En els pròxims anys, la modificació genètica permetrà disposar, per exemple, de tomaques que ajuden a prevenir el càncer o cereals bàsics com l'arròs fortificats amb vitamina A, ferro i altres aportacions nutricionals beneficioses per al cos humà. A més, a l'agricultor li permetrà, entre altres avantatges, disposar de llavors més resistents a condicions climàtiques adverses com la sequera, la calor o el fred extrem.
Així ho ha assegurat José Miguel Mulet, professor de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV), en la conferència oferida en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronómica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV) sota el títol "Transgènics: de la tecnologia al debat social".
En ella, Mulet ha fet un repàs a l'ús d'aquesta tecnologia i els resultats obtinguts des que, en 1996, s'iniciara la comercialització de cultius transgènics, així com dels beneficis que poden reportar els transgènics per a la producció agrària: "Si es generalitza i autoritza el seu ús, un dels grans beneficiats seria el xicotet i mig agricultor. I la raó és ben simple: tindran més eines disponibles al seu abast i podran triar lliurement quines llavors comprar".
La postura d'Europa, insostenible
Per a Mulet, la posició actual d'Europa respecte als transgènics és "absurda". En la seua opinió, "no pot ser que tothom els estiga emprant i ací es visca com en una espècie de Disneyland. Aquesta postura no és sostenible".
Com a exemple, l'autor d'obres com Productes naturals, quina estafa!, Transgènics sense por, La ciència en l'ombra o Medicines sense enganys, assenyala que a Europa tan sols es permet als agricultors comprar i sembrar una varietat de llavor transgènica quan "en canvi, estem important el producte de 81 varietats diferents d'aquestes llavors que vénen de Sud-amèrica, EUA o Xina, entre uns altres".
Motius històrics
Per a explicar aquesta situació, Mulet ha assenyalat motius històrics. "Bàsicament, perquè la primera empresa que va tenir transgènics llests per a eixir al mercat va ser una empresa americana, Monsanto. Per açò, es va generar cert rebuig per part de grups ecologistes i va haver-hi també inacció de les empreses de llavors i companyies relacionades amb l'agricultura i la biotecnologia, perquè no podien competir contra aquesta tecnologia. Va ser una espècie de confluència d'interessos que va donar lloc a un marc legal que ha bloquejat, fins avui, la utilització d'aquesta tecnologia", ha indicat Mulet.
Benefici per a tots
Qüestionat per si la societat està preparada per a la generalització de l'ús de transgènics, per a Mulet no hi ha dubte, principalment, pels beneficis derivats del mateix. "En general, la història ens diu que la tecnologia sempre ha produït benefici i ha ajudat a disminuir les desigualtats socials. El fet que els agricultors puguen traure més rendiment del treball o que hi haja més menjar disponible ens va a beneficiar a tots", ha apuntat el professor de la UPV.
Per a concloure, Mulet ha recordat que "portem ja 20 anys sembrant transgènics i els resultats de l'aplicació d'aquesta tecnologia estan ací. Les xifres de sembra creixen cada any i és molt evident que els transgènics són una alternativa. No hi ha més eixida. Europa ha de deixar de viure aïllada en una espècie de Disneyland".
Notícies destacades