L’estructura, les parts, l’extensió i el lèxic d’un text depenen del tipus de document que calga abordar. Per això, abans de començar la redacció, convé fer un esquema amb la idea o idees que s’hi han de tractar i les relacions que han de mantenir —apartats, subapartats, etc.— per fer progressar la informació. A l’hora de planificar i organitzar un escrit, cal no perdre de vista la finalitat —la intenció, la funció— principal del document i, si és necessari, consultar textos del mateix tipus que puguen servir de model.

L’estructura en tres parts —plantejament o introducció, cos i conclusió— es característica dels textos argumentatius en què l’emissor vol convèncer el lector mitjançant una estratègia de persuasió. Però també molts documents administratius solen constar de tres parts: l’encapçalament —amb les dades identificadores de l’emissor—, el nucli —on s’exposa la informació essencial— i el peu, que tanca el document i que conté la signatura de l’emissor (càrrec, nom i cognoms) i la datació.

Per tant, d’una manera molt general, a l’hora d’abordar un escrit pot resultar útil pensar en una composició en tres parts: començament, cos del text i tancament.