Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), dirigit pel catedràtic Francisco García, ha coordinat tècnicament al grup multidisciplinari que ha localitzat l'escenari on el poeta i dramaturg Federico García Lorca, el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcoyas van ser assassinats durant la matinada del 17 al 18 d'agost de 1936, així com els pous en els quals inicialment van ser dipositats els cossos.
Així mateix, durant la seua recerca en la localitat granadina d'Alfacar, ha sigut localitzada també la bala que, tenint en compte els indicis i les fonts corresponents al succés existents, podria haver causat la mort del prestigiós autor.
Un tir de gràcia
Javier Navarro, arqueòleg que dirigeix la seua tercera excavació en el lloc, afirma sobre la troballa d'"un projectil de Máuser" que "els especialistes en balística ens comenten que va travessar un cos semidur, va impactar en terra i va perdre el seu nucli de plom, però manté l'embolcall metàl·lic. Per la deformació, pensem que correspon a un tir de gràcia. I si tenim en compte que, en les fonts manejades, solament es parla de tir de gràcia pel que fa a un dels personatges, podríem haver trobat una de les bales que va matar Federico García Lorca".
Sobre la impossibilitat de trobar els quatre cossos, Francisco García assenyala: "Podem concloure que és l'escenari on van ser afusellats i el lloc on van ser dipositats els cossos inicialment. No obstant açò, no ha sigut possible trobar els cossos. No en va, a partir de l'any 38, sembla que els hi van portar d'ací".
Reconstrucció de l'escenari en 1945
Per a certificar la ubicació del succés, els investigadors de la UPV han realitzat una prospecció geofísica i un estudi de fotogrametria de la zona des de l'any 1945 fins a l'actualitat i han localitzat una sèrie de monticles que podrien assenyalar els pous indicats en documents històrics.
"El que es va fer", explica García, "va ser fitar aqueixa zona amb un georradar, fer un tridimensional i detectar, a uns 4-5 metres de profunditat, quin tipus d'anomalies podien generar aqueixos monticles. Es va veure que eren quatre i que un d'ells coincidia amb la fotointerpretació geològica realitzada i amb els fotogrames. Va ser la zona d'excavació, i on es va arreplegar la bala".
Fernando Buchón, professor del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV, afig que, "gràcies a la generació de coordenades per fotogrametria, podem identificar a través d'un GPS els punts en els quals en 1945 hi havia una anomalia, és a dir, un munt de pedres, una petita depressió. és tornar a reconstruir com estaven els elements en aquell moment".
La UPV ha coordinat els estudis de prospecció geofísica en les zones prèviament delimitades per l'arqueòleg Javier Navarro Chueca i l'historiador Miguel Caballero. Per a dur a terme la seua labor, els investigadors de la UPV han utilitzat un georradar de 400 MHz.
Notícies destacades