•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Una nova recerca internacional liderada per l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), obri la porta a l'ús generalitzat del gas natural no solament com a mer combustible de calefacció, sinó com a font de productes químics i nous combustibles d'automoció.

El treball, els resultats del qual han sigut publicats per la prestigiosa revista Science, podria resoldre les actuals dificultats per a fer rendible econòmicament, en molts casos, l'explotació del gas natural com a font d'hidrocarburs.

Nova arquitectura de reactor catalític

José Manuel Serra, professor de recerca del CSIC i director de l'estudi, explica que l'equip ha desenvolupat "una nova arquitectura de reactor catalític que permet la transformació directa del metà en hidrocarburs líquids més fàcilment transportables i de major valor afegit".

"El metà és el component majoritari en el gas natural i en el biogàs de fermentacions naturals, mentre que el producte principal del nostre procés és benzè", afig.

Importants avantatges mediambientals

A més, el treball desenvolupat pels investigadors de l'ITQ presenta també importants avantatges mediambientals. "Es tracta d'una transformació més neta, ja que en ser un procés directe i amb alt rendiment, les emissions de diòxid de carboni són mínimes", destaca Serra.

Al costat dels investigadors de l'ITQ, han participat en aquest projecte la Universitat d'Oslo i l'empresa multinacional nord-americana CoorsTek de ceràmiques avançades.

Canvi en les regles del joc

El benzè és el producte de partida en la indústria química per a infinitat de productes quotidians, com ara tota classe de plàstics, teixits, adhesius, pintures, sabons, combustible d'aviació, etc.

En l'actualitat, aquest producte s'obté del petroli. No obstant això, la nova ruta ideada pels investigadors de l'ITQ a partir del gas natural podria canviar les "regles de joc" en aquest sector industrial amb enorme pes en l'economia global.

Fins al moment, aquesta reacció es duia a terme de manera selectiva sobre catalitzadors (zeolites), i la industrialització es veia frenada per dos problemes. En primer lloc, el catalitzador perdia ràpidament activitat a causa de la formació de carbó, que bloquejava el reactor.

En segon lloc, el rendiment d'aquesta reacció està limitat per l'equilibri químic natural, i aquest límit no es pot sobrepassar pels mitjans convencionals utilitzats pels químics i enginyers químics, com ara variacions en pressió o temperatura.

La separació selectiva d'hidrogen durant la reacció de transformació del metà, "la clau del nostre procés", indica el professor Serra, "és l'ús d'una membrana que separa selectivament hidrogen durant la reacció de transformació del metà, i es du a terme mitjançant l'aplicació digitalitzada de corrent elèctric. D'aquesta manera, és possible sobrepassar l'equilibri termodinàmic i aconseguir rendiments més elevats i estables en el temps. Com a conseqüència d'això, com a subproducte directe d'aquest reactor s'obté una gran quantitat d'hidrogen d'alta puresa, que és un combustible totalment net amb elevada densitat energètica".

Convertidors xicotets i modulables

Altres aspectes d'una rellevància especial per a la indústria són tant les petites dimensions dels convertidors directes de gas natural com la seua modularitat, la qual cosa permet adaptar la mida de la planta a la del jaciment o font de gas natural.

Això suposa un gran avantatge davant dels processos industrials actuals basats en múltiples etapes consecutives i que requereixen de dimensions de planta gegantesques (i inversions proporcionals) per a ser rendibles.

• ITQ - Web oficial