En el llenguatge especialitzat, la precisió i la concisió són imprescindibles. La precisió està relacionada amb els termes que s’hi utilitzen, caracteritzats per designar un concepte de manera exacta o estricta —univocitat— i no de manera vaga o equívoca; la concisió consisteix a expressar una idea amb el mínim nombre possible de paraules, és a dir, amb les paraules justes.

Per tant, a l’hora de redactar qualsevol text, sobretot els científics, cal utilitzar amb precisió els mots i evitar les paraules innecessàries; en general es preferible un verb a una perífrasi verbal que expresse el mateix, un adjectiu precís a dos més vagues, etc.; és a dir, si és possible, és preferible una paraula a dos o a tres.

L’anàlisi i la resolució d’una situació plantejada que presenta problemes de solució múltiple.

L’anàlisi i la resolució d’una situació que presenta problemes de solució múltiple.

L’anàlisi determina la relació existent entre variables.

L’anàlisi determina la relació entre variables.

La metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.

La metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.

...una semicircumferència de ràdio R, carregada amb una càrrega Q positiva uniforme...

...una semicircumferència de ràdio R, amb una càrrega Q positiva uniforme...

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi de la pobresa.

L’objectiu de l’estudi és analitzar la pobresa.

Un dels objectius de la revisió, que s’ha de realitzar de manera continuada a mesura que s’avança en la redacció del text, és precisament netejar-lo de tot allò sobrer per tal d’aconseguir el major grau de precisió i concisió en l’escrit.

 

2.2.1 Ordre de les paraules

Cada llengua té una estructura sintàctica pròpia, més o menys flexible. En el cas del valencià, l’ordre lògic de l’oració és el següent:

subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + complements circumstancials

Observem l’oració assenyalada en l’exemple següent:

 

 

Podem observar com, en la construcció assenyalada dalt, s’ha intercalat un element —un complement circumstancial de temps— entre els dos complements directes:

Els participants rebran una armilla reflectora del Bon dia amb bicicleta al començament de l’activitat i una botella d’aigua.

Llevat que es vulga alterar amb una intenció determinada —destacar un element al començament de l’oració, per exemple— resultaria més senzill i entenedor mantenir l’ordre lògic dels components de la frase:

Els participants rebran una armilla reflectora del Bon dia amb bicicleta i una botella d’aigua al començament de l’activitat.

Alguns complements com els circumstancials —sobretot de temps o de lloc— solen aparèixer a l’inici de l’oració:

Al començament de l’activitat, els participants rebran una armilla reflectora del Bon dia amb bicicleta i una botella d’aigua.

En qualsevol moment podrà exercir el dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la utilització de les seues dades.

 

En aquesta tesi mostrarem com desenvolupar un marc de parells de dependència per a provar la terminació de la reescriptura sensible al context.

En general, es recomana seguir l’ordre lògic de la frase per a evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.; amb tot, cal no oblidar que qualsevol alteració de l’ordre lògic de les oracions té un efecte comunicatiu: l’element anteposat al subjecte destaca de la resta de constituents de l’oració. En el cas de l’anteposició dels complements circumstancials de les oracions de dalt, no solament no dificulta la comprensió del missatge sinó que pot contribuir al fet que un escrit no siga excessivament repetitiu.

 

2.2.2 Llargària d’oracions i paràgrafs

No existeix una llargària estàndard d’oració, ja que els substantius i els verbs —elements primordials en la construcció de la frase, que concentren gran part del significat— admeten diversos modificadors, sovint imprescindibles per a expressar la idea completa que es vol comunicar.

Observem aquest exemple:

 

El titular de la notícia podria haver prescindit de la informació «dirigit per Manuel Pulido (IEAMA)», de manera que la construcció de la frase resultara més senzilla:

Càtedra de Canvi Climàtic

La Generalitat i la UPV subscriuen un conveni de col·laboració per a conscienciar la comunitat universitària

Tanmateix, l’emissor ha decidit d’incloure-hi el nom del director de la càtedra, ja que és sotsdirector de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IEAMA-UPV), per tant, una informació rellevant des del punt de vista institucional de la UPV.

Llegim ara aquest altre exemple:

Vèiem que està construït per un subjecte (El Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments), un verb (reuneix) i després un complement directe (CD) de més de cinc línies que abasta des d’un extens nombre... fins a binomi alimentació-salut; aquest CD inclou un llarg parèntesi que especifica les disciplines científiques esmentades i, tot seguit, una oració subordinada de relatiu que aporta més informació sobre els pilars bàsics de l’alimentació. La part final del paràgraf explica com seran els professionals formats en aquest grau.

El primer que crida l’atenció és la impropietat de l’adjectiu extens aplicat al substantiu nombre; extens, segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) significa «que té extensió, especialment una extensió considerable. Un jardí extens. Una explicació molt extensa»; per tant, podríem trobar altres adjectius més adients com un alt nombre o un gran nombre. En les línies següents, proposem una altra redacció de l’exemple anterior un poc més senzilla i cohesionada:

El Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments reuneix nombroses disciplines (composició i propietats dels aliments, anàlisi dels aliments, processament i modificacions dels aliments, biotecnologia alimentària, microbiologia i higiene, gestió de qualitat, dietètica i nutrició, etc.) que instrueixen els futurs graduats en els tres pilars bàsics de l’alimentació: l’elaboració i conservació d’aliments, la qualitat i seguretat alimentària, i el binomi alimentació-salut. D’aquesta manera, es formen professionals en les àrees del desenvolupament, la conservació, la transformació, l’envasament, la distribució i l’ús d’aliments segurs, nutritius i saludables.

El paràgraf ha variat poc quant a llargària, però probablement ha guanyat en coherència i cohesió, cosa que influeix en una major claredat.

En general, cal no oblidar que un excés de matisos i/o d’incisos pot perjudicar la cohesió i la llegibilitat dels textos; per tant, es tracta de trobar l’equilibri entre la quantitat d’informació que es vol comunicar i la claredat del missatge.

També cal evitar escriure textos només amb frases curtes que comporten un excés de simplicitat; si comparem les dues versions del mateix fragment que apareixen tot seguit, veurem com la segona resulta més clara i intel·ligible que la primera:

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

En determinats gèneres discursius —com ara les instruccions, les pàgines web, etc.— es recomana que els paràgrafs siguen curts i que cadascun desenvolupe una idea; en canvi, en textos més complexos, com els argumentatius, les oracions solen ser llargues —amb relacions de causa, de conseqüència, etc.— i distints paràgrafs poden abordar diversos aspectes d’una mateixa idea. De nou, el tipus de document determinarà la llargària de les frases i dels paràgrafs.

 

2.2.3 Construccions afirmatives i negatives

Les frases afirmatives solen ser més clares i entenedores que les frases negatives; per això, es recomana redactar els textos mitjançant frases afirmatives i evitar, així, abusar de frases negatives:

El període per presentar la sol·licitud no comença fins al proper dia 8 de maig.

El període per presentar la sol·licitud comença el proper dia 8 de maig.

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

L’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle XVI— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.

L’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle XVI— fins a l’actualitat.

 

2.2.4 Oracions actives i passives

A diferència de les oracions actives, les passives destaquen l’objecte de l’acció del verb, més que l’agent que realitza aquesta acció, que queda relegat a un segon terme o, fins i tot, es pot obviar:

Aquest robot ha estat construït per un grup d’alumnes de la UB.

Els estudiants afectats han estat distribuïts en altres aules.

Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

 

Per regla general no és recomanable fer ús de les construccions passives:

La sol·licitud ha de ser emplenada per les persones que vulguin demanar una subvenció.

Les persones que vulguin demanar una subvenció han d’emplenar la sol·licitud.

Les llistes són renovades periòdicament per la direcció del partit.

La direcció del partit renova periòdicament les llistes.

 

Amb tot, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual quan no es vol esmentar l’agent de l’acció que expressa el verb:

La nova seu de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe es va inaugurar l’any 2010.

 

També s’utilitza la passiva quan es vol destacar l’objecte en comptes de l’agent de l’acció que expressa el verb, de vegades motivat per la llargada d’aquest agent:

El Tirant lo blanc es publicà a València l’any 1490.

Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.

 

En el cas que es faça servir una construcció passiva és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica, en cas que no calga explicitar l’agent que realitza l’acció:

La convocatòria ha estat adaptada a l’avaluació única → passiva amb ser o perifràstica.

La convocatòria s’ha adaptat a l’avaluació única → passiva reflexa.

2.2.5 Usos del gerundi

El gerundi és una forma no personal del verb que, com explica la Gramàtica Normativa Valenciana (GNV) es refereix «a situacions en curs, a situacions que duren en el temps o que es repeteixen de manera habitual:

Se’n va anar cridant.

Preparant el sopar em vaig recordar del que t’havia promès.

Estudiant com estudies, de segur que aprovaràs».

El gerundi expressa simultaneïtat respecte a la situació designada en l’oració principal, per tant és incorrecte usar-lo amb valor de clara posterioritat:

*Va caure trencant-se la cama → Va caure i es va trencar la cama

Tampoc és adequat usar el gerundi com a modificador especificatiu d’un substantiu:

*El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris.

El Govern ha aprovat un decret que regula els estudis universitaris.

*L’administrador de la finca va enviar un escrit resumint els acords adoptats pels veïns.

L’administrador de la finca va enviar un escrit que resumia els acords adoptats pels veïns.

 

Recordem que, així com el participi se relaciona amb l’adjectiu i pot modificar substantius, el gerundi se relaciona amb l’adverbi: és, per tant, un modificador natural del verb o de l’oració (però no del nom, tot i que en casos puntuals puga s’hi puga utilitzar).

En general, convé mesurar els gerundis que s’utilitzen en un text perquè, l’abundància de construccions de gerundi, tot i ser correctes, recarreguen innecessàriament l’escrit.

 

2.3 El paràgraf: llargària, connectors, signes de puntuació

Un paràgraf és una unitat gràfica i de sentit que desenvolupa una idea, o, si és complexa, un aspecte d’aquesta idea. És important que les oracions i els paràgrafs estiguen ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació. Tot i que és el contingut el que determina l’extensió dels paràgrafs, convé que aquestes parts siguen proporcionades, ni massa llargues ni massa curtes.

En general, és convenient diferenciar entre els connectors i els marcadors textuals: els primers  relacionen idees en el nivell oracional i serveixen per a expressar causa, conseqüència, condició, finalitat, oposició, objecció, etc. Els marcadors textuals ordenen i relacionen la informació i les diferents parts d’un escrit i serveixen per a introduir una idea, canviar de tema, marcar un ordre en l’exposició, emfasitzar, posar exemples, resumir, tancar un tema o concloure un escrit.

Com explica la Gramàtica Normativa Valenciana, els signes de puntuació, «permeten organitzar el discurs, indicar l’entonació, aclarir el sentit del text i evitar ambigüitats», per això un bon ús de la puntuació repercuteix directament en la claredat i la llegibilitat d’un escrit.  

Com hem comentat en l’apartat 2.2.2, la llargària excessiva d’oracions i paràgrafs pot comportar dificultats en la comprensió del text. Tot seguit comentarem alguns exemples.

L’escola, ha de ser una institució que brinde recolzament i protecció a aquests xiquets i a les seues famílies. Incloent en els continguts de l’educació sexual una aproximació adequada de l’homosexualitat, afavorint la tolerància de la diversitat i evitant així qualsevol manifestació homofòbica.

L’escola ha de ser una institució que recolze i protegisca aquests xiquets i les seues famílies. Convé que els continguts de l’educació sexual incloguen una aproximació adequada a l’homosexualitat que afavorisca la tolerància de la diversitat i evite qualsevol manifestació homofòbica.

 

Una part dels residus que se’n desprenen poden ser reutilitzats en altres centrals i és una energia neta, ja que és l’única que en produir-se no emet gasos d’efecte hivernacle. Per altra part, els reactors espanyols són dels més segurs del món.

Una part dels residus que se’n desprenen poden ser reutilitzats en altres centrals; és una energia neta, ja que és l’única que en produir-se no emet gasos d’efecte hivernacle. A més, els reactors espanyols són dels més segurs del món.

Fixem-nos, ara, en el primer paràgraf del text central d’aquesta imatge:

 

Hi ha dues proves escrites tipus test amb aspectes teòrics i pràctics (80% de la nota final). A més, al llarg del curs hi ha un cas en el qual s’apliquen els aspectes teòrics i pràctics apresos per l’alumne, a la indústria d’aliments (10% de la nota final). L’assistència a les pràctiques de laboratori és obligatòria. L’alumne ha de fer un treball en grup sobre les pràctiques de laboratori que ha d’exposar oralment, la puntuació del qual contribueix un 10% de la nota final. L’alumne que falte com a màxim a un 30% de les pràctiques n’ha de fer un treball de recuperació. Si no es fa aquest treball se li resta 0,5 punts de la nota final de l’assignatura per cada pràctica que falte. Els alumnes que no justifiquen l’absència a pràctiques o falten a més del 30% no aprovaran l’assignatura.

 

L’avaluació consisteix en dues proves escrites tipus test amb qüestions teòriques i pràctiques (80% de la nota final). A més, al llarg del curs, l’alumnat realitzarà un treball sobre la indústria d’aliments en què aplicarà els aspectes teòrics i pràctics abordats en l’assignatura (10% de la nota final). El 10% restat de la qualificació final correspon a les pràctiques: l’alumnat realitzarà i exposarà oralment un treball en grup sobre les pràctiques de laboratori. L’assistència a aquestes pràctiques és obligatòria, per tant la persona que hi falte —fins a un màxim d’absències del 30%— n’haurà de fer un treball de recuperació; en cas de no presentar aquest treball, se li restarà 0,5 punts de la nota final per cada pràctica a què no haja assistit. L’alumnat que no justifique les faltes a les pràctiques de laboratori o que no assistisca a més d’un 30% no aprovarà l’assignatura.

 

En la segona redacció s’ha intentat donar més coherència i cohesió al fragment: si el que s’està explicant és el mètode d’avaluació global de l’assignatura, amb els percentatges corresponents, pareix lògic mantenir aquest ordre i, quan s’aborde el percentatge corresponent a l’últim bloc, el de les pràctiques de laboratori, afegir-hi les explicacions pertinents.