix quines són les matèries primeres més crítiques en aquest sentit. Al silici, l'alumini i el liti li segueixen el coure, el níquel, el zinc, el magnesi, les terres rares, els metalls del grup del platí i el cobalt. Aquestes matèries són claus en tecnologies relacionades amb l'electricitat, l'emmagatzematge d'energia, el recobriment de turbines eòliques, els motors de vehicles elèctrics, diverses tecnologies de mitigació del canvi climàtic i bateries, entre altres aplicacions.

Davide Consoli, investigador d'INGENIO (CSIC-UPV) i coautor de la publicació, explica que “el principal objectiu d'aquest article era comprovar la viabilitat de la transició verda considerant el doble paper que exerceixen els països, bé com a desenvolupadors de tecnologies verdes, bé com a proveïdors de matèries primeres crítiques. La necessitat d'analitzar aquest tipus de qüestions respon als objectius que s'ha marcat la UE de cara a 2030, que passen per augmentar l'explotació dels seus recursos per a produir almenys el 10% de les matèries primeres estratègiques que consumeix”.

Segons l'estudi, Rússia, Austràlia, Taiwan i el Japó són els països amb una dependència més alta d'aquestes matèries primeres, perquè la seua economia depèn altament del seu processament o de la fabricació de components que les utilitzen, com ara microxips o semiconductors.

L'anàlisi destaca també la bretxa entre països europeus amb alt grau de dependència dels CRM i que no compten amb una dotació suficient d’aquests –per exemple, Àustria, Txèquia, Suïssa i Portugal. Països com ara Espanya, Alemanya o França tenen més producció d'unes certes matèries crítiques i, alhora, mostren menor dependència tecnològica d’aquestes perquè els seus desenvolupaments no se centren únicament en aquesta mena de tecnologies i estan més diversificats.

Riscos i desafiaments

Una de les principals troballes de l'estudi és la desconnexió existent entre els països productors de CRM, com són Xile, l'Argentina, la República Democràtica del Congo i l'Índia, i els països més innovadors en tecnologies verdes, com els EUA, Alemanya o el Japó.

L'estudi subratlla en aquest sentit la necessitat no solament de polítiques que promoguen la cooperació internacional amb els països productors, però amb limitades capacitats d'innovació, sinó també de polítiques que aborden els riscos de subministrament de CRM i que fomenten pràctiques de mineria sostenibles”, comenta Consoli.

Així mateix, l'anàlisi destaca també la urgència de millorar les capacitats de reciclatge i reutilització de matèries primeres crítiques per a reduir la pressió sobre els recursos naturals i que els objectius de la transició verda no es vegen compromesos.

Referència:

de Cunzo, F., Consoli, D., Perruchas, F., & Sbardella, A. (2025). Mapping critical raw materials in green technologies. Industry and Innovation, 1–34. https://doi.org/10.1080/13662716.2025.2522451