•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Desenvolupar un nou tipus de formigó d'ultraalta durabilitat, cinc vegades més resistent que l'actual i que, en el cas que hi haja una fissura, siga capaç de reparar-se automàticament gràcies a l'aplicació de tècniques d'autoreparació. Aquest és l'objectiu principal de ReSHEALience, un projecte de recerca europeu, finançat pel programa Horizon 2020, liderat pel Politècnic de Milà i que té entre els seus 14 socis la Universitat Politècnica de València (UPV).

Entre les seues aplicacions, aquest nou formigó és especialment apte per a infraestructures sotmeses a ambients extremadament agressius, com per exemple, les construccions marítimes o pròximes a la costa, així com les plantes d'energia geotèrmica.

Estructures més lleugeres, resistents i duradores

Segons explica Pedro Serna, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECF) de la UPV, aquestes instal·lacions estan sotmeses a unes condicions que provoquen el seu deteriorament i en redueixen el rendiment, la qual cosa es tradueix en una inversió anual de milers de milions d'euros en reparacions.

"El nostre objectiu és augmentar la vida útil del formigó fins a un 100% i reduir a la meitat els costos de manteniment. Aconseguirem estructures molt més lleugeres i, alhora, molt més resistents i més duradores", apunta Serna.

Amb aquesta finalitat, segons expliquen les persones sòcies del projecte, la clau rau a utilitzar dosificacions molt més estudiades, amb noves tècniques, amb additius molt potents, fibres i nous materials, així com una tecnologia de fabricació més desenvolupada. "Encara que aquestes dosificacions exigisquen una mica més de ciment, en necessitar-se molt menys formigó, les construccions seran més sostenibles", apunta Serna.

Reparació automàtica i nanomaterials

Per a incrementar la vida útil del formigó, el projecte planteja aplicar noves tècniques i materials. Entre aquestes, l'ús d'additius cristal·lins que, en aparèixer una fissura, s'activen i són capaces de segellar el formigó de forma automàtica. En el seu treball, el personal investigador utilitza també nanomaterials -en concret, nanofibres d'alúmina i cel·lulosa- que permeten controlar millor la fissuració i garantir així una major durabilitat.

Així mateix, el projecte preveu també el desenvolupament d'un nou sistema capaç de predir, amb molta més precisió que en les construccions més desenvolupades actualment, la vida útil del formigó abans d'implantar-lo en l'obra.

Llengües electròniques per a analitzar les estructures

A més de l'ICITECF, que s'encarregarà de desenvolupar el nou material, en el projecte ReSHEALience participa també l'Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV.

En aquest cas, el seu treball se centra en l'aplicació d'un sistema de sensors de baix cost -patentat per la UPV- que ajuda a conèixer el risc de corrosió i la presència d'agents agressius que poden afectar les estructures de formigó armat.

Segons apunta Juan Soto, es desenvoluparà també un sistema sensor autònom amb una configuració de tipus llengua electrònica que aportarà informació en temps real, i de forma contínua, sobre la durabilitat de l'estructura.

Aquestes dades proporcionaran un avís primerenc que permetrà al personal tècnic adoptar les mesures necessàries per a evitar que el mal s'agreuge, utilitzant amb aquesta finalitat el mètode de protecció o reparació més adequat, econòmic i amb menys afecció sobre el funcionament de l'estructura.

Dos dels sis prototips d'avaluació, a la Comunitat Valenciana

ReSHEALience pretén arribar a aplicar aquestes tècniques a sis obres pilot en grandària real, dues d'aquestes a la Comunitat Valenciana: una plataforma per al cultiu de clòtxines desenvolupada per les empreses valencianes IDIFOR i Research & Development Concretes, i un flotador de grans dimensions per a plataformes offshore que s'aplicararia a un aerogenerador, construït en aquest cas per Energy Ocean i Cyes Maritime Works.