•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) lidera el projecte internacional SACOC, que té per objectiu afrontar els diferents reptes que implica el desenvolupament de motors de propulsió amb turboventilador de molt alta relació de derivació, destacats pel menor consum de combustible i per generar menys emissions contaminants (acústica inclosa).

Emmarcat en Clean Sky 2, una iniciativa conjunta del programa Horitzó 2020 i la indústria aeronàutica europea, SACOC és un projecte clau en la investigació cap a un transport aeri net i sostenible.

En aquest sentit, Alberto Broatch, investigador del CMT-Motors Tèrmics de la UPV i coordinador del projecte, destaca que Clean Sky 2 “és el programa comunitari més ambiciós per a aconseguir-ho i, d'acord amb el seu compromís d'afrontar els reptes del transport europeu, l'Institut CMT-Motors Tèrmics lidera aquest consorci internacional per a avaluar i millorar aspectes relacionats amb la gestió tèrmica dels motors turbofan”.

Caixa intermèdia d'engranatges lubrificada

Un dels desafiaments als quals s'enfronten els fabricants de motors amb turboventilador és el sistema de refrigeració. En un turboventilador d'alta relació de derivació (UHBR n’és la sigla en anglès), el ventilador situat a l'entrada del motor empra àleps de majors dimensions de l'habitual. No obstant això, la velocitat de gir de la turbina de gas que l’acciona és incompatible amb el funcionament eficient del ventilador.

L'acoblament de totes dues turbomàquines requereix, per tant, la utilització d'una caixa d'engranatges intermèdia, que ha d'estar lubrificada. “La temperatura de treball del lubrificant”, explica Broatch, “es controla mitjançant un bescanviador refrigerat per aire, que s'instal·la en el flux secundari del motor, i aprofita el mateix corrent d'aire subministrat pel ventilador. El disseny òptim d'aquest element passa per un equilibri entre eficàcia, pes i permeabilitat, amb la finalitat de minimitzar el seu impacte en el rendiment del motor”.

Túnel de vent que permet velocitats superiors als 600 km/h

El projecte se centra, per això, en el desenvolupament d'una metodologia per a l'optimització de bescanviadors d'oli de motors UHBR d'última generació. “Per a aconseguir aquest objectiu”, destaca Jorge García Tíscar, investigador de l'Institut CMT-Motors Tèrmics de la UPV, és vital combinar tant simulacions computacionals en 3D d'alta fidelitat, com mesures experimentals en túnel de vent”.

Amb aquesta finalitat, s'ha desenvolupat a la UPV un túnel de vent que permet aconseguir velocitats de més de 600 km/h, al mateix temps que reprodueix fidelment els patrons de flux que es donen en el motor real. En aquest túnel s'empraran tècniques experimentals d'última generació per a la caracterització de les prestacions termoaerodinàmiques dels prototips desenvolupats, inclosa la termografia d'infrarojos i la velocimetria i vibrometria mitjançant làser. L'objectiu últim d'aquestes proves és garantir la lubricació dels futurs motors de turboventilador, considerats una de les peces fonamentals per a assegurar un transport aeri més respectuós amb el medi ambient.

Aquesta iniciativa, a més, compta amb la participació de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i la Purdue University (els Estats Units), com també del fabricador francès de motors d'aviació Safran. Dins d'aquesta col·laboració, Andrés Felgueroso, investigador de l'Institut CMT-Motors Tèrmics de la UPV, indica que les activitats experimentals en les quals participa la UPV “són fonamentals per a assegurar la validesa de les simulacions numèriques dutes a terme per la UPM i Safran”.

Amb una duració de dos anys, el projecte SACOC publicarà les seues conclusions a mitjan 2021.