La revisió no és únicament la fase final de l’escriptura, de fet, és una fase que està present durant tot el procés de composició del text: es revisa l’esquema d’idees inicial que cal desenvolupar i, a mesura que es redacta, es revisa també cada oració i cada paràgraf; quan es dóna per finalitzada una part del document, se sol revisar sencera; es revisen els fragments de transició entre les parts i finalment —ara sí— una vegada es conclou una primera versió, cal revisar el document sencer per tal de comprovar si les idees avancen com s’havia previst o si, pel contrari, apareixen repeticions innecessàries o si s’ha omès algun aspecte important que calia tractar-hi.
En aquestes últimes lectures, és important comprovar que l’escrit és coherent i que està ben cohesionat, que s’ha emprat un llenguatge precís i una expressió concisa i clara, de manera que el resultat siga un text comprensible. Per descomptat, també cal comprovar si s’adequa a les característiques pròpies del tipus de document, si conté tots els continguts i apartats que convé i si compleix l’objectiu i la intenció amb què s’ha concebut.
A més, durant la fase de revisió —tant en el moment final com durant la redacció— s’han de fer les rectificacions i canvis que calguen per tal de millorar-ne la llegibilitat i assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i l’adequació dels aspectes formals. Aquests aspectes formals estan relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests elements han d’adequar-se a les característiques pròpies de cada document a més de perseguir la llegibilitat i claredat de l’escrit.