•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El tabú menstrual persisteix. És la principal conclusió d'un macroestudi pioner a Espanya que ha comptat amb més de 4000 participants i que ha estat liderat per l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV). Segons l'anàlisi, 4 de cada 10 persones perceben les menstruació com un tema que encara està estigmatitzat.

Els resultats de l'estudi, publicats en la revista International Journal for Equity in Health , mostren que només 6 de cada 10 participants perceben amb normalitat el tema de la menstruació. A més, mentre les dones postmenopàusiques reporten major acceptació social, les generacions més joves consideren que el tabú segueix molt present.

De fet, la vivència de la primera menstruació és particularment significativa en el treball de recerca. Moltes participants van descriure com aquest moment es va associar amb sexualització i noves expectatives socials, la qual cosa en alguns casos genera inseguretat i vulnerabilitat. Rocío Poveda, coautora de l'estudi en INGENIO (CSIC-UPV), explica que “la menarquia no es viu només com un canvi biològic, sinó com un constructe social que marca l'inici de noves restriccions i mirades externes. La forma en què la menarquia es construeix i es viu socialment pot influir en com les joves es perceben a si mateixes i en com són percebudes pels altres”.

L'estudi demostra que rebre informació pràctica i clara en la primera menstruació és un factor significatiu en la normalització del període i estableix que els qui van rebre aquest acompanyament se senten més còmodes parlant de la regla en diferents contextos.

A més, l'article conclou, a partir de les opinions recollides, que quan les dones parlen amb els homes que tenen al seu al voltant del tema de la menstruació perceben el tema com més normalitzat. Sara Sánchez-López, investigadora principal de l'estudi en INGENIO (CSIC-UPV), considera que “els majors avanços es produeixen quan es trenquen els silencis de gènere. La capacitat de parlar de menstruació amb homes és un indicador clau d'acceptació social i un pas decisiu per a desactivar el tabú”, hi afegeix la investigadora.

Publicitat, cinema i llibres

El 79% dels qui van respondre a l'estudi va afirmar que la menstruació no apareix o ho fa molt rarament en sèries i pel·lícules, i un 73% va assenyalar el mateix respecte als llibres. Les persones enquestades també van assenyalar l'absència de la menstruació en els mitjans de comunicació, com la televisió, i es considera un acte deliberat en els casos dels programes de telerealitat 24h i van destacar que aquesta falta de representació reforça la seua invisibilitat.

La publicitat va ser especialment criticada entre les persones que van intervenir en l'estudi per mostrar imatges irreals de la regla: brillantors i purpurina, líquids blaus o dones presentades com a enèrgiques, radiants i sempre somrients. “Aquestes representacions, considerades per les participants com a poc realistes i gens identificables, alimenten la idea que la menstruació ha d'embellir-se o higienitzar-se per a ser socialment acceptable”, explica Sara Sánchez-López.

Impacte en l'autoestima i benestar emocional

El treball no sols documenta la persistència de l'estigma, sinó que destaca les seues conseqüències: des de l'impacte en l'autoestima i el benestar emocional, fins a la invisibilització en àmbits educatius, culturals i sanitaris. De fet, un estudi previ del mateix equip de recerca va constatar ja fa dos anys que només un 5% de les enquestades havia rebut informació pràctica a l'escola sobre com manejar el sagnat.

Ara, l'anàlisi publicada per International Journal for Equity in Health mostra també com les creences negatives sobre la menstruació poden usar-se per a desacreditar o deslegitimar les dones en la vida quotidiana. “Els testimoniatges recollits entre les 4000 participants assenyalen que, a vegades, la menstruació s'utilitza per a restar valor a les seues emocions o als seus arguments, la qual cosa genera estigmatització i conflicte interpersonal”, explica Santiago Moll, coautor de l'estudi.

Sara Sánchez-López assegura també que l'estigma menstrual “limita la presència de la menstruació en els debats públics i polítics, frena avanços en la regulació i l'accés a productes menstruals, dificulta diagnòstics mèdics adequats i perpetua mites per falta d'informació fiable”.

L'equip de recerca també compta amb la participació de Dani Barrington, de la Universitat d’Austràlia Occidental, experta de referència internacional en la salut menstrual i l'activisme en aquest àmbit.

Referència:

https://equityhealthj.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12939-025-02630-z