•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de les tortugues babaues, Caretta caretta, a les nostres aigües.

Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues postnounades al Mediterrani, que s'ha publicat recentment en la revista Marine Biology.

La recerca analitza els moviments de 19 tortugues Caretta caretta procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, i a les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos, durant més de quatre mesos.

L'estudi publicat és fruit de la col·laboració entre la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Fundació CRAM i l'Oceanogràfic de València, amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions públiques.

Una reducció de la mortalitat pròxima al 50%

Segons la investigadora de la UPV Sara Abalo, la supervivència mitjana de les tortugues postnounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d'almenys un 59%, una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat de les nounades, que en els primers moments de vida lliure pot ser propera al 90%. Com explica Sara Abalo, les tortugues objecte de l'estudi van ser capaces de sobreviure i desplaçar-se de forma adequada.

Els anys perduts de les tortugues

Eduardo Belda, director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, afirma que les Caretta caretta s'enfronten a diverses amenaces d'origen humà: la pesca, la presència de deixalles plàstiques en la mar i el canvi climàtic, i és per això que és necessari conèixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.

Segons el científic, després del naixement, les nounades d'aquesta espècie es dirigeixen cap a la mar, s'allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aigües costaneres com a grans joves. "El temps que passa en aquest període es coneix com els anys perduts; necessitem conèixer-los", indica Eduardo Belda.

Postes al Mediterrani occidental

Des del 2001, es registren els nius de tortuga careta al Mediterrani occidental, situació que no s'havia dut a terme anteriorment. Els exemplars nascuts d'aquests nius estan amenaçats per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per la qual cosa s'advoca per la reubicació, realitzada per personal qualificat, de les postes d'ous en llocs d'incubació segurs.

Eficiència de la cria en captivitat

La cria en captivitat de nounats, fins a aconseguir una grandària i un pes que els facilite la supervivència en llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència s'ha posat en dubte per temor al fet que no desenvolupen competències per a ser autosuficients.

Segons Sara Abalo, titulada en el Màster en Avaluació de Gestió Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues postnounades criades en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament.

Així, la majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes de la Mediterrània, amb preferència per la mar d'Alborán, la Balear i el corrent d'Algèria, en direcció a l'estret de Sicília.

Cap de les tortugues marcades va creuar l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la petita grandària de les tortugues postnounades no els permet travessar els forts corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.

Només un dels grups de tortugues de l'estudi, que va patir una infecció parasitaria durant el període de cria, va freqüentar en major mesura zones costaneres, comportament que s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dos de les tortugues de tot l'estudi es van recuperar temps després de ser alliberades, ambdues amb plàstics dins de l'estómac.

Necessitat de continuar estudiant

Segons Eduardo Belda, investigador de la UPV, els resultats d'aquest estudi són esperançadors, ja que s'obri l'oportunitat de conèixer el que passa en els anys perduts de la Caretta caretta. No obstant això, per a obtenir resultats més concloents, s'ha de continuar amb aquests estudis, millorant la tecnologia de seguiment, i reduint la grandària i augmentant la vida útil dels teledetectors.

Imagte: CSIC