•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Gabriel Songel, catedràtic de disseny de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha trobat el patró de disseny amb què es va compondre la relíquia del Sant Calze que es guarda en la Catedral de València des del segle XV.

Amb aquesta finalitat, Songel -amb la col·laboració del Capítol Metropolità de València- ha estudiat durant la seua recerca les marques de picapedrer realitzades a la ciutat de València, i ha dut a terme un estudi detallat de catalogació i anàlisi dels antecedents del disseny de marques.

Songel, expert en la gestió del disseny de marques i nous productes, ha treballat al llarg de la seua trajectòria professional en l'anàlisi prospectiva i de tendències del disseny, així com en l'estudi retrospectiu dels antecedents de les marques en arxius històrics i documentals.

L'orfebre coneixia els cànons de disseny i els va utilitzar

El 1960, Antonio Beltrán, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Saragossa, va deduir que el conjunt del calze va ser muntat entre els segles XII i XIII. En aquest sentit, Songel explica que "les anàlisis compositives realitzades partint dels patrons utilitzats en l'edat mitjana per a les marques de picapedrer demostren que l'orfebre que va realitzar aquella relíquia coneixia els cànons de disseny i els va utilitzar per a la seua composició. Aquesta hipòtesi es confirma encara més en comprovar que la inscripció que es troba en la base del calze va ser realitzada seguint un altre dels patrons de disseny de marques de picapedrer medievals".

La rellevància de la recerca resideix en l'anticipació medieval de vincular el dibuix en tres àrees: el disseny d'objectes, el disseny de marques i la cal·ligrafia. D'altra banda, aquesta recerca és la primera que revela el criteri compositiu d'aquesta relíquia.

Un dels quatre patrons de Rziha

El patró utilitzat en la composició del Sant Calze i en la inscripció realitzada en la seua base és un dels quatre identificats per Franz Rziha en el segle XIX a partir d'en un estudi comparatiu de 9.000 marques de picapedrer realitzades al centre d'Europa, entre els segles XII i XIII, seguint els patrons dels constructors de les catedrals gòtiques.

Rziha va classificar aquestes marques d'acord amb quatre tipus de patrons compositius basats en el quadrat, el triangle i cercles organitzats entorn al quadrat i al triangle.

El significat de la inscripció cúfica

Quant a la inscripció, Songel assenyala que ha sigut interpretada "des del professor Beltrán fins a l'actualitat com a àrab en escriptura cúfica i significaria aproximadament 'per a qui rellueix'.

Posteriorment, en els anys 70, Oñate, consultant l'École Biblique de Jerusalem, va pensar que podria ser hebreu, però, en no conèixer-ne el significat, es va mantenir la versió àrab".

Referent a això, el catedràtic de la UPV afirma que el fet que la inscripció estiga feta seguint un dels patrons medievals i es llija en vertical convida a pensar en la lectura com una imatge especular, atès el coneixement dels patrons de disseny i el domini de les simetries per part de l'artesà.

En la versió de la imatge es poden entreveure la WH, que apareix en una de les formes utilitzades en hebreu per a escriure la paraula "Déu", JHWH. Aquesta particularitat de l'hebreu de no incloure vocals i escriure de dreta a esquerra, compartida amb l'àrab, afegida a la prohibició d'esmentar el nom de Déu en hebreu, ens remet als 72 noms que l'Antic Testament utilitza per a designar-lo. Entre aquests, el de Yoshua Yahweh és el que té una arquitectura compositiva més semblant a la inscripció.

Segons Songel, per tant, es podria entendre que l'autor "va superposar l'inici de les dues paraules per la seua coincidència gràfica, reforçant el significat que volia donar-li a la inscripció: Jesús és Déu".

Altres conclusions

De l'estudi del professor Songel es deriven, al seu torn, altres "interessants conclusions", entre les quals destaca la constatació que les marques de picapedrer són la prehistòria del disseny de marques o l'existència de patrons geomètrics complexos de disseny en els segles XII i XIII.

Així mateix, Songel destaca la "universalitat" de les marques de picapedrer, presents per tota la geografia espanyola i europea. "A més, aquestes marques demostren les influències artístiques i de transferència de coneixement i tecnologia de la construcció durant l'edat mitjana", apunta l'investigador de la UPV.

Per a dur a terme l'estudi, el professor Songel va recopilar informació de l'Arxiu de la Catedral de València, així com del departament d'inscripcions del Museu d'Israel a Jerusalem, revisant la bibliografia més especialitzada en art medieval.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu