•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

A Espanya, el 20% del territori no té un ús de sòl productiu. Aquesta és una de les conclusions del projecte europeu Horitzó 2020 “MAIL”, Identifying Marginal Lands in Europe and strengthening their contribution potentialities in a CO2 sequestration strategy, en el qual participa la Universitat Politècnica de València (UPV) a través del Grup de Cartografia GeoAmbiental i Teledetecció CGAT del Departament d'Enginyeria Cartogràfica Geodèsia i Fotogrametria. En el marc d'aquest projecte, l'equip de la UPV ha desenvolupat una metodologia que permet determinar les terres marginals –no productives- i l'han aplicada en quatre països europeus: Espanya, Grècia, Alemanya i Polònia.

Basada en l'anàlisi de productes cartogràfics derivats de teledetecció, com ara dades d'usos i cobertura de sòl, i informació ambiental, segons apunten els seus desenvolupadors aquesta metodologia ajuda a identificar àrees amb el risc d'erosió irreversible, amb una degradació de la terra preocupant; a més pot promoure la biodiversitat en poblacions aïllades contribuir a mitigar el canvi climàtic amb accions de reforestació sostenible.

“Pot ser útil en la cerca d'àrees per a reforestar per grans empreses que necessiten fer compensacions ambientals, cercar territoris aptes per a les noves instal·lacions d'energia renovables sense necessitat de desplaçar als agricultors o complir amb els ODS en els quals Espanya s'ha d'esforçar més, com és en l’ODS 13 (acció pel clima), objectiu clau per a aconseguir la meta de ser climàticament neutres en 2050”, destaca Jesús Torralba, investigador del Departament d'Enginyeria Cartogràfica Geodèsia i Fotogrametria de la UPV.

Els països mediterranis, amb més terres marginals

Amb aquesta metodologia es va identificar que els països mediterranis tendeixen a tenir un major percentatge de terres marginals. En concret, Espanya va ser el país on es van identificar més terres marginals, amb un 20% del territori, seguit de Grècia amb un 18,8%. “A més d'un clima caracteritzat per uns règims pluviomètrics més extrems i una prolongada sequera estival, aquests països també tenen una topografia abrupta i variada que restringeix l'ús d'algunes terres per a la producció agrícola i forestal”, explica Torralba.

Per contra, els països en els quals es van identificar menys terres marginals van ser Alemanya, amb un 11,6% i Polònia, amb un 7,2% del territori, ja que tots dos tenen un relleu dominat per les planes i un règim de pluges continu al llarg de l'any, la qual cosa facilita l'agricultura i el sector forestal (boscos naturals o plantacions).

Sobre les terres marginals

“Les terres marginals són espais de terra sense canvis al llarg del temps, amb limitacions significatives, ja siguen culturals, econòmiques, mediambientals, polítiques o socials, en les quals un canvi d'ús del sòl suposaria un guany en qualsevol d'aquests aspectes”, indica Juan Pedro Carbonell-Rivera, del mateix equip de treball. “En aquest context, totes les zones identificades com a marginals en aquest projecte no poden utilitzar-se amb finalitats productives pel seu impacte ambiental en la biodiversitat, en els recursos hídrics o en el paisatge”, puntualitza Torralba.